3

Rumbo al Sur - Zidrou / Jordi Lafebre

Zidrou / Jordi Lafebre
¡Rumbo al sur!

Barcelona: Norma, 2016

 
El tàndem format pel belga Zidrou i el català Jordi Lafebre s’està consolidant com un dels millors de la BD o Bande Desinée, que és com en diuen del còmic els nostres veïns del nord, ja vaig deixar constància de la seva bona feina en aquesta entrada, però ara mereixen que m’hi torni a aturar.

¡Rumbo al sur! és el primer volum d’una sèrie de quatre que els autors dediquen a la família Faldérault. Som en 1973 i una família està esperant que el pare acabi unes pàgines per marxar de vacances, literalment esperant, amb les maletes fetes i el cotxe carregat.
 

Rumbo al Sur - Zidrou / Jordi Lafebre
 
El pare és dibuixant de còmics, tota una indústria a Bèlgica, però un treball força esclau que el manté amorrat a la taula de dibuix sis dies a la setmana. Però a l’estiu tota la família s’enfila al Renault 4L i baixen per Europa buscant bon temps per acampar i passar uns dies junts i relaxats, vacances en família.
 

Rumbo al Sur - Zidrou / Jordi Lafebre

Rumbo al Sur - Zidrou / Jordi Lafebre
 

Podria semblar un còmic idíl·lic, i té moments que ho són, però no tot és el que sembla. El matrimoni està pràcticament decidit a divorciar-se i aquestes vacances són un regal pels seus fills, volen que almenys conservin un bon record abans que facin el pas. La mare tenia somnis, però està casada amb un home que no dóna l’abast a treballar esperant fer un còmic que sigui el proper Spirou o Lucky Luke, i tenen quatre fills (tot i que s’ha de comptar l’amic imaginari d’un d’ells, un esquirol de dos metres). La vida no és exactament com ella esperava, i justament s’està cansant d’esperar que tot rutlli, que finalment les coses els vagin bé, com es mereixen.
 

Rumbo al Sur - Zidrou / Jordi Lafebre
 
I de vacances els passen les coses típiques que passen quan es va d’acampada, que no sempre troben lloc, que es deixen els amics imaginaris i han de tornar enrere, o que uns holandesos s’han posat en un racó de bosc que ells coneixien (i els expliquen una història de tàvecs completament inventada per espantar-los i posar-se ells allà). I seguir carreteres secundàries, buscar allotjaments, o acampar per lliure (o en il·legal, com encertadament diu la filla), parar als pobles i mirar si al quiosc tenen els seus còmics. Una família a la carretera, amb les seves friccions, les seves desavinences, les seves manies o els seus rituals, com per exemple comprar una paperina de patates fregides a la mateixa frontera belga en sortir o entrar del país.
 

Rumbo al Sur - Zidrou / Jordi Lafebre
 
És un còmic que tira una mica de nostàlgia, i la nostàlgia és un material que s’ha de fer servir amb compte, per no caure en el sentimentalisme. I de moment sembla que ho aconsegueixen, un còmic nostàlgic, fins i tot tendre. Juga un paper important la contraposició de la visió dels nanos, que no sempre volen passar-s’ho bé i jugar, també volen moments per estar sols i tenen les seves neures, i per altra banda els pares que porten molta tensió i molta mala maror acumulada, i l’ombra del futur divorci, i no puc dir res més per no fer espòiler d’aquest primer volum que m’ha deixat amb ganes de més, més d’aquesta sèrie i més d’aquest tàndem.
 

Rumbo al Sur - Zidrou / Jordi Lafebre
 

Escrit per | Tyler Durden

La primera regla del Club és que no es parla del Club, la segona regla... A més del Club, i només com a tapadora, em faig dir Cesc i treballo a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.

3 Comentaris

  1. Mercè Bonet

    11 abril 2017 at 15:55

    Molt d’acord amb la teva ressenya, Tyler/Cesc, tot i que trobo que la prolífica producció de guions de Zidrou ha fet que darrerament hagi perdut, per mi, la força d’anteriors històries com, per exemple, la meravellosa “Lydie”, obra d’aquest mateix tàndem. Tot i així jo també m’he quedat amb ganes de continuar la història i ni que sigui per gaudir amb els extraordinaris dibuixos de Jordi Lafebre ja val la pena.

  2. Tyler Durden

    11 abril 2017 at 16:21

    No penso queixar-me perquè un guionista treballi massa. Però sí que en una obra més extensa hi ha més lloc als alts i baixos o a una certa irregularitat. De totes maneres si Zidrou no és sempre excel·lent sí està sempre a un molt bon nivell, és una garantia, i els dibuixos de Jordi Lafebre són sensacionals.

  3. Andrea Jofre

    26 abril 2017 at 12:34

    D’acord amb tots dos, Lydie té una màgia especial, ho diuen els mateixos Zidrou i Jordi Lafebre. Les Beaus étés és una sèrie més lleugera que altres treballs conjunts però no per això menor, trobo. El dibuix és, com sempre, una delicía.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *