5

Yo voy conmigo - Raquel Díaz Reguera

Díaz Reguera, Raquel
Yo voy conmigo

Barcelona: Thule, 2015

 

No escojas solo una parte
Tómame como me doy,
Entero y tal como soy,
No vayas a equivocarte.

Joan Manuel Serrat

 
Aquest fragment imprès a la part interior de la coberta dóna la benvinguda a un llibre que ha estat amor a primera vista. M’agrada tot, inclosa la dedicatòria.

Les dues primeres pàgines són genials. A la primera pàgina ens presenta a la protagonista, no sabem el seu nom però la imatge no deixa lloc als dubtes, és una nena molt peculiar. Només mirant el primer dibuix ja podem saber un munt de coses d’ella: és original, imaginativa, divertida, simpàtica, li agrada la música i sospira per un noi que es diu Martín. Li agrada de mil maneres diferents.
 

IMG_20170303_165644356

Primera plana de Yo voy conmigo


 
Però en Martín, ni la veu ni la mira. Què pot fer aquesta nena perquè en Martín es fixi en ella? La nena es troba que tothom la vol ajudar per aconseguir que en Martín s’adoni que ella existeix i ella els va fent cas. Finalment en Martín la veurà però, després de seguir els consells dels seus amics, el que veu en Martín no és exactament el que ella vol que vegi.

Aquest és un llibre fantàstic per treballar l’autoestima, la personalitat, l’acceptació d’un mateix. L’autora fa servir una protagonista que desprèn seguretat en si mateixa. A mesura que avança el text que, a manera de conte de repetició, va fent que la nena es desprengui a poc a poc dels trets que la caracteritzen, la converteix en una nena anodina i bastant grisa.
 

L'abans i el després

L’abans i el després


 
Per sort, ella mateixa, s’adona de la importància d’estimar-se a si mateixa, de com li agrada ser com és i decideix que és més important mantenir la seva personalitat que canviar-la per agradar a un altre. L’autora transmet el missatge d’una manera directa, clara i molt adequada per a nens de 8 a 10 anys i m’atreviria a dir que és apte inclòs per a nens més petits, ja que la fórmula emprada (conte de fórmula, acumulatius o de repetició) fa arribar la història molt fàcilment.

Ens declarem “superfans” d’aquest llibre de la Raquel Díaz Reguera.
 

 

Escrit per | Meggie Folchart

Quan la Meggie llegeix una història els personatges salten fora de la pàgina, un poder heretat que la fica en força problemes. Sóc la Isabel de la Biblioteca Nou Barris.

5 Comentaris

  1. Reina

    7 abril 2017 at 10:44

    Té molt bona pinta el llibre!
    Gràcies per la recomanació 🙂

    • Meggie Folchart

      19 juny 2017 at 15:46

      A nosaltres ens va conquerir de seguida.

  2. David Gil

    26 abril 2017 at 14:11

    És simpatia pura 😀

    • Meggie Folchart

      19 juny 2017 at 15:47

      I amb un missatge molt clar i entenedor.

  3. Clara

    27 abril 2017 at 12:07

    Molt fan de la Raquel Díaz Reguera!

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *