0

Brad : una noche más en las barricadas  Un documental de Videohackers

Brad : una noche más en las barricadas. Un documental de Videohackers
Brasil : Fammilia Bastos, 2007

 

En la noche del 27 al 28 de octubre de 2006, a las 3:30h de la madrugada en España, 23:30h en Brasil y 20:30h en México, mi teléfono sonó. Era un amigo llamaba desde Brasil. Llorando, me dijo que horas antes habían asesinado a Brad, cámara en mano, filmando la rebelión popular en Oaxaca, México. Los paramilitares, que le mataron de un tiro de fusil en el pecho, estaban tratando de frenar el proceso de revolución social que estaba sucediendo allí. Cinco meses antes el pueblo había tomado la ciudad. Expulsó a los políticos y a la policía, y declaró el autogobierno. A través de la APPO, Asamblea Popular de los Pueblos de Oaxaca. Pero así me estoy anticipando, porque en aquel momento, hablando por teléfono, me quedé sin saber qué decir. ¿Qué se puede decir de la muerte inesperada de un amigo?”

 
Tot seguit se sent un tret, com una bala entra en un cos esquinçant la carn, i la queixa de la persona que l’encaixa. La persona que ha estat filmant, càmera en mà les imatges de les revoltes, cau a terra, una munió de persones l’agafen enlaire, la càmera segueix filmant mentre l’intenten evacuar de la zona entre crits d’auxili, continua el tiroteig. “Este documental nace de la dificultad de saber qué decir, y de la extrema necesidad de decir algo”.
 

Brad : una noche más en las barricadas Un documental de Videohackers
 
Aquest és el principi del documental Brad : Una noche más en las barricadas. Un documental que no només posa en relleu la biografia de Brad Will, el seu vessant activista i la manera que tenia de posar en pràctica a la seva vida quotidiana la idea d’acció directa. És també un documental sobre la història del “movimiento de movimientos”, de la lluita global que des del respecte a la diversitat i l’autonomia, des de l’horitzontalitat de la presa de decisions, des de la desobediència civil i des de l’acció directa, lluita per la dignitat dels pobles, per poder desenvolupar la vida en pau, per fer realitat els somnis.
 

Estamos hartos de que un grupo pequeño de multimillonarios controlen totalmente el flujo de la información. Tenemos que seguir haciéndolo nosotros mismos o seguirán diciéndonos qué es la realidad

 
I també és un documental sobre la necessitat de trencar el bloqueig informatiu, de crear un relat de les lluites globals al marge de les versions oficials construïdes per les grans corporacions que controlen el flux d’informació; sobre la voluntat de donar visibilitat als processos de resistència per l’autogestió de la pròpia vida, per l’autonomia i la igualtat social, des de dins, des de qui realment viu l’experiència, des de les especificitats locals; sobre com donar a conèixer la guerra bruta del sistema, el monstre sense escrúpols que no respecta ni el dolor ni la vida, de divulgar una guerra en la qual la càmera de vídeo es converteix també un una arma; un homenatge i retrat dels perills del periodisme compromès, a peu de conflicte, com el d’Indymedia, la denúncia de l’evidència que qui no vol un altre relat que l’oficial matarà, si cal, per a imposar-lo.
 

Estar con una cámara junto a los movimientos sociales garantiza la seguridad del movimiento, en cierta manera. Porque es una herramienta poderosa que registra paso a paso, segundo a segundo, lo que está ocurriendo. El agente repressor, policía, paramilitar, lo que sea, sabe que se está registrando el crimen que está cometiendo

 
El perill d’una càmera dins del conflicte, a part de desfer la mentida repetida fins a la sacietat que no es pot fer res per canviar les coses i mostrar exemples de la dignitat de la lluita per canviar la realitat i de les diferents estratègies possibles, és que registra els crims que el sistema comet mitjançant els seus cossos repressius, i això és conegut pel mateix sistema, esquerda la seva impunitat i d’alguna manera protegeix els moviments socials. Per això Brad va morir d’un tret d’escopeta al pit.
 


 

Altres relats sobre la repressió del periodisme

 

 

 

Escrit per | Biblioteca Trinitat Vella-J. Barbero

La biblioteca Trinitat Vella-J. Barbero és fruit d'una llarga reivindicació dels veïns de Trinitat Vella. Aquest és un dels motius que porti el nom de José Barbero, membre de l'Associació de Veïns de Trinitat Vella, que va morir de manera sobtada l'any 2009. La seva lluita pel barri i pels drets dels veïns de Trinitat Vella van marcar el seu dia a dia, de manera que posar el seu nom a la biblioteca és una manera de retre-li homenatge a ell i a la resta de veïns que han fet de la lluita per la millora del barri una tasca diària.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *