Avui 16 de maig es compleix el primer centenari del naixement de Juan Rulfo.

Autor d’una reduïda obra literària que en la seva totalitat no arriba a les 400 pàgines. De tota la seva producció cal destacar les dues obres mestres: El llano en llamas (contes) i Pedro Páramo (novel·la curta). Són textos que per la seva escassedat de pàgines gairebé sempre s’editen en un sol volum de dues-centes i escaig pàgines.

Juan Rulfo forma part d’un petit grup d’escriptors (com Arthur Rimbaud per exemple) que tot i tenint una escassa obra formen part d’un excels reducte de creadors que han aportat a la literatura universal noves vies, influint amb la seva obra a contemporanis i joves generacions.

Pedro Páramo y El Llano en llamas - Juan Rulfo

Edició de 1972

S’han dut a terme tants estudis minuciosos sobre la seva personalitat, obra i biografia, que intentar aportar-ne una de nova no correspon en aquest espai. Penso que l’única manera de gaudir-lo talment és endinsar-se nu en aquest silenci ple de suggeriments del que ell ens fa partícip.

Per aquest motiu només vull aportar el meu primer record en el descobriment de la seva lectura.

Això es va produir al voltant dels anys setanta gràcies a un bon amic que, un cop finalitzada la lectura, va quedar esbalaït. Quan vaig començar a llegir, primer El Llano en llamas i després Pedro Páramo vaig repetir la seva estupefacció.

Fins aleshores molt poques vegades m’havia succeït: vaig quedar com sospès en una mena de limbe a on la prosa i el precís vocabulari em feia movedís, lleu, submergint-me en un espai de soledat i ombres que traspuava llindars imprecisos però alhora exactes, en un món a on el paisatge, que en prou feines es fa menció, proporciona una angoixant infinitud.

No vaig poder abandonar la lectura una primera i segona vegada, gaudint de la seva capacitat de síntesi, d’una adjectivació precisa i d’una imaginació desmesurada que es combina perfectament amb un realisme que, de vegades, es dilueix a través d’una descripció que aparenta allò que no és, però s’intueix d’una manera cristal·lina. Hi ha personatges, paisatges, històries que ja formen part del coneixement col·lectiu com ara Eduviges, Comala, Tanilo Santos, Talpa, Luvina, Juan Preciado…
 

Malo cuando deja de hacer aire. Cuando eso sucede, el sol se arrima mucho a Lubina y nos chupa la sangre y la poca agua que tenemos en el pellejo. El aire hace que el sol se esté allá arriba.
(El llano en llamas, Luvina)

 
Són textos que he rellegit moltes vegades i mai m’han decebut, tot al contrari. Es tracta d’un llibre que sempre l’he tingut present per obsequiar i ho fet en moltes ocasions.

Text: Joan Frechiné

Obres

 

El llano en Llamas, Pedro Páramo y otras obras. En el centenario de su autor

El llano en Llamas, Pedro Páramo y otras obras. En el centenario de su autor

Juan Rulfo / Pedro Ángel Palo y Francisco Ramírez Santacruz (editores)
Editorial Iberoamericana Vervuert, 2017

Pedro Páramo. El llano en llamas. El gallo de oro. Juan Rulfo

Pedro Páramo. El llano en llamas. El gallo de oro

Juan Rulfo
Editorial RM

Text definitiu establert per la Fundación Juan Rulfo.

 

Pedro Páramo en 1954  Juan Rulfo

Pedro Páramo en 1954

Juan Rulfo
México : Universidad Nacional Autónoma de México : Fundación Juan Rulfo : Editorial RM, 2014

Conté la reproducció facsímil del mecanoscrit de la novel·la.

Pedro Páramo  Juan Rulfo -Primera edició

Pedro Páramo

Juan Rulfo
México: Ed. Fondo de Cultura Económica

Primera edició.

 

Fotografia

 

 100 fotografías de Juan Rulfo

100 fotografías de Juan Rulfo

Juan Rulfo
Barcelona : RM, 2010

En los ferrocarriles : fotografías  Juan Rulfo

En los ferrocarriles : fotografías

Juan Rulfo
México : Universidad Nacional Autónoma de México : Fundación Juan Rulfo : Editorial RM

 

 Juan Rulfo, Pere Calders

Juan Rulfo, Pere Calders : [del 2 de desembre 1986 al 9 de gener 1987]

Juan Rulfo
Barcelona : Fundació Caixa de Pensions, DL 1986

México : Juan Rulfo fotógrafo

México : Juan Rulfo fotógrafo

Juan Rulfo
Barcelona : Lunwberg, DL 2001

 

Biografies

 

 Juan Rulfo  Amat, Núria

Juan Rulfo

Amat, Núria
Barcelona : Omega, cop. 2003

Juan Rulfo : las mañas del zorro  Reina Roffé

Juan Rulfo : las mañas del zorro

Reina Roffé
Pozuelo de Alarcón, Madrid : Espasa Calpe, cop. 2003

 

Juan Rulfo. Biografía no autorizada  Reina Roffé

Juan Rulfo. Biografía no autorizada

Reina Roffé
Madrid : Fórcola, cop. 2012

Rulfo. Una vida gráfica  Óscar Pantoja y Felipe Camago

Rulfo. Una vida gráfica

Óscar Pantoja y Felipe Camago
Rey Naranjo Editores, 2017

 

Sobre la seva obra

 

Estructura y discurso de género en Pedro Páramo de Juan Rulfo  Alba Sovietina Estrada Cárdenas

Estructura y discurso de género en Pedro Páramo de Juan Rulfo

Alba Sovietina Estrada Cárdenas
México, D.F. : Eón, 2005

 Mito y poesía en la obra de Juan Rulfo  María Luisa Ortega

Mito y poesía en la obra de Juan Rulfo

María Luisa Ortega
Bogotá : Universidad de los Andes : Siglo del Hombre, 2004

 

Rulfo: dinámica de la violencia  Marta Portal

Rulfo: dinámica de la violencia

Marta Portal
Madrid : Ediciones de cultura hispánica, 1990

Pedro Páramo [de] Juan Rulfo

José Riveiro Espasandín
Barcelona : Laia, 1984

 

Altres…

 

Aire de las colinas : cartas a Clara  Juan Rulfo

Aire de las colinas : cartas a Clara

Juan Rulfo
Barcelona : Plaza & Janés, 2000

Elegías de Duino -  Rainer Maria Rilke

Elegías de Duino = Duineser Elegien

Rainer Maria Rilke
Madrid : Sexto Piso, 2015

Versió de Juan Rulfo.

 

Juan Carlos Onetti. Juan Rulfo Dirección y presentación: Joaquín Soler Serrano

Juan Carlos Onetti. Juan Rulfo

Dirección y presentación: Joaquín Soler Serrano
Barcelona : Granvía Musical [etc.], cop. 2005

Entrevistes realitzades el 1977 dins la sèrie “A fondo” de TVE.

 

 

Escrit per | Ignatius J. Really

Estic fent dieta. Sóc en Pau Frechiné i treballo a la Biblioteca Jaume Fuster.

4 Comentaris

  1. David Arnaiz

    22 maig 2017 at 17:47

    Tinc curiositat per llegir-lo, en ser influència de uns dels millors lletristes del rock en espanyol: Santiago Auserón de Radio Futura

    • Ignatius J. Really

      18 juny 2017 at 22:32

      No sabia d’aquesta influència, en quina cançó?

  2. Albert Roca Enrich

    17 juny 2017 at 0:38

    Pedro Páramo es una d’aquelles novel·les que penso que hauré de rellegir, perquè em va agradar, sí, però no tant com segurament caldria, segur que no la vaig llegir bé, potser seria enguany el moment…

    • Ignatius J. Really

      18 juny 2017 at 22:34

      Sempre és un bon moment per llegir Rulfo, els bons llibres guanyen amb el temps… 😉

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *