Ciutat oberta, de Teju Cole

Tyler Durden Fa 1 setmana Adults, Llibres
1
Escuchar con webReader

Teju Cole - Ciutat Oberta

Cole, Teju
Ciutat oberta

Barcelona: Quaderns Crema, 2012

Ciudad abierta
Barcelona: Acantilado, 2012

 
Julius, és un metge nigerià mestís (i això als EUA el classifica com a negre) que passeja per Nova York. Una mica com un turista que viu a la ciutat i coneix la història de cada edifici, de cada racó. La ciutat de Nova York esdevé el teló i pràcticament un personatge més en una narració de tot allò que li passa a Julius. Des de les seves relacions, els seus passeigs, les seves amistats, i tot des del seu doble punt de vista d’immigrant i negre.
 

Teju Cole - The New Yorker
 
Perquè Julius és negre, i això als Estats Units és important, vergonyosament important, i a més a més estranger. No arriba a l’extrem d’una altra personatge literari nigerià (Ifemelu, la protagonista d’Americanah, de Chimanda Ngozi Adichie) que diu que només es va sentir negre en arribar als Estats Units, però s’intueix.
 

New York © The Microscopic Giant, Creative Commons.

New York © The Microscopic Giant, Creative Commons.


 

Y así, cuando el otoño pasado empecé a dar largos paseos vespertinos, Morning Heights me pareció un lugar cómodo desde donde internarme en la ciudad. El sendero que baja desde la catedral de St. John the Divine y cruza Morningside Park está a sólo quince minutos de Central Park. En la otra dirección, hacia el oeste, hay diez minutos hasta Satura Park, y doblando desde allí hacia el norte se va a Harlem a lo largo del Hudson, aunqueel tráfico impide oír el río que corre al otro lado de los árboles. Estos paseos, contrapunto a mis ajetreados días en el hospital, se dilataban constantemente y, como cada vez se extendían más, a menudo me encontraba muy lejos de casa bien avanzada la noche y por fuerza tenía que volver en metro. De este modo, al comienzo del último año de mi beca de psiquiatría, Nueva York fue tramándose en mi vida a ritmo de caminata.

 
En aquesta primera, i molt aclamada novel·la, Teju Cole (1975) ens ofereix un personatge que fa servir els passeigs per la gran urbs com una teràpia. Aquesta actitud de passejar és molt zen, i és inevitable pensar en El caminante de Jiro Taniguchi, i acaben sentint que el personatge també passeja per la seva vida, com des de fora. La qüestió racial, la multiculturalitat de Nova York, o d’Europa on Julius viatja a la recerca de la seva mare, els immigrants en els llimbs dels centres de detenció, les relacions, i els records de la seva vida a Nigèria, tot això es troba en una novel·la que és un descobriment i que porta esperances en les futures obres de Teju Cole.
 

Teju Cole Bookaholic, Creative Commons.

Teju Cole © Bookaholic, Creative Commons.


 

Escrit per | Tyler Durden

La primera regla del Club és que no es parla del Club, la segona regla... A més del Club, i només com a tapadora, em faig dir Cesc i treballo a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.

1 Comentari

  1. Celia Murias

    27 abril 2017 at 11:10

    Ha sido genial tener a Teju Cole en Barcelona, a ver si se traduce pronto su última obra, Blind spot. 😉

    Gracias

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *