20

9788426381545

Poe, Edgar Allan
Cuentos macabros
Zaragoza : Edelvives, 2011

 

Desde 1956, año en que fueron publicadas por primera vez, no se conocen en nuestro idioma mejores traducciones de los cuentos de Edgar Allan Poe que las realizadas por Julio Cortázar.

 

Aquesta és la recomanació que fem avui al bibarnabloc: una autèntica joia on es combina l’art indiscutible del mestre del terror Edgar Allan Poe, amb la traducció d’un altre geni literari com Júlio Cortázar i acompanyat de les magnífiques il·lustracions de Benjamin Lacombe. Amb aquesta combinació guanyadora, no tenim res a perdre: aquest és un llibre recomanat simplement, per gaudir del plaer de la lectura.
poe

Aquesta edició recopila vuit dels contes que va escriure Poe:

  • Berenice
  • El gato negro
  • La isla del hada
  • El corazón delator
  • La caída de la Casa Usher
  • El retrato oval
  • Morella
  • Ligeia

 

No espero ni pido que alguien crea en el extraño aunque simple relato que me dispongo a escribir: Loco estaría si lo esperara, cuando mis sentidos rechazan su propia evidencia. Pero no estoy loco y sé muy bien que esto no es un sueño. Mañana voy a morir y quisiera aliviar hoy mi alma.

 

gatonegro

Segur que si sou seguidors i seguidores de la literatura de Poe, ja haureu endevinat que darrere d’aquestes paraules s’amaga el principi d’un dels contes més coneguts de l’escriptor: El gato negro. Aquest relat es va publicar per primera vegada l’any 1843 al diari United States Saturday tot i que, la seva versió definitiva, no va aparèixer fins dos anys després, a la seva recopilació Tales.
poelacombe

Edgar Allan Poe va néixer a Boston un 19 de gener del 1809. Tot i que es va allistar a l’exèrcit, a partir del 1831 va començar a publicar contes, poemes i novel·les curtes. El gran èxit li arribaria l’any 1845 quan va publicar el seu poema El cuervo amb aquelles paraules tan conegudes “… Quoth the Raven: Nevermore.”

En una taciturna medianoche, mientras débil y cansado cavilaba ante algunos extraños y curiosos volúmenes de olvidados saberes, mientras cabeceaba, casi dormitando, de improviso se oyeron unos toques, como si alguien estuviera llamando, llamando a la puerta de mi cuarto. “Será algun visitante -musité- llamando a la puerta de mi cuarto, sólo eso y nada más.

Lamentablement, quatre anys més tard, acabaria malalt i morint a l’hospital a causa d’un episodi de delírium tremens (tampoc va ajudar la vida quasi de vagabund que va portar, ni tampoc l’alcoholisme en el qual es va enfonsar quan va morir la seva dona Virgínia l’any 1847).

El que no s’ha d’oblidar però, és la influència que ha tingut i encara té, en el món de la literatura però també en el cinema i la música. L’anomenat univers Poe té molts i moltes adeptes que gaudeixen amb les seves obres.

Per posar només un exemple, Radio Futura va posar-hi música a un dels poemes de Poe Annabel Lee. Recordeu com sonava allò de…

“Hace muchos, muchos años, en un reino junto al mar…”

Aquesta edició a més ve molt ben acompanyada per les il·lustracions de Benjamin Lacombe. Aquí al bibarnabloc, ja el vam recomanar de la mà de la Kat, amb l’adaptació de l’òpera de Puccini Madama Butterfly. I segurament, no deixarem de recomanar les seves obres.
lacombe

Aquest il·lustrador parisenc té la sort de crear màgia a totes les seves il·lustracions, sap adaptar-se perfectament al text que acompanya les seves obres. I per descomptat, aquesta no és una excepció. Lacombe crea imatges fosques, misterioses i amb un punt gòtic ideal per acompanyar els seus contes macabres.

“… Tan fundidas estaban la ribera y la sombra que todo parecía suspendido en el aire…”

En definitiva, aquest és un llibre on les pàgines quasi es passen soles.

 

Un sentimiento de profundo pero singularísimo afecto me inspiraba mi amiga Morella. Llegué a conocerla por casualidad hace muchos años, y desde nuestro primer encuentro mi alma ardió con fuego hasta entonces desconocido; pero el fuego no era de Eros, y amarga y torturadora para mi espíritu fue la convicción gradual de que en modo alguno podía definir su carácter insólito o regular su vaga intensidad…

 

Les-contes-macabres-Morella

 

Escrit per | Mr Hyde

Sóc la part oculta del Dr. Jekyll... o era a l'inrevés? Es comenta que vaig ser creat per un tal Stevenson, quan més aviat va ser al contrari, encara que això és un secret. Vaig estudiar amb el gran Doctor Tenma, m'agrada la música de Hyde i tinc un gat anomenat Schrödinger. Per cert, dintre meu hi ha la Marian, una devorallibres de la Biblioteca Horta - Can Mariner.

20 Comentaris

  1. Meggie Folchart

    13 gener 2017 at 11:54

    Una combinació amb garantia d’èxit Poe+Cortazar+Lacombe= Una joia

    • Mr Hyde

      14 gener 2017 at 12:23

      Sí Meggie, aquest llibre és una joia literària amb majúscules.
      Gràcies pel teu comentari 🙂

    • miriam

      17 gener 2017 at 22:34

      molt interessant tot plegat fa difondre l’art i literatura amb l’excel.lència dels autors més reconeguts.

      • Mr Hyde

        18 gener 2017 at 15:17

        Molt d’acord Miriam. Gràcies pel teu comentari.

  2. Rosa

    13 gener 2017 at 16:37

    Benjamín Lacombe capta/adapta i plasma l’ambient fosc i gòtic dels relats del geni del terror d’una manera excel·lent.
    Fins i tot el llom del llibre està pintat de negre per abundar en el misteri i donar-li un aire més inquietant…

    • Mr Hyde

      14 gener 2017 at 12:26

      A més fa servir colors com el negre, gris, el vermell… que acompanyen molt bé la història que estàs llegint, creant aquesta atmosfera inquietant.
      Gràcies pel teu comentari.

  3. Lídia

    13 gener 2017 at 18:44

    M’agraden molt les il.lustracions.

  4. Mr Hyde

    14 gener 2017 at 12:28

    Doncs fes una ullada a totes les il·lustracions que ha fet Benjamin Lacombe perquè segur que trobaràs moltes més que t’agradaran. A les biblioteques de barcelona tenim mooooolts dels seus llibres 😉

    Moltes gràcies pel teu comentari.

  5. Alba

    17 gener 2017 at 19:18

    Si! Les il·lustracions ja son contes per si soles!

    • Mr Hyde

      18 gener 2017 at 15:20

      Lacombe és únic per crear il·lustracions amb ànima pròpia.
      Gràcies pel teu comentari.

  6. Alba Font

    17 gener 2017 at 22:25

    Oh, què bonic! Les il.lustracions són precioses i sempre m’ha encantat Poe. Aquest me l’apunto.

    • Mr Hyde

      18 gener 2017 at 15:21

      Reconec que per mi va ser tot un descobriment. Llegir un llibre així és un regal pels sentits 🙂
      Gràcies pel teu comentari.

  7. Sr_Pep

    18 gener 2017 at 10:20

    Vaig llegir en català el recull de contes en dos volums de la col·lecció La butxaca, traduïts per Joans Solé i em va semblar magnífica.
    Aquestes il·lustracions tan bones m’empenyen a probar ara amb la traducció de Julio Cortázar…

    Moltes gràcies per la recomanació, Mr. Hide!!!

  8. Mr Hyde

    18 gener 2017 at 15:22

    Doncs no perdis la ocasió perquè segur que aquesta edició et sorprèn 😉
    Gràcies pel teu comentari.

  9. Nuria

    25 gener 2017 at 19:20

    Simplement fascinant!!

    • Mr Hyde

      23 febrer 2017 at 16:24

      Una paraula que ho defineix exactament: fascinant la literatura de Poe i fascinants les il·lustracions de Lacombe!

      Gràcies pel teu comentari 🙂

  10. Albert Roca Enrich

    20 febrer 2017 at 17:09

    Mèu! Sabia de la traducció de Cortázar, però no d’aquesta edició amb il·lustracions d’un dels meus preferits també, què bé, miro de demanar-ho a la meva biblioteca, gràcies!

    • Mr Hyde

      23 febrer 2017 at 16:26

      Sí, realment és un tresor que reuneix tres grans noms. Espero que t’agradi 😉

      Gràcies pel teu comentari.

  11. Mònica

    27 febrer 2017 at 10:27

    L’èxit està garantit!!
    M’encanta Lacombe…

  12. Mr Hyde

    3 març 2017 at 18:37

    i tant! Aquest llibre t’agradarà mooooolt: t’ho garantim! 😉

    Gràcies pel teu comentari.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.