Botanicum

Edmund de kingsbridge Fa 4 setmanes Àlbum il·lustrat, Infants, Joves
1

Botanicum - Kathy Willis

Willis, Kathy
Botanicum

Madrid: Impedimenta, 2016

És una manera lúdica i ben maca de presentar les ciències naturals quan visualitzem amb dibuixos les diferents espècies de vida a la terra. Botanicum és un llibre il·lustrat per Katie Scott i dirigit per Kathy Willis, professora del Reial Jardí Botànic de Kew, un jardí botànic que us he esmentat en dos articles referits a dones que estimen les plantes i a deu plantes importants en els esdeveniments econòmics i vitals del món.

Botanicum comença amb una afirmació contundent: hi ha unes 450.000 plantes classificades. La classificació que mostra el llibre va des de les plantes més senzilles, quant a morfologia, fins a les més belles com les orquídies. Cal parlar també d’aquelles que són paràsites, com el famós vesc de Nadal que agafa l’aigua i els nutrients minerals del vegetal que l’hostatja, però crea la seva pròpia fotosíntesi. Com a planta espectacular tenim la victòria amazònica, una planta gegant amb unes fulles de 2,5 m de diàmetre. Joseph Paxton arribà a fer realitat un somni: les llavors de la victòria amazònica van sobreviure i aconseguí fer créixer la planta a Anglaterra.
 

PrimulaLongiflora
 
Les orquídies són la planta herbàcia amb flors més nombrosa de la Terra. Més de la meitat són epífites, és a dir, plantes aèries, ja que les seves arrels pengen en l’aire. Els grills i els colibrís són els encarregats naturals de la seva pol·linització. Però cal dir que la majoria de les orquídies que veiem no són silvestres.
 

Gentiana_alpina
 
Els diferents apartats de vegetals porten al final un resum de l’hàbitat natural d’algunes de les plantes que s’hi especifiquen. Així, enfiladisses, flors silvestres, plantes amb bulb o flors cultivades acaben amb un esment a les plantes alpines tot assenyalant que l’herba de Sant Benet, la genciana blava o la prímula longiflora són excel·lents exemples de saber sobreviure a temperatures rigoroses o en terres rocoses. La seva temporada de creixement és curta i tenen normalment un sistema reproductiu d’autopol·linització.

Els boscos més fascinants de la Terra són els tropicals i es troben en tres zones a tot el planeta: Amèrica Central i Amèrica del Sud, Àfrica Central i el sud-est asiàtic. Els arbres més alts són els anomenats «emergents» i entre ells hi ha l’arbre de la nou amazònica, amb 50 m d’alçària.

Katie Scott també il·lustra un altre llibre d’interès:
 

animalium
Broom, Jenny
Animalium

Sant Cugat del Vallès: Símbol, 2015

També hi trobareu la classificació dels animals des dels més senzills segons la seva morfologia fins als més complexos. És interessant comprovar com la distinció entre animals de sang freda i animals de sang calenta (mamífers, ocells, bàsicament) prové de la capacitat d’autoregulació de la temperatura corporal, cosa que fan els animals de sang calenta. La resta té una simbiosi entre la temperatura exterior i la interior.

 
Un altre llibre d’interès pel que fa a ornitologia amb il·lustracions és el següent:
 

inventari ocells
Aladjidi, Virginia; Tchoukriel, Emmanuelle
Inventari dels ocells

Kalandraka, 2016

La classificació que proposa el llibre és més científica, com a mínim pel que fa a nomenclatura. Per exemple, el 60% d’ocells del món són els passeriformes. Són els ocells que tenen una siringe, és a dir, un òrgan del fons de la tràquea que els permet vocalitzar. L’ocell fa servir el cant per a marcar el seu territori. El crit és més per a provocar por o establir contacte amb els seus congèneres. En aquest grup tan nombrós hi trobem el pit-roig, la cadernera, el pardal comú, l’oreneta, la tallareta vulgar, etc.

 
Fixeu-vos molt bé en les il·lustracions d’aquests tres llibres. Són una joia.
 
El dibuix científic és de primera importància en l’estudi dels éssers vius. Aquí teniu un llibre que parla en profunditat sobre aquesta branca artisticocientífica:
 

dibujo_cientifico

 

 

Escrit per | Edmund de kingsbridge

Sóc la Sílvia de la Biblioteca Vila de Gràcia. Passejo sovint per Barcelona tot recordant-hi l'època històrica on les ciutats renaixentistes somiaven amb una autonomia econòmica, social i política com va fer l'Edmund de Kingsbridge.

1 Comentari

  1. Sofia

    2 juny 2017 at 8:42

    Les il·lustracions de Katie Scott, són fantàstiques!

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *