L’equip de la Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet hem fet aquesta guia amb la intenció d’esbossar una pinzellada sobre la vellesa. Els documents de la col·lecció que hem triat volen ser un paradigma positiu del fet d’envellir. Lluny dels sinònims que trobem al diccionari (antic, remot, passat, pretèrit, arcaic, vetust, secular, primitiu, ranci, fòssil) envellir al segle XXI és tota una aventura que no ens podem perdre.
Aquesta guia conté un llistat de llibres, còmics, cd i dvd que il·lustren l’ancianitat des d’una òptica activa. Aquests documents mostren la vellesa com un regal, com una vida extra. Com deia Mark Twain, “la vellesa és tan llarga que no cal començar-la massa aviat”, i el que és encara millor, podem consumir aquest obsequi amb bona salut i fins i tot en bona forma. No és només la vida que es prolonga, sinó també la vitalitat. Es parla d’una nova edat, entre la maduresa i la senectut (dels 60 als 75 anys), un bell present per gaudir del vigor i la recuperada despreocupació d’una nova adolescència.
L’envelliment actiu es presenta en tres fronts oberts: el cos, l’esperit i la societat. Llegint, escoltant o visualitzant els documents ressenyats es descobreix que a l’hora de formular els secrets de la longevitat, les declaracions més recents de la ciència coincideixen amb els consells del sentit comú sobre l’alimentació i l’estil de vida i fins i tot, de vegades, amb algunes receptes ancestrals.
Sense música la vida no tindria sentit
Friedrich Nietzsche (1844-1900). Filòsof alemany.
Prefereixo estar mort que cantar Satisfaction quan ja hagi complert quaranta-cinc anys.
Mick Jagger, (revista People, 1975), quan tenia poc més de 30 anys.
Molt bé, Mick. Sort que molts artistes -inclòs el teu propi fantasma del futur- no van seguir el teu consell destroyer. O el de Neil Young: “it’s better to burn out than to fade away” (pobre Kurt Cobain, mai no arribarà a aparèixer en un post sobre “envelliment actiu”). Afortunadament són molts els artistes que han tingut una carrera fructífera més enllà dels setanta i els vuitanta, instal·lats de manera absolutament inevitable en la seva etapa de “maduresa”.
El primer músic en el qual vàrem pensar a l’hora d’escriure aquest post va ésser el recentment desaparegut Leonard Cohen. L’artista canadenc va morir el passat mes de novembre a l’edat de vuitanta-dos anys, pocs dies després de publicar el seu últim treball, el notable You Want It Darker. En principi Cohen s’havia retirat dels escenaris el 2002, però a finals d’aquella dècada -i atès els problemes financers provocats per la seva antiga representant, Kelley Lynch- es va decidir a actuar de nou. Qualsevol dels que vàreu poder assistir als concerts que va fer a Barcelona aquests darrers anys (alguns d’ells de fins a tres hores de duració) recordareu l’energia que encara desprenia l’autor d’“Hallelujah”. A qui també hem tingut la sort de veure als nostres escenaris al llarg dels últims anys és a Franco Battiato. Als seus setanta-dos anys el compositor italià segueix publicant discos que experimenten amb l’electrònica de manera audaç i arriscada, demostrant que les seves ganes de buscar nous camins expressius segueixen intactes.
Hi ha una ciutat en la qual tradicionalment hem pogut trobar molts artistes que es troben en el crepuscle de la seva carrera: Las Vegas. Allà han seguit pontificant crooners històrics com Frank Sinatra o Tony Bennett, qui encara segueix en actiu als seus -atenció- noranta anys. Bennett -guanyador de dinou premis Grammy- ha col·laborat amb artistes contemporànies com Lady Gaga (amb qui va fer la gira Cheek To Cheek el 2015) o Amy Winehouse. El més proper als crooners americans que podem trobar a l’estat espanyol seria Raphael. El carismàtic cantant manxec -nascut el 1943- continua oferint recitals plens d’emoció que connecten amb diferents generacions d’espectadors, com saben bé els organitzadors del Festival Sonorama, on ha estat cap de cartell en dues ocasions.
El 1996 el director alemany Wim Wenders i el músic nord-americà Ry Cooder van visitar L’Havana per rodar la meravellosa Buenavista Social Club (si no l’heu vista baixeu a la biblioteca ara mateix). Gràcies a ella i al disc que es va editar a continuació artistes que superaven àmpliament els seixanta anys van rebre el reconeixement internacional que sens dubte mereixien: Omara Portuondo, Elíades Ochoa, Rubén González, “Cachaíto” López i el nostre favorit, l’enyorat Ibrahim Ferrer.
En aquest article hem mencionat alguns dels artistes que han envellit artísticament de manera exemplar, però n’hi ha molts d’altres: Chavela Vargas, BB King, Plácido Domingo, Maria Dolores Pradera…

Leonard Cohen
You Want It Darker
(Sony, 2016)

Tony Bennett
Hot & Cool
(Sony, 1999)

Raphael
Yo soy aquel
(EMI, 2000)

Ibrahim Ferrer
Buenos hermanos
(World Circuit, 2003)
El cinema
Arrugas
Ferreras, Ignacio. Cameo, 2012

El Exótico Hotel Marigold
Madden, John. Twentieth Century Fox, cop. 2012

Mrs. Henderson presenta
Frears, Stephen. Público, DL 2008

Up
Docter, Peter. Buenavista, DL 2009

El millor d’un llibre rau a ésser llegit
Umberto Eco (1932-2016). Semiòleg, filòsof i escriptor italià.
Com diu el refrany popular: “Fins a la mort arribarem vius”. La vellesa és aquesta gran desconeguda que tots portem dins (es diu que comencem a envellir el mateix dia que naixem), que ens envolta i que no rep la categoria cultural que es mereix. En aquesta etapa es genera una forma de cultura pròpia i tanmateix els homes i les dones no deixem d’ésser el que érem de més joves. ¿És factible d’envellir graciosament, amb humor i desimboltura? Aquests llibres potser hi poden ajudar.
La forma de fer-se gran
Ikigai : els secrets del Japó per a una vida llarga i feliç
García, Héctor. Entramat, 2016

El Tercer capítol : passió, risc i aventura més enllà dels cinquanta
Lawrence-Lightfoot, Sara. Columna, 2009

Tan frescas : las nuevas mujeres mayores del siglo XXI
Freixas Farré, Anna. Paidós, 2013


Les novel·les
La Abuela Lola
Samartin, Cecilia. Martínez Roca, 2012

Diari d’una àvia d’estiu
Regàs, Rosa. Planeta, 2006

L’Avi de 100 anys que es va escapar per la finestra
Jonasson, Jonas. La Campana, 2014


Els còmics
Los que quedan
Lupano, Wilfried; Cauuet, Paul. Norma, 2015; Los Viejos hornos ; 1;

Las abuelas dan el golpe
Franco, Raquel; Bueno, Cristina. Planeta còmic, 2014;

Río abajo
Rabaté, Pascal. Norma, 2008;

Iaioflautas : somos la generación que luchó y consiguió una vida mejor para sus hijas e hijos
Lucio, Andrea. Debarris, 2013


Els llibres que parlen dels avis i les àvies
Estimats avis: La importància de ser grans i de saber tractar els fills i els néts
Castells, Paulino. Columna, 2010

Els plats s’assemblen a les olles: Escrits d’àvies i avis educadors
Comellas, Maria Jesús. Graó, 2010

Contes infantils : com els nens i nenes veuen els avi@s
Avis
Heras, Chema. Kalandraka, 2006

Un avi, sí!
Ramos Castro, Nelson. Ekaré, 2011

I no oblidem els drets de les persones grans

Derechos de las personas mayores : cuadernos prácticos
Imserso : Fundación Aequitas, 2009
Es tracta d’una obra col·lectiva, de gran interès per a la societat actual, fruit del treball d’un grup d’experts en diverses matèries relacionades amb els drets civils de les persones grans, que pretén informar d’alguns elements jurídics bàsics que afecten directament la situació real de les persones grans.
2 comentaris a “Aquell qui deixa d’aprendre es fa vell. Envelliment actiu…”
Felicitats per aquesta secció. Cal reivindicar el paper dels avis, el seu activisme, la seva empenta i la seva il·lusió. Totalment d’acord: envelleix només aquell que deixa d’aprendre.
M’ha agradat molt aquesta entrada. Cal reivindicar el paper actiu dels avis a la societat! He trobat molt encertada la tria de llibres (millor que la de música…:____( ).
Recomano llegir-los, si es pot, abans d’arribar a la vellesa, però.