L’equip de la Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet hem fet aquesta guia amb la intenció d’esbossar una pinzellada sobre la vellesa. Els documents de la col·lecció que hem triat volen ser un paradigma positiu del fet d’envellir. Lluny dels sinònims que trobem al diccionari (antic, remot, passat, pretèrit, arcaic, vetust, secular, primitiu, ranci, fòssil) envellir al segle XXI és tota una aventura que no ens podem perdre.

Aquesta guia conté un llistat de llibres, còmics, cd i dvd que il·lustren l’ancianitat des d’una òptica activa. Aquests documents mostren la vellesa com un regal, com una vida extra. Com deia Mark Twain, “la vellesa és tan llarga que no cal començar-la massa aviat”, i el que és encara millor, podem consumir aquest obsequi amb bona salut i fins i tot en bona forma. No és només la vida que es prolonga, sinó també la vitalitat. Es parla d’una nova edat, entre la maduresa i la senectut (dels 60 als 75 anys), un bell present per gaudir del vigor i la recuperada despreocupació d’una nova adolescència.

L’envelliment actiu es presenta en tres fronts oberts: el cos, l’esperit i la societat. Llegint, escoltant o visualitzant els documents ressenyats es descobreix que a l’hora de formular els secrets de la longevitat, les declaracions més recents de la ciència coincideixen amb els consells del sentit comú sobre l’alimentació i l’estil de vida i fins i tot, de vegades, amb algunes receptes ancestrals.

Molt bé, Mick. Sort que molts artistes -inclòs el teu propi fantasma del futur- no van seguir el teu consell destroyer. O el de Neil Young: “it’s better to burn out than to fade away” (pobre Kurt Cobain, mai no arribarà a aparèixer en un post sobre “envelliment actiu”). Afortunadament són molts els artistes que han tingut una carrera fructífera més enllà dels setanta i els vuitanta, instal·lats de manera absolutament inevitable en la seva etapa de “maduresa”.

El primer músic en el qual vàrem pensar a l’hora d’escriure aquest post va ésser el recentment desaparegut Leonard Cohen. L’artista canadenc va morir el passat mes de novembre a l’edat de vuitanta-dos anys, pocs dies després de publicar el seu últim treball, el notable You Want It Darker. En principi Cohen s’havia retirat dels escenaris el 2002, però a finals d’aquella dècada -i atès els problemes financers provocats per la seva antiga representant, Kelley Lynch- es va decidir a actuar de nou. Qualsevol dels que vàreu poder assistir als concerts que va fer a Barcelona aquests darrers anys (alguns d’ells de fins a tres hores de duració) recordareu l’energia que encara desprenia l’autor d’“Hallelujah”. A qui també hem tingut la sort de veure als nostres escenaris al llarg dels últims anys és a Franco Battiato. Als seus setanta-dos anys el compositor italià segueix publicant discos que experimenten amb l’electrònica de manera audaç i arriscada, demostrant que les seves ganes de buscar nous camins expressius segueixen intactes.

Hi ha una ciutat en la qual tradicionalment hem pogut trobar molts artistes que es troben en el crepuscle de la seva carrera: Las Vegas. Allà han seguit pontificant crooners històrics com Frank Sinatra o Tony Bennett, qui encara segueix en actiu als seus -atenció- noranta anys. Bennett -guanyador de dinou premis Grammy- ha col·laborat amb artistes contemporànies com Lady Gaga (amb qui va fer la gira Cheek To Cheek el 2015) o Amy Winehouse. El més proper als crooners americans que podem trobar a l’estat espanyol seria Raphael. El carismàtic cantant manxec -nascut el 1943- continua oferint recitals plens d’emoció que connecten amb diferents generacions d’espectadors, com saben bé els organitzadors del Festival Sonorama, on ha estat cap de cartell en dues ocasions.

El 1996 el director alemany Wim Wenders i el músic nord-americà Ry Cooder van visitar L’Havana per rodar la meravellosa Buenavista Social Club (si no l’heu vista baixeu a la biblioteca ara mateix). Gràcies a ella i al disc que es va editar a continuació artistes que superaven àmpliament els seixanta anys van rebre el reconeixement internacional que sens dubte mereixien: Omara Portuondo, Elíades Ochoa, Rubén González, “Cachaíto” López i el nostre favorit, l’enyorat Ibrahim Ferrer.

En aquest article hem mencionat alguns dels artistes que han envellit artísticament de manera exemplar, però n’hi ha molts d’altres: Chavela Vargas, BB King, Plácido Domingo, Maria Dolores Pradera…
 

Leonard Cohen

You Want It Darker
(Sony, 2016)

Tony Bennett

Hot & Cool
(Sony, 1999)

Raphael

Yo soy aquel
(EMI, 2000)

Ibrahim Ferrer

Buenos hermanos
(World Circuit, 2003)

El cinema

Arrugas

Ferreras, Ignacio. Cameo, 2012

Aquesta pel·lícula, segueix la història d’amistat de dos avis que viuen a un geriàtric. Emili té un principi d’Alzheimer i corre el risc que el traslladin de planta i el separin del seu amic Miquel. Per evitar-ho, els dos avis amb l’ajut dels altres residents, organitzen un pla absurd que animarà els grisos dies de la residència. Basada en un còmic de Paco Roca (Premio Nacional de Cómic 2008) i guanyadora de dos premis Goya (2011).

El Exótico Hotel Marigold

Madden, John. Twentieth Century Fox, cop. 2012

Sonny (Dev Patel) és un jove que somnia en gran. El seu objectiu és convertir un vell hotel abandonat, en un lloc acollidor i familiar per als seus hostes. Els primers clients (Judi Dench, Maggie Smith…), tenen una cosa en comú, s’acaben de jubilar i necessiten trencar radicalment amb les vides que portaven a la Gran Bretanya. Persones d’orígens i cultura diferents es trobaran convivint en un hotel permanentment en obres i un propietari que afronta les dificultats que es presenten amb innocent optimisme.

Mrs. Henderson presenta

Frears, Stephen. Público, DL 2008

Quan la Sra. Henderson (Judi Dench) rica i influent, es queda vídua, decideix que és hora d’emprar el seu temps en alguna activitat lúdica. Per aquest motiu decideix comprar un vell teatre de la ciutat de Londres. Corre l’any 1937 i la Sra. Henderson té unes idees molt revolucionàries, el que provocarà conflictes amb el mànager del teatre (Bob Hoskins) i també revolucionarà i renovarà per sempre la gestió dels teatres britànics.

Up

Docter, Peter. Buenavista, DL 2009

En Carl és un home vidu, venedor de globus jubilat. El seu somni és viatjar a Amèrica del Sud. Per aconseguir-ho enganxa un munt de globus a casa seva fins que aconsegueix que aquesta surti volant. Quan ja està a l’aire descobreix que té un parell de polissons a la casa voladora. Són en Russell i el seu gos. En Russell té 8 anys, optimista convençut, posarà a prova la paciència del rondinaire Carl quan, en el seu eixelebrament, l’impliqui en les seves aventures. Guanyadora de 2 Oscars (2009).

Com diu el refrany popular: “Fins a la mort arribarem vius”. La vellesa és aquesta gran desconeguda que tots portem dins (es diu que comencem a envellir el mateix dia que naixem),  que ens envolta i que no rep la categoria cultural que es mereix.  En aquesta etapa es genera una forma de cultura pròpia i tanmateix els homes i les dones no deixem d’ésser el que érem de més joves. ¿És factible d’envellir graciosament, amb humor i desimboltura?  Aquests llibres potser hi poden ajudar.
 

La forma de fer-se gran

Ikigai : els secrets del Japó per a una vida llarga i feliç

García, Héctor. Entramat, 2016

Segons els japonesos, tothom té un ikigai, una raó per existir. Algunes persones l’han trobat i són conscients del seu ikigai, i altres el porten dins, però encara l’estan buscant. Aquest és un dels secrets per a una vida llarga, jove i feliç com la que tenen els habitants d’Okinawa, l’illa amb la població més longeva del món. Aquest llibre analitza per primer cop les claus dels centenaris japonesos per obtenir una existència optimista i feliç, i ens descobreix com s’alimenten, com es mouen, com treballen, com es relacionen amb els altres i el secret que guarden millor com troben l’ikigai que dóna sentit a la seva existència i els impulsa a viure cent anys en plena forma.

El Tercer capítol : passió, risc i aventura més enllà dels cinquanta

Lawrence-Lightfoot, Sara. Columna, 2009

Al segle XXI, la prestigiosa doctora en sociologia Sara Lawrence-Lightfoot ens descobreix una nova etapa de la vida que anomena “tercer capítol”: ni joves ni grans, però amb millor salut, més actives i més implicades, les persones entre cinquanta i setanta-cinc anys encara tenen molt camí per córrer. Ja no busquen el reconeixement social o fer diners, volen sentir-se bé amb elles mateixes: busquen la seva realització personal.

Tan frescas : las nuevas mujeres mayores del siglo XXI

Freixas Farré, Anna. Paidós, 2013

“Un llibre que qualsevol dona a partir dels 40 anys hauria de llegir”. Una nova generació de dones grans comença a treure el cap: són les filles del rock & roll i del feminisme, que avui tenen seixanta, setanta i vuitanta anys. Han trencat molts motlles, són independents, actives i exigents, i els estereotips de la velleta “recatada” no li serveixen. En aquest llibre renovador i necessari, l’autora posa nom a una infinitat de temes i situacions inèdites que experimenten les dones madures d’avui.

Les novel·les

La Abuela Lola

Samartin, Cecilia. Martínez Roca, 2012

Aquesta és la història màgica d’un nen que va aprendre a ballar amb la mort i de com les petites victòries d’una família poden servir per reconstruir cors ferits de maneres molt diverses. El personatge de l’”abuela Lola” ens ensenya que la diferència entre l’alegria i la tristesa de vegades penja simplement d’un fràgil fil, quasi invisible. Una història commovedora que emociona.

Diari d’una àvia d’estiu

Regàs, Rosa. Planeta, 2006

…Tornem pel camí del bosc lleugerament il·luminat per la resplendor d’un tall de lluna… El cel, entre les branques dels pins i les alzines, està ple d’estrelles, l’aire fa olor d’espígol, de romaní i de farigola, i no puc deixar de pensar que també els nens senten aquesta aroma quan van pel camp… I mentre seguim caminant en silenci, m’emociono pensant que el meu regal de cada estiu durarà més que jo mateixa i que en la profunditat de la seva memòria sempre hi haurà un racó on l’encant d’aquestes vacances repetides any rere any formarà un territori immarcescible d’amor i de complicitat. Quina altra cosa puc deixar als meus néts?

L’Avi de 100 anys que es va escapar per la finestra

Jonasson, Jonas. La Campana, 2014

Segons l’Allan tots els conflictes de la humanitat tenen el següent principi: «Ets un ximple. No, tu ets més ximple. No, tu ho ets més», però tot es pot arreglar amb una ampolla d’aiguardent i ganes de deixar-ho tot enrere i mirar el futur. Aquesta aventura esbojarrada s’alterna amb la història de la vida del murri Allan. Un viatge delirant per la història del segle XX que fa petar de riure.

Els còmics

Los que quedan

Lupano, Wilfried; Cauuet, Paul. Norma, 2015; Los Viejos hornos ; 1;

Aquests dos còmics narren una meravellosa història sobre l’amor i el pas del temps que ve distingida pel Premi dels Llibreters Francesos de Còmic. Uns avis entranyables que es rebel·len contra la senectud i que decideixen viure una sèrie d’aventures completament impròpies per la seva avançada edat.

Bonny y Pierrot

Lupano, Wilfried; Cauuet, Paul. Norma, 2015; Los Viejos hornos ; 2

Las abuelas dan el golpe

Franco, Raquel; Bueno, Cristina. Planeta còmic, 2014;

Concha, Dolores, África i Angustias, són les protagonistes d’aquesta història. Quatre dones grans abocades a prendre les regnes de la seva situació i actuar. ¿Com? Atracant un banc sense cap tipus de recurs, excepte la seva força i caràcter. Una història que serveix per, des de l’humor, treure algunes de les misèries de la societat actual.

Río abajo

Rabaté, Pascal. Norma, 2008;

Émile és un vidu jubilat que té una vida rutinària a un poble francès indeterminat, on els dies passen tranquils, sortint a passejar pel mercat o sobretot sortint de pesca amb el seu millor amic. A tot això arriba la mort al seu company de pesca i li revelen alguns dels seus secrets. Aquests donaran un nou enfocament a la vida del protagonista i trastocaran la seva pacífica vida d’una forma absoluta, tornant a sentir les ganes de viure, per molt o poc que li resti.

Iaioflautas : somos la generación que luchó y consiguió una vida mejor para sus hijas e hijos

Lucio, Andrea. Debarris, 2013

Aquesta història retrata una part molt concreta del moviment 15M que, des de la seva fundació, va assenyalar els culpables de l’actual crisi econòmica i les extremes desigualtats entre la població. El còmic segueix la relació entre l’Albert i l’Alex, un avi que no es resigna a perdre tot allò per al que va lluitar, i el seu nét. Junts viuen el moviment dels iaioflautes aconseguint recuperar les velles lluites del passat, actualitzant-les amb els nous mètodes del segle XXI.

Els llibres que parlen dels avis i les àvies

Estimats avis: La importància de ser grans i de saber tractar els fills i els néts

Castells, Paulino. Columna, 2010

Com assimilar amb alegria els canvis naturals associats a fer-se gran? Com canvia el cos i el metabolisme? I les relacions socials i familiars, es transformen? Com educar els néts sense que se’n vegi afectat el paper dels pares? Aquest llibre tracta temes de la vida quotidiana dels avis i també entra de ple en una negativa tendència de la nostra societat, la de l’”explotació” familiar dels avis.

Els plats s’assemblen a les olles: Escrits d’àvies i avis educadors

Comellas, Maria Jesús. Graó, 2010

Llibre entranyable en què els autors, àvies i avis educadors, ens parlen amb senzillesa dels seus sentiments i de les seves vivències. Relaten quin és el seu nou paper familiar, amb saviesa i amb una tendresa molt especial, la tendresa tan personal i tan íntima que han sentit amb els seus néts i nétes, oblidant la docència i bolcar-se plenament en gaudir dels nens…

Contes infantils : com els nens i nenes veuen els avi@s

Avis

Heras, Chema. Kalandraka, 2006

Avis és la tendra història de dos vellets, la Ramona i en Ramon, que accepten amb naturalitat el pas del temps. Avis ens ensenya a trobar la bellesa a través dels ulls de l’amor, ens mostra tot l’afecte que pot encara romandre quan el cos es marceix i ens descobreix els avantatges de viure amb un somriure als llavis. Un homenatge a la vitalitat de la gent gran i assumir el pas dels anys amb naturalitat.

Un avi, sí!

Ramos Castro, Nelson. Ekaré, 2011

Amb un avi que sap fer tantes coses, gairebé es pot tenir tot! Un àlbum divertit i sorprenent en homenatge a tots els avis, concebut com un joc i amb excepcionals resultats gràfics per iniciar als nens en el gaudi dels llibres.

I no oblidem els drets de les persones grans

Derechos de las personas mayores : cuadernos prácticos

Imserso : Fundación Aequitas, 2009

Es tracta d’una obra col·lectiva, de gran interès per a la societat actual, fruit del treball d’un grup d’experts en diverses matèries relacionades amb els drets civils de les persones grans, que pretén informar d’alguns elements jurídics bàsics que afecten directament la situació real de les persones grans.

0

0

Escrit per | Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet

La Biblioteca La Sagrera - Marina Clotet està situada a la plaça de Kōbe, a la confluència amb el carrer del Camp de Ferro, número 1-3, del barri de la Sagrera, al districte de Sant Andreu. Es tracta d'un equipament públic que va obrir les portes el 20 de juny de 2009. L'edifici consta de nou plantes (les dues inferiors destinades a la biblioteca i les set superiors destinades a habitatges). La biblioteca ocupa un espai de 2.211 metres quadrats dividits en dues plantes.