1

Creativament les crisis econòmiques són fantàstiques! Sense la gran depressió nord-americana no hauria estat possible El raïm de la ira, o quasi tota l’obra dels clàssics del gènere negre, els Hammet i Chandler… També van ser anys productius per Faulkner o Scott Fitzgerald. Les crisis són horribles, però almenys tenen aquest punt a favor. És trist, però com que arreglar la situació no depèn de nosaltres, almenys intentem gaudir-ne.
 

PORTADA-Hotel-abismo
 
Els artistes tenen dues maneres de treballar amb la crisi (de fet serien tres si comptem l’opció d’ignorar-la): retratar-la i proposar alternatives o canvis. I això és aquest duo de còmics: Nadar ens ofereix un retrat d’aquesta crisi, històries tan reals que poden ser les nostres, més d’un s’hi veurà, o hi veurà un conegut o un familiar retratat; i Marcos Prior i David Rubín agafen el món actual, el posen en un futur pròxim, una mica més fumut del que ja és i dibuixen una distopia on només cal una persona perquè la metxa prengui i tot comenci a saltar pels aires, però saltar pels aires de veritat, amb bombes i trets i batalles campals entre policies i manifestants…
 

mundo

Nadar
El Mundo a tus pies

Bilbao: Astiberri, 2015

 
El món als seus peus és el que esperava trobar-se la que ha estat batejada com “la generació més preparada de la història”. Però les coses no han sortit ben bé així. Un enginyer que es passa sis anys en una botiga de roba perquè no troba feina de “lo seu”, a menys que vagi a l’altra punta d’Europa. Un nano que comprova que sense estudis i amb càrregues familiars les opcions laborals són nul·les a menys que es posi “creatiu” i sense manies. Una carrera i un doctorat per fer de teleoperadora, i patint el control i l’explotació tristament típics en aquell sector.
 
elmundoatuspies_6
 
Precarietat laboral, sentimental, econòmica i tothom mirant per si mateix intentant sortir-se’n. No hi ha grans plans ni projectes, només aguantar i tirar endavant, i això sol ja sembla una tasca titànica. És una radiografia força bona del moment actual i de gran part d’una generació que ha quedat en fora de joc, que ha fet el que tocava però després el món els ha fallat. Però tot i això segueixen lluitant, amb la tenacitat del que no pot fer una altra cosa i ja sap que les apostes estan arreglades. De tant en tant alguna cosa surt bé, hi ha petits moments d’optimisme. És una obra dura però amb esperança.
 

EL MUNDO A TUS PIES.2
 

granhotelabismo

Marcos Prior / David Rubín
Gran Hotel Abismo

Bilbao; Astiberri, 2016

 
Com podria ser el món en un futur no gaire llunyà? L’aposta de l’equip Prior-Rubín és clara i contundent: igual però pitjor. El neoliberalisme ho ha copat absolutament tot, la precarietat i la pobresa ja són generals amb aquest rerefons que la gent és pobre en part per culpa seva. També són generals les protestes, protestes violentes, amb morts, autèntiques batalles campals que són autèntiques guerres. Un retrat del món absolutament depriment i que ens fa pensar: “nosaltres no estem així“… de moment.
 

Marcos Prior

Una de les coses divertides que passen és quan segresten a un polític, el responsable de les pensions, l’obliguen a sobreviure amb una pensió a veure com se’n surt, com a experiment científic no seria vàlid, però com a revenja… El somni de més d’un és veure als polítics patint les seves pròpies polítiques…, imagineu a qualsevol polític amb una pensió de 600 €… mola eh?

David Rubín és molt crític amb el moment que estem vivint i amb els polítics (se’n “recorda” d’ells a la dedicatòria de l’àlbum), en parla entre altres coses en aquesta entrevista. Però potser només cal que una persona s’aixequi i salti perquè la resta el segueixin, i es produeixi el canvi, un canvi que no es produirà si no és des de baix contra els de dalt.
 

Marcos Prior
 
Són tres artistes que convé no perdre de vista. En altres entrades he parlat de David Rubín, així que no em repetiré, el seu guionista Marcos Prior també té alguns còmics interessants entre les seves obres, probablement el més destacat sigui Necrópolis.

Nadar va entrar en escena amb el molt recomanable Papel estrujado, aquí el tenim amb una història més social i també coral, incorporant el color. Un autor molt jove i molt nou i que es mou com un peix a l’aigua amb un còmic més quotidià (dir-ne social potser faria enrere a més d’un) i que està generant expectatives en els seus futurs treballs que jo recomano no deixar escapar, és una aposta a cegues però no crec que m’equivoqui.

 

Escrit per | Tyler Durden

La primera regla del Club és que no es parla del Club, la segona regla... A més del Club, i només com a tapadora, em faig dir Cesc i treballo a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.

1 Comentari

  1. Elena Domingo

    13 març 2017 at 10:18

    Que interessant! He descobert el vostre blog en motiu del concurs. Us seguiré 🙂

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *