24
Escuchar con webReader

Yasmina Reza - Babilònia

Reza, Yasmina

 
En Tot esperant Godot, Estragó li pregunta a Vladimir «i si ens pengéssim?», pla amb el qual Vladimir sembla estar d’acord: «Fóra una manera de trempar», diu. El pla de suïcidar-se els entusiasma, i encara que no arribin a portar-lo a terme només de pensar-hi es posen una mica més contents. La gràcia de la pregunta radica, és clar, en proposar un pla final com una ocurrència qualsevol: tan irreversible és l’acte de matar-se com el d’anar a una festa.

Yasmina Reza, sovint comparada amb Samuel Beckett (a la Sorbona existeix un cicle Reza-Beckett de postgrau), té aquest mateix talent per descriure la irreversibilitat dels actes més nimis de la vida humana. A la seva última novel·la, Babilònia, els personatges es veuen abocats al més horrible dels actes per la suma d’esdeveniments insignificants i en definitiva, per allò que la narradora i protagonista denomina «un excés d’optimisme».

En un «excés d’optimisme», Elisabeth, enginyera de patents, prepara una festa i, com La senyora Dalloway de Virginia Woolf, en el tediós i angoixant treball dels preparatius, i des de l’altura dels seus seixanta-dos anys, va repassant una vida que no es pot qualificar ni de feliç ni de desgraciada i en la qual ja només li queda simular una constant alegria. Segons diu, a les dones grans el spleen ja no els afavoreix.

A la festa només va la meitat dels quaranta convidats. Les cadires que ha hagut de demanar als Manoscrivi (fet que d’alguna manera origina la tragèdia) sobren per complet. Les copes que ha comprat la vespra quedaran intactes quan la festa per fi hagi acabat.
 

Són també aquelles revistes impreses en un nombre d’exemplars desproporcionat que recorden la mort. Aquells impulsos d’optimisme —massa gots, massa cadires…— que ens fan multiplicar les coses per fer-les vanes immediatament. Les coses i els nostres esforços.  (Babilònia, p.11)

 
El lector és convidat des de la primera pàgina a la reconstrucció d’uns fets criminals que tindran lloc en algun moment d’aquesta festa. Però aquí, l’emoció no radica en perquisicions detectivesques ni en trames psicològiques. El crim apareix en escena sense sorpreses, d’una manera alhora tan fatal i poc dramàtica com qualsevol dels accidents més o menys involuntaris que omplen una vida. Un neix, creix, es casa, mata i, al seu torn, mor. L’emoció està aquí en canvi en descobrir l’amistat que uneix a una enginyera de patents amb un comercial d’electrodomèstics i en els treballs als quals es lliuren per ordir el seu pla. És un pla manifestament destinat al fracàs, com el de Vladimir i Estragó, però, al cap i a la fi, un pla és un pla.

En l’anterior novel·la de Reza, Feliços els feliços, una vintena de personatges pul·lulaven creuant-se uns amb altres per les pàgines del relat, amb una relativa alegria. Aquesta alegria, encara que barrejada amb la negritud pròpia de l’autora, no està en absolut present en Babilònia, que bé podria titular-se Tristos els tristos.

Elisabeth i Jean-Lino, no són unes persones excepcionalment tristos, ni els seus matrimonis són més desgraciats que els dels convitats a la festa, però en el desenvolupament de la seva complicitat, arriben d’alguna manera a emergir per sobre de l’enorme tedi que els embolica, o almenys a assenyalar-lo, com el testimoni de Jehová de la fotografia al voltant de la qual Reza dóna voltes al llarg de tota la novel·la mostra la paraula Awake ben visible en la seva revista.
 

El testimoni de Jehovà no té a ningú. Camina pels carrers amb la seva cartera embotida de revistes, la cartera li confereix figura d’home i li serveix de destinació.  (Babilònia, p. 156)

 

Jehovah's Witness

Jehovah’s Witness. Los americanos. Robert Frank, 1955


 

La novel·la Babilònia va ser mereixedora del prestigiós premi Reanudot en 2016.

 

La frivolidad es la espuma de la inteligencia. Entrevista amb Yasmina Reza
 

Escrit per | Ada

Ada, entomòloga. Sóc l'Eva Járboles de la Jaume Fuster.

24 Comentaris

  1. Lali

    26 abril 2017 at 13:37

    Tinc ganes de llegir aquest llibre, una barreja de suspens i absurditat, tot a l’hora.

  2. Elisenda Martí

    26 abril 2017 at 15:25

    No he llegit mai Yasmina TReza, però si que he llegit Samuel Becket, i tinc ganes de veure si aquestes semblances són certes. Tant de bo…

  3. Maripepa Brustenga

    26 abril 2017 at 18:34

    No he llegit aquest llibre però sí he vist Art, al teatre i Un dios salvaje.
    Art em va agradar molt, molt. Tot i que ja l’havia vist fa anys representada pel Flotats. Però dóna per molt i sembla que sigui una altra obra. Per contra, Un dios salvaje, no em va agradar gaire. Són registres ben diferents d’una mateixa autora. M’agradarà llegir aquesta novel·la per veure per on va…

  4. Pau

    26 abril 2017 at 19:40

    Moltes ganes de llegir aquest llibre. I tants altres!

  5. Manel Aguilar

    26 abril 2017 at 19:43

    La lectura és com la vida: Sempre és massa curta.

  6. Albert Roca Enrich

    26 abril 2017 at 23:44

    Caurà Babilònia, caurà, com la resta de novel·les d’aquesta autora potser més coneguda com a dramaturga, oi? I és que les dues que l’hi he llegit, “En el trineo de Schopenhauer” i “Felices los felices” m’han agradat força, em sembla una escriptora interesantíssima. Gràcies per la recomanació!

  7. Pilar

    27 abril 2017 at 1:12

    ¡Gracias por alargar Sant Jordi con la posibilidad de disfrutar de un libro más gracias a vuestro concurso!

  8. Luisa Joaniquet

    27 abril 2017 at 1:15

    No he leído nada de ella aún, aunque parece interesante y la pongo en lista de espera (estoy leyendo otro libro).

  9. Anna Vilella

    27 abril 2017 at 6:55

    Un dels llibres afegits a la meva llista de lectures pendents. Sembla interessant

  10. MARIA ISABELMARTI

    27 abril 2017 at 8:04

    Un blog literari amb recomanacions tant suggestives com els llibres de la Yasmina Reza, de qui no he llegit encara, es un punt més a favor de la bona literatura.

  11. Joan

    27 abril 2017 at 8:33

    Estic participan,llexeixó poc,

  12. Ada

    27 abril 2017 at 9:16

    Gràcies a tots pels vostres comentaris.
    Yasmina Reza és una versió mundana, cosmopolita i frívola (com ella mateixa diu) del nostre estimat Beckett. Trobada bella i fortuïta, “sobre una taula de dissecció, d’una màquina de cosir i un paraigua”, podríem dir.
    Ella mateixa diu que les seves novel·les tenen una factura teatral i que fonamentalment és dramaturga, cosa que explicaria el domini que té del temps present que no trobem en molts novel·listes. També té el do del “mot juste” i un sentit de l’humor devastador.
    A mi m’agraden especialment “Una desolació”, “Hammerklavier” i “Ninguna parte”.

  13. Sonia

    27 abril 2017 at 9:34

    M’han recomanat molt aquesta escriptora, espero aviat començar a llegir algun llibre seu.

  14. Roser

    27 abril 2017 at 10:00

    Tinc esperant a la pila de llibres de la tauleta de nit “Babilònia”. Després de llegir aquest post, potser l’hauré de posar el primer de la llista.

  15. Monica

    27 abril 2017 at 10:21

    Tinc molta cursioitat per lleguir-lo la veritat no coneixia l’autora però després d’haver llegit el resum m’he quedat amb les ganes!

  16. pilar

    27 abril 2017 at 10:31

    No coneixia l’escriptora, però segur que el llibre es mereix una lectura amb atenció i gust. L’apunto a la meva llibreta com a #llibresperllegir2017.

  17. Monica Mateos

    27 abril 2017 at 11:05

    Vaig descobrir a la autora al Teatre Goya amb “Un deu salvatge” i em va captivar, i recentment em vist “Art” i m’ho ha confirmat, es una escriptora genial, i he de començar a introduir-me en els seus llibres.
    Es una dissecciónadora social,àcida i satirica i si Valle-Inclan s’aixeques de la tomba, sense cap mena de dubte l’adoptaria. Molt recomanable ..
    Mercès i molta sort a tothom…..

  18. Sílvia Dominguez

    27 abril 2017 at 11:09

    Jo vaig descobrir a la autora al Teatre Goya amb “Art” i em va fer gaudir d’allò més. Ara m’endinsaré en la seva obra, sense dubte.

  19. Núria

    27 abril 2017 at 11:28

    Amb ganes de llegir-lo! 🙂

  20. Agustí Navarro gelabert

    27 abril 2017 at 12:08

    Doncs sí, ganes de veritat de llegir aquest darrer títol de la Yasmina Reza. L’actual narrativa francesa té un no sé què d’intemporalitat, tot i que molt lligada al present, pel seu ganxo a través de la força i el caràcter dels personatges. L’argument de les històries es va descobrint a mesura que vas seguint l’acció i l’actitud dels actors que no són altre cosa que elements de les tèsis i les contradiccions de l’autor. I lles històries de la Yasmina Reza són un autèntic camp de batalla literari.

  21. Coral Fernández González

    27 abril 2017 at 13:30

    Me parece muy interesante el libro, aunque todavía no he leído nada de esta autora. Me lo apunto para la próxima compra.

  22. Víctor Guinot

    27 abril 2017 at 14:55

    Molt bona ressenya. Ara no sols tinc ganes de llegir-la a ella, sinó també a Samuel Beckett.
    Jo la coneixia d’haver vist “Art” al teatre Apolo feta per Albena Teatre i al cinema “Un dios salvaje” de Polanski. I em van agradar molt així que prompte caurà una de les seues novel·les.

  23. Xavier Sendarrubias

    27 abril 2017 at 21:36

    Bona descoberta la d’aquest Sant Jordi… Yasmina Reza.
    La comparació amb Samuel Beckett és ja un aval 😉
    Aquestes notes del llibre han fet entrar ganes per endinsar-nos en la intriga de l’enginyera de patents…

  24. Natasha Stojanoska

    27 abril 2017 at 21:55

    Gaudeixo de la obra de Samuel Becket i el seu “theatre of the Absurd”. Segur que aquest llibre m’agradarà! Gracies, Ada.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *