12

9788494476266

Antoni Bardera i Serafí Gimeno
De llops i caputxetes. Un estudi sobre la perversitat

Maçanet de la Selva : Gregal, 2016
179 Bar

 

Malvat és aquell qui llança vergonya sobre els altres, que s’ho manega perquè algú, triat entre un munt de gent per la seva indefensió, se senti malament davant de si mateix i davant dels  altres. Friedrich  Netzsche

 
N’hi han molts estudis sobre la maldat humana i la capacitat de fer mal als altres i de deixar-nos-ho fer. Moltes vegades des del món mèdic, la psicopatologia, els estudis forenses o la criminologia. També els estudis sobre el bullyng i la persecució a la feina o les descripcions i explicacions d’assassinats horribles comesos -no ho oblidem- per persones que són com nosaltres: amb carn i ossos i sentiments.

piel_de_cordero
 

Aquest llibre que tenim a les mans resulta molt sintètic i clar. Amb abundant bibliografia al final de cada apartat, apartats curts i senzills d’assimilar (que intuïm no pas d’elaborar). La ment humana resulta misteriosa, recaragolada i inquietant a vegades i aquí els autors la disseccionen minuciosament mirant de trobar els mecanismes perversos que la poden desenvolupar.

Cada apartat és introduït amb una cita sobre la maldat envers les dones, envers els altres, sobre la debilitat, la crueltat, la bogeria o el comportament de l’homo sapiens:

 

El comportament humà no pot explicar-se a través d’una discussió racional, ja que descansa en algun impuls innat i “presocial” dels individus. Zygmunt Bauman

 

caputxeta Cecilia Rebora
Ens centrarem en dos tipus: les “persones tòxiques” i les “persones víctimes”.

Les persones tòxiques tenen una sèrie de característiques comunes: no s’aprecien a si mateixes, tenen un alt sentiment de culpa, no es valoren el suficient i necessiten l’altra contínuament per sentir i percebre amb claredat que existeixen, tenen gran resistència al dolor psíquic i, fins i tot, creuen que res es pot canviar… Veuen les relacions humanes com una lluita i confrontació, demostració constant envers els altres i expiació de culpes passades amb la família, el pares, les parelles… En definitiva, sembla que creguin que el que es passa és causa seva i tot el que es passi s’ho mereixen.

Els trets de les persones víctimes els recullen com persones incrèdules davant la perversitat i maldat humanes, amb poca capacitat d’autoafirmació, amb forts sentiments de culpa i molt crítics amb si mateixos (que no pas amb els altres). Precisen reconeixement continu per afirmar-se i reconèixer-se, sense ell se senten perdudes, amb poca vàlua.

Els dos últims capítols versen sobre el cinema que recull actituds psicòpates i l’arquetip de les dones malèvoles o femme fatale que tant de lloc ha donat en el setè art.

 

Les batalles contra les dones són les úniques que es guanyen fugint. Napoleó Bonaparte

 
Bette Davis encarna aquesta fèmina a La carta, (The letter, 1940) i a Captius del desig (Of human bondage, 1934).

 

Perversitat

Fotograma de La carta

Perversitat

Fotograma de Captius del desig

 
La coneguda El príncep de les marees (The Prince of Tides, 1991) tracta el paper de la mare psicòpata. Celebració (Festen, 1991) tracta sobre els sempre delicats abusos sexuals paterns.

La femme fatale encarna la por masculina a perdre el lloc social preponderant. La desinhibició de la dona és vista com un perill. A part del cinema el còmic ha abundat en aquest tipus de dona perillosa. Ambiciosa, cruel i amb gran capacitat de manipulació, que sembla fràgil, que és sensual i fortament eròtica, molt inassolible al cap i a la fi.

 

Rita Hayworth, femme fatale per excel·lència.

Rita Hayworth ,femme fatale per excel·lència.


 
Per cert, un bon estudi sobre la gestació d’aquest arquetip femení de la femme fatale és de L’Erika Bornay, professora universitària, en el seu llibre Las hijas de Lilith.

I us preguntareu, finalment, què fem per deslliurar-nos dels llops i les seves urpes?

Deixar de ser víctimes i enfortir-nos davant les nostres febleses, pors i debilitats. Ser assertius i millorar la nostra autoestima. Ningú millor que nosaltres mateixos pot ajudar-nos. No renunciem al nostre benestar, als nostres drets i al nostre espai personal. Ens ho mereixem.

Gaudiu amb la lectura.

 

Escrit per | Olímpia

A Olímpia li encanta el blau de Grècia, el verd maragda, el rosa xicle, el que es veu entre el cel i l'horitzó... Sóc la Rosa i em trobareu a la Biblioteca Horta-Can Mariner. Em fascina el món dels nens, la seva formació, l’art i la història i, moooolt important... m'encanten les paraules esdrúixoles!

12 Comentaris

  1. Mr Hyde

    25 Gener 2017 at 11:28

    Em sembla molt interessant aquesta proposta. Tot el que sigui per aprendre i millorar, benvingut sigui! 🙂

  2. Marc

    25 Gener 2017 at 14:47

    Moltes gràcies per la recomanació! L’arquetip de madre castradora entraria dentro de las femme fatales?

    • olímpia

      26 Gener 2017 at 11:00

      Ostres!
      Doncs, la veritat no ho sé. Tinc entès que la femme fatale encarna les pors masculines envers la figura de la dona.
      Li haurem de preguntar a l’Erika Bornay… O a Freud, per la nostra relació amb la mare.

    • Toni Bardera

      1 Febrer 2017 at 21:32

      La mare castradora és un arquetip diferent del de la femme fatale; encara que les dues cerquen el domini absolut sobre la seva víctima, una de les diferències és que, mentre que la femme fatale té un component autodestructiu, la mare castradora, no.

  3. Pilar pous

    25 Gener 2017 at 15:27

    Créixer cada dia com a persones!
    És el gran repte que tenim cada dia. Véncer les pors, deixar de ser víctimes.
    Ésser PERSONA i viure.
    “Som hostes de la vida”
    Aprofitem-la!
    Gràcies per la teva reflexió Olímpia.

  4. Nuria

    30 Gener 2017 at 22:31

    Este libro pinta bien! Es un tema interesante para no perderse. Gracias Olimpia!

  5. Toni Bardera

    1 Febrer 2017 at 21:23

    Bon dia, Olímpia; sóc en Toni Bardera, coautor de De llops i caputxetes.
    Moltes gràcies per llegir l’obra i recomanar-la i també per la teva ressenya tan completa i detallada!

    • Olímpia

      2 Febrer 2017 at 16:11

      El tema que vosaltres tracteu al llibre està molt present a la nostra societat. Em va sorprendre molt la quantitat de bibliografia que feu servir.
      Gràcies Toni x llegir-nos.

  6. Olímpia

    2 Febrer 2017 at 16:12

    Gràcies a tots pels vostres comentaris.

  7. Muriel Giménez

    2 Febrer 2017 at 18:17

    És brutal el paper simbòlic de la literatura i el cinema en la transmissió d’arquetips. I el més interessant, com canviar-los i capgirar-los! També tot respon a altres èpoques, altres forma d’entendre la feminitat i dins d’un patriarcat. Les dones fortes són malèvoles dins d’un món d’homes, perquè representen un perill, perquè transgredeixen el rol de gènere…

  8. jordi

    23 Maig 2017 at 19:34

    Molt bona proposta… conèixer la toxicitat contribueix a defensar-nos-en; que hi ha molt psicòpata per aquests mons de déu!

  9. Pingback: De llops i caputxetes | La caja de Pandora

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada