0
Escuchar con webReader

Gutember press
 

Geldner, Ferdinand
Manual de incunables: introducción al mundo de la imprenta primitiva

Madrid: Arco de libros, 1998
002 Gel

 
Els incunables són els primers llibres impresos des de 1450 fins a 1500, aproximadament. Tenen unes característiques que els fan únics, de les quals parlarem a continuació. És una època en la qual neix la figura de l’editor, impressor i il·lustrador en una mateixa persona i, sens dubte, el privilegi de la seva difusió es produeix gràcies a Gutenberg, el qual va ésser l’inventor de l’art tipogràfic. La seva primera obra fou una Bíblia llatina en lletra de missal. Va rebre un préstec cap al 1448 i un aval del seu parent Arnold Gelthuss. Hi ha altres noms importants en el món dels incunables, com Johannes Amerbach, gran impressor i editor, amb qui fa l’entrada la lletra rodona i les primeres impressions de la literatura humanística.
 

Biblia de Gutenberg
 
El catàleg d’incunables important a recordar va ésser elaborat per Ludwig Hain; posteriorment Walter Arthur Capinger el completa amb més detall. Els incunables tenien un paper amb filigranes. Els primers incunables no tenen colofó. Per a entendre la importància dels incunables cal tenir present una sèrie de fets que conflueixen al mateix moment, com ara l’expansió dels molins de paper i l’inici de les universitats. Hi ha biblioteques a Gran Bretanya i a Alemanya que han elaborat registres bibliogràfics d’incunables de notable interès. De fet, la regió de Magúncia va ésser el bressol dels incunables, però anys més tard Itàlia prendrà el relleu, amb personatges com Vespasiano da Bisticci, que treballa amb escrivents especialitzats en manuscrits.
 

Códice
 
Alemanya també va portar la impressió a Espanya i a França, on destaca Estrasburg. Però no tot eren flors i violes. Certament va haver-hi una manca de protecció dels artesans que es dedicaven als incunables. El plagi i la reedició, juntament amb la censura, van refermar la inestabilitat del sector. Venècia, que vivia un auge econòmic, suposà un cert descans. Peter Schöffen i Fust són exemples del monopoli i privilegi que van haver d’aconseguir en l’art dels incunables. A prop de finals del segle xv tenim ja la figura comercial del llibreter i les primeres demandes de caràcter comercial. Al començament de l’art dels incunables tota impremta tenia la seva pròpia botiga de llibres.
 

Gutember press
 
La major part dels compradors dels incunables són eclesiàstics, ja que la majoria de les obres s’escriuen en llatí. Dos llocs ben coneguts són la biblioteca del monestir escocès de Wurtzburg i la biblioteca benedictina de Montserrat, pel que fa a incunables rars. Les classes baixes pràcticament no van tenir accés durant aquests cinquanta anys a cap obra, a excepció de calendaris i quadernets de deu cèntims (Groschenheftchen). Les tintes negres i vermelles il·lustren la major part d’aquest tipus d’obres i, concretament, la tinta vermella va resultar difícil d’aconseguir. Els incunables no tindrien la importància que tenen sense la màquina ideada per Gutenberg, ja que el seu èxit radica en l’instrument de fosa a mà.
 


 

Escrit per | Edmund de kingsbridge

Sóc la Sílvia de la Biblioteca Vila de Gràcia. Passejo sovint per Barcelona tot recordant-hi l'època històrica on les ciutats renaixentistes somiaven amb una autonomia econòmica, social i política com va fer l'Edmund de Kingsbridge.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *