1

En el acuario de Facebook - Ippolita

Ippolita
En el acuario de Facebook : El resistible ascenso del anarco-capitalismo

Madrid: Enclave de Libros, 2012

 
Segons l’edició d’Enclave de Libros, Ippolita és una comunitat de hackers i activistes socials amb un servidor comú, des d’on realitzen una investigació crítica de l’ús de les tecnologies, un espai per a compartir instruments i coneixements sobre el món digital, que plantegi eines d’autogestió i autonomia que lliguin la teoria i la pràctica quotidiana de l’ús, abús i subversió de les tecnologies que construeixen i defineixen el nostre món davant, el tsunami de la tecnocultura i el que definiran en el llibre com a ‘turbocapitalisme’.
 

de acuerdo con la ley del crecimiento ilimitado, difundida por el turbo-capitalismo, lo mejor es siempre lo más grande o quizás lo más pequeño pero más potente y más rápido. Resulta que todos estamos entusiasmados a la vez que afligidos por esta ideología contemporánea

 
Davant la ideologia capitalista contemporània, basada en la tecnologia i en la comunió entre el concepte de creixement il·limitat i la creació de demanda de consum i possessió a través de la publicitat, Ippolita planteja la necessitat d’una crítica radical davant el turbo-capitalisme que fomenti una crida a l’acció directa i a les pràctiques comunitàries per tal de desenvolupar autoformació i autodefensa digital. Per una banda es tracta de no ‘acceptar passivament tota novetat tecnològica com si fos un irrenunciable instrument d’alliberament’; per l’altre, que l’ús de les xarxes socials no ens converteixi en un producte més del mercat capitalista.

La tecnocultura ha centrifugat fins a esquitxar qualsevol pam d’espai social, sigui privat o comunitari, la confluència i interacció dels diferents processos socials tradicionals: la cerca d’un sentit a l’existència, la necessitat d’atenció les persones davant els seus iguals, les dinàmiques d’exclusió, la consciència de la finitud de l’existència…

A En el acuario de Facebook, hi ha una crítica a la uniformització de la societat a través de les xarxes socials. Aquesta homogeneïtzació vindria donada tant per la necessitat de pertinença al grup “d’amics”, la valoració mitjançant els “likes” (i l’efecte contrari: la indiferència i la falta d’acceptació) fa que la gent acabi mimetitzant-se en el sentiment majoritari que obté millor reconeixement; com per la falta de ‘conflicte creatiu’, ja que en un espai on regna el bonrollisme no està ben valorada la dissidència ni les notes discordants, encara que es basin en l’honestedat.
 

en la época de la ‘distratención’ global todos están tan atareados en chatear, fotografiar, postear, teclear mensajes, twittear que ya no disponen del tiempo ni de las capacidades para cultivar relaciones significativas

 
Altre aspecte que toca el llibre són les dinàmiques psicològiques de narcisisme, exhibicionisme i pornografia emocional que genera i propicia, tant Facebook com la resta de xarxes socials. L’efecte mirall de les xarxes fomenta que les persones busquin reflectir-se per agradar-se, ser el centre d’atenció, publicitar les misèries, i mantenir relacions buides que no suposin ni esforç, ni complexitats, ni ambigüitats. Un tipus de relacions que generen insatisfacció, ja que a l’estar massa pendents d’aconseguir la màxima atenció i reconeixement, d’estar capficats en crear una identitat virtual a l’alçada de les xarxes socials en les quals participem, fa que només rebem molles de relacions fugaces.

Utilitzar les xarxes socials no només ens converteix en un producte més del gran aparador de les vanitats al que ajudem a omplir de contingut, també té una intencionalitat comercial darrere, les xarxes socials incorporen logaritmes que estudien el comportament de les persones per a captar informació que les companyies utilitzaran per a bombardejar-les amb publicitat adequada als seus gustos i interessos…
 

la gran ventaja del activismo de salón estriba en que permite un simulacro de participación hecho de un ‘me gusta’ y un ‘comparte este link’, de una sincera indignación por las injusticias del mundo permiten el acceso a aquella experiencia de puesta en común gestionada por terceros

 
Ippolita obre un ampli debat sobre diferents temes relacionats amb les xarxes, posant a Facebbok com a exemple. Un dels més interessants és el que tracta les ideologies subjacents a les xares socials. L’anarco-capitalisme, o l’exaltació radical de les llibertats individuals dins el context del lliure mercat, i en oposició a qualsevol ideari socialista, es lliga al concepte de turbo-capitalisme, i s’associa al control de les relacions humanes per mitjà de les tecnologies de vigilància. El llibre també posa en qüestió la figura del hacker, i la relació amb el concepte de saber-poder i la preeminència que atorga tenir el coneixement tècnic i exercir domini. També hi ha una crítica a la virtualització de l’acció política que es ven com a activisme i participació democràtica, quan el que fa és tranquil·litzar les consciències i confirmar als ‘honestos ciutadans occidentals la bondat dels seus comportaments i posició’. Un debat, avui, imprescindible.
 

Escrit per | Biblioteca Trinitat Vella-J. Barbero

La biblioteca Trinitat Vella-J. Barbero és fruit d'una llarga reivindicació dels veïns de Trinitat Vella. Aquest és un dels motius que porti el nom de José Barbero, membre de l'Associació de Veïns de Trinitat Vella, que va morir de manera sobtada l'any 2009. La seva lluita pel barri i pels drets dels veïns de Trinitat Vella van marcar el seu dia a dia, de manera que posar el seu nom a la biblioteca és una manera de retre-li homenatge a ell i a la resta de veïns que han fet de la lluita per la millora del barri una tasca diària.

1 Comentari

  1. Xahrazad

    5 maig 2017 at 10:57

    Sembla un llibre molt interessant per reflexionar sobre el capitalisme aplicat a les TIC. Me’l llegiré. Gràcies per la recomanació

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *