0
Escuchar con webReader

Solaris - Steven Soderbergh (2002)

Steven Soderbergh. Solaris
[S.l.] : Twentieth Century Fox, cop. 2003

 

La carrera de Steven Soderbergh sempre ha estat plena d’alts i baixos en l’àmbit comercial. Després de l’èxit de Sexo, mentiras y cintas de vídeo (cinta de cinema independent que va ser de les primeres a escapar del ghetto de les sales d’art i assaig), el director va encadenar un seguit de pel·lícules que no van connectar ni amb el públic ni amb la crítica.

A principis del nou mil·lenni, Soderbergh va agafar una bona mà: Traffic, Ocean’s Eleven i Erin Brockovich. Òscars, bon rendiment a les taquilles mundials, els grans estudis barallant-se per produir els seus projectes… És en aquell moment quan Soderbergh es va fer càrrec d’un projecte que havia passat per les mans de James Cameron, l’adaptació cinematogràfica d’una de les millors novel·les de ciència-ficció de tots els temps: Solaris de Stanislaw Lem.
 

Solaris - Steven Soderbergh (2002)
 
Cameron va aconseguir el suport d’un gran estudi (Fox) i es va mantenir vinculat al projecte com a productor executiu. Pel paper protagonista Soderbergh havia pensat inicialment en Daniel Day-Lewis -curiosament les seves carreres no s’han trobat mai-, però l’actor irlandès estava enfeinat amb el rodatge de Gangs of New York. Aleshores George Clooney (bon amic de Soderbergh, amb qui havia creat poc temps abans la productora independent Section Eight) va llegir el guió i li va demanar participar en la pel·lícula.
 

Solaris - Steven Soderbergh (2002)
 
La lectura que Soderbergh va fer de l’obra de Lem s’allunyava certament de l’anterior versió de Tarkovski -molt més densa-, però estava molt lluny de ser la peli de sci fi que esperava el públic acostumat als blockbusters a la Armaggedon. La memorable banda sonora de Cliff Martinez ens dóna la clau per entendre Solaris: pura emoció a flor de pell. Onírica, fosca i plena d’ambients opressius -sobretot psicològics-, Solaris no va tenir l’èxit que sens dubte mereix (els tràilers presentaven un film romàntic ambientat a l’espai i que no tenien gaire a veure amb la idiosincràsia de la pel·lícula). Us recomanem que li doneu una segona oportunitat (si pot ser després d’haver llegit el llibre i vist la versió de TarkovskY), no us en penedireu.
 


 

Escrit per | Repo Man

He agafat el meu àlies del títol d’una pel.lícula de culte de 1984, “Repo Man”. Aquestes són algunes de les coses que vaig aprendre a estimar gràcies a la xarxa de biblioteques: les pelis de Stanley Kubrick, el llibre de còmics “Peanuts”, els discos de Miles Davis o Camarón de la Isla, l’actriu Jessica Chastain, les novel.les de Robertson Davies i els quadres de la Frida Kahlo. Em podeu trobar a la Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *