0
Escuchar con webReader

 

El passat dimecres 7 de desembre, el compositor nord-americà James Newton Howard (Los Angeles, 1951) va oferir un concert al Palau Euskalduna de Bilbao, on va dirigir l’Orquestra Simfònica de Bilbao i la Sociedad coral de Bilbao amb un recull de peces compostes per ell.

Quan vaig llegir aquesta notícia, primer em vaig quedar molt sorprès; i de seguida em va assaltar el neguit de saber si el meu horari bibliotecari em permetria assistir-hi. Com que vaig descobrir que sí… Cap a Bilbao falta gent!
 

euskalduna

Palau Euskalduna de Bilbao


 
Com que volia conservar-ne la il·lusió, volia que el compositor em sorprengués amb les peces triades per a interpretar. La primera peça que va tocar va ser Concert per a violí i orquestra. Aquest fragment musical va ser dirigit per Fernando Velázquez, compositor de les pel·lícules de J. A. Bayona, ja que segons va confessar el mateix Newton Howard, tenia por de dirigir la seva peça no cinematogràfica. Un cop va acabar el Concert per a violí i orquestra, James Newton Howard va trepitjar l’escenari per dirigir l’orquestra i oferir el programa cinematogràfic.

La primera banda sonora que es va interpretar va ser Blancanieves y la leyenda del cazador (Rupert Sanders,2012), una bona mostra de música enèrgica per a una gran orquestra. Després, el compositor es va adreçar al públic per agrair als organitzadors poder fer el concert a Bilbao. Tot seguit, va fer sonar un fragment de Grand Canyon: el alma de la ciudad (Lawrence Kasdan, 1991), una música més intimista.

En tornar de la pausa, va dirigir l’execució de dues bandes sonores amb les quals va rebre una nominació a l’Òscar per cada una: El bosque (M. Night Shyamalan, 2004) i Resistencia (Edward Zwick, 2008). A part d’aquesta coincidència, ambdues bandes sonores tenen una característica comuna: l’ús intensiu del violí. A la pel·lícula El bosque, aquest ús intenta atemorir-nos, insinuar que els monstres estan a punt d’atacar l’idíl·lic poble. En canvi, a Resistencia, aquest ús és més elegíac i rememora la crueltat del nazisme vers el poble jueu i l’ànim de revenja dels soldats jueus vers l’exèrcit nazi.

En canvi, les dues bandes sonores que va dirigir a continuació, haurien d’haver estat nominades a l’Òscar en els respectius anys. Amb Maléfica (Robert Stromberg, 2014), on es va afegir la secció infantil de la Societat coral, l’orquestra i el cor van poder demostrar la potència i l’espectacularitat, i; seguidament, tota una joia: Mientras nieva sobre los cedros (Scott Hicks, 1999). Abans d’interpretar aquesta música el compositor va confessar que aquesta és la seva banda sonora favorita i que havia estat una llàstima que no hagués funcionat bé a taquilla. Cal recordar que és una pel·lícula que mostra un cas de discriminació racial cap a la població d’origen japonès als Estats Units de la dècada de 1940. Per això, la banda sonora aprofita la sonoritat i els instruments propis de la música japonesa.
 

James Newton Howard dirigint l'orquestra

James Newton Howard dirigint l’orquestra


 
Després d’una bona dosi de música dramàtica, l’orquestra va interpretar una suite de la trilogia de Los juegos del hambre, un dels seus darrers èxits i, tot seguit, un altre èxit musical que no va funcionar bé a taquilla: Airbender, el último guerrero (M. Night Shyamalan, 2010).

Aquest era el programa inicial, però James Newton Howard ens va reservar una última sorpresa i regal final: la cançó The hanging tree de Los juegos del hambre: Sinsajo. Parte 1 (Francis Lawrence, 2014), amb una corprenedora solista infantil.

Un concert memorable!

Us enllacem una playlist d’Spotify que ha confeccionat la Biblioteca Xavier Benguerel.
 

 

Escrit per | Neville Longbottom

Estudiant de valent a Hogwarts que un dia vaig fer un conjur i em vaig convertir amb el Rubén de la Biblioteca Xavier Benguerel.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *