2
Escuchar con webReader

Lionel Shriver - Tenemos que hablar de Kevin

Shriver, Lionel
Tenemos que hablar de Kevin

Barcelona: Anagrama, 2007

We need to talk about Kevin
London : Serpent’s tale, 2006

 
Tot i que resideix al Regne Unit, Lionel Shriver és nord-americana de naixement. Això es nota en el fet que moltes de les seves novel·les estan ambientades als Estats Units i que no defuig els temes més polèmics d’aquella societat: el desastre del sistema de salut nord-americà (Todo esto para qué), l’obesitat com a plaga actual (Big Brother), la crisi del capitalisme (The Mandibles)… O, com en el cas d’aquesta recomanació, la violència en massa, ja gairebé sistèmica en aquell país.

Coneixem la història d’en Kevin a través de les cartes que la seva mare Eva escriu al seu exmarit, Franklin. Han passat 2 anys des que en Kevin ha assassinat set companys de classe i dos adults al seu institut. Eva ha decidit quedar-se en la comunitat on sempre ha viscut, tot i convertir-se en el centre de totes les mirades i murmuracions. Les cartes que escriu a Franklin li serviran en certa manera de teràpia, de desfogament davant les seves pors i sentiments de culpabilitat.

Lionel Shriver. Font: Wikipedia

Lionel Shriver. Font: Wikipedia

El llibre reflecteix la gran controvèrsia quan ens enfrontem a casos de nens i adolescents violents. Pateixen una condició innata o ha tingut alguna influència l’educació o l’ambient en què s’ha criat? Cada lector acabarà posicionant-se. És possible que Eva hagi sentit en molts moments una certa aversió al seu fill? Ha estat una bona mare? O senzillament, no hauria pogut fer gran cosa davant les inclinacions que ja mostrava el nen des de ben petit? El pare, absent i amb una actitud de defensa del nen contra vent i marea, ha estat d’alguna ajuda o ha defugit les seves responsabilitats i li resulta més fàcil culpabilitzar Eva?

Tot ho veiem des de la perspectiva de la mateixa Eva, la narradora en primera persona i no sempre és un personatge pel qual sentir simpatia. La seva personalitat queda patent en com escriu: el seu estil pot resultar de vegades pedant i autosuficient.

Els prejudicis socials que tots podem tenir sobre la maternitat i el caràcter incondicional de l’amor de mares a fills, així com el fet que l’autora qüestioni el mite de la innocència dels nens són motiu de controvèrsia i marcaran la lectura que cadascú faci d’aquest llibre tan incòmode, fascinant per a molts, repel·lent per alguns altres.

Com gairebé tot èxit editorial, Tenemos que hablar de Kevin va ser duta a la pantalla gran. Dirigida per Lynne Ramsay el 2011 i protagonitzada per Tilda Swinton, no va defugir el caràcter controvertit de l’original. Aquí teniu el tràiler:
 


 

Escrit per | Jay Gatsby

Sóc el Pedro E. Sánchez i em pots trobar a la Biblioteca Bon Pastor. Respecte del meu alter ego, no m'importaria ser un glamurós milionari a la cerca del seu somni de joventut...

2 Comentaris

  1. Maria Rosa Duran

    26 abril 2017 at 21:48

    No he llegit el llibre, però me n’estan agafant moltes ganes. Recordo la pel·lícula amb un estremiment cada cop que penso en ella: em va trasbalsar molt i de tant en tant em ve al cap. Pel que veig, el plantejament de la novel·la deu ser diferent de la pel·lícula, perquè en aquesta no sabem el que ha passat fins cap al final, i potser això encara crea més malestar. De tota manera, també deu ser interessant llegir-la, un cop ja saps el que acaba passant, perquè t’ho deus mirar amb uns altres ulls.

  2. Mónica

    27 abril 2017 at 14:01

    Gran llibre (encara que és basatnt dur) i gran escriptora.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *