0


 
No és estrany que un pare i un fill comparteixin ofici, però en el cas de gent excepcional es dóna menys, per no haver de carregar amb una pesada comparació. Actors, polítics, esportistes…, hi ha casos de nissagues però no són massa abundants. I també hi ha els escriptors, pare i fill escriptors, i evidentment les comparacions, odioses com diu la dita però interessants. No he fet una recerca exhaustiva, i m’he limitat a tres casos, deixant aparcat el que probablement sigui el cas més famòs Alexandre Dumas, pare i fill, volia centrar-me en casos més propers en el temps. De totes maneres al final d’aquest post parlo una mica d’altres casos.

Per aquest post he triat aquests: 

  • Kingsley i Martin Amis
  • John i Dan Fante
  • William S. Burroughs i William S. Burroughs Jr

collageparesfills

 

Kingsley AmisMartin Amis

L’ombra del pare en aquest cas no va ser obstacle i el fill és molt més conegut, sobretot fora del món anglosaxó. Kingsley va ser un escriptor de mèrit dedicat a les comèdies i a la crítica literària, autor entre d’altres d’un llibre sobre beure: Sobrebeber / Kingsley Amis.- Barcelona: Malpaso, 2014. El llibre és una apologia del beure, si es vol entendre així, però ple de perles d’humor típicament anglès. En l’apartat tècnic com molts britànics desconeix que es fan bons vins a més llocs apart de França però tret d’aquests detalls el llibre aporta informació de manera amena i còmica (o fins i tot molt còmica) sobre com organitzar festes si s’és un garrepa o com superar les ressaques, tant les físiques com les metafísiques.
 

Amis

Martin i Kingsley


 
Què podem dir sobre Martin Amis? Poca cosa perquè és un autor de qui s’ha parlat molt, és un dels noms més destacats de la literatura britànica, recomanar un sol llibre de totes les seves obres seria injust, sempre ho és perquè seleccionar també vol dir descartar, però podem recomanar el que es coneix com la trilogia de Londres, formada per Dinero: carta de un suicida, Campos de Londres (aquesta també hi és en català Camps de Londres), i La información.

 

John FanteDan Fante

 

John-Fante

John

John Fante era un escriptor molt admirat per Charles Bukowski, no sabem quina opinió li mereixerien les obres del fill, imagino que també li agradarien. Jo he parlat de Fante en aquesta entrada, i també en aquesta altra. Per parlar dels llibres de Dan de vegades s’explica que és un John Fante a lo bèstia, o passat de voltes, jo crec que més aviat és fill del seu temps, i si John Fante s’hagués posat a escriure a primers del segle XXI hauria escrit de manera molt semblant al seu fill, recordem que Pregunta-ho a la pols, la gran novel·la de John Fante és de 1939, hi ha una setantena d’anys entre aquesta obra i les del seu fill.
 
dan_fante

Dan

John volia ser escriptor, però els llibres no donaven diners i els guions de cinema sí, i va optar pels diners de Hollywood. Va anar escrivint, i amb el temps aconseguiria que se’l tornés a publicar (l’admiració de Bukowski hi va ajudar) i se’l reconegués com un gran escriptor. De tota la seva obra jo destacaria Pregunta-ho a la pols, tota una declaració d’intencions i un camí de ficcionar la pròpia vida que ens recorda inevitablement a Bukowski, el Chinaski de John Fante es dirà Arturo Bandini. El jove Arturo Bandini, fill d’immigrants italians, arriba a Los Angeles amb el somni de ser un escriptor, i res l’apartarà, ni el rebuig, ni la pobresa, ni les cambreres mexicanes desequilibrades. I si voleu una obra més de maduresa res com Plens de vida.

I el fill què? El fill va fer pràcticament de tot, inclosa la mala vida i el consum de tot tipus de substàncies. Això de ser escriptor li va venir ja de gran, en part com a teràpia per deixar definitivament enrere una etapa de la seva vida. Una etapa destructiva que passada a la ficció dóna novel·les trepidants on el seu alter ego Bruno Dante passa per les mil i una. El seu primer llibre era tan passat de voltes que no va trobar editor a Estats Units i es va publicar primer a França (traduït al francés). Amb Chump change us podeu fer una idea d’aquest autor i constatar que no és un autor fàcil, és directe, dur, brut i sòrdid, i quan creiem que ja no pot caure més, ens sorprèn anant una mica més avall. És un supervivent de males decisions, d’addiccions i de l’ombra del seu pare, que sempre el va perseguir.
 

Família Fante al complet

Família Fante al complet

 

William S. BurroughsWilliam S. Burroughs Jr.

La següent parella a més de sang compartien nom, un desgavell els dos Burroughs. Algú s’imagina en William “pare” exercint com a tal? Ningú? Correcte! No ho va fer, va encolomar el fill als seus avis, abans de fer-ho però ja havia presenciat la mort de sa mare a mans de son pare en una variant amb pistola del joc de Guillem Tell. William “fill” va compartir la tirada del pare per tot tipus de substàncies, però desgraciadament no va compartir la increïble condició física del seu progenitor, mentre el pare va passar dels vuitanta el fill amb prou feines va passar dels trenta. Era la joguina trencada de la generació beat (de la que vaig parlar en aquesta entrada), no només un testimoni d’excepció d’aquella colla de gent, també un nàufrag. Abans de morir va publicar un parell de llibres, en part per la marca Burroughs però això també era un llast perquè el comparaven amb el pare, i eren molt diferents. En morir va deixar un munt de notes i papers dispersos que son pare va fer editar i que és el llibre de que parlarem aquí:
 
Maldito desde la cuna

William S. Burroughs Jr
Maldito desde la cuna: la vida corta e infeliz de William S. Burroughs Jr.

Barcelona: Dirty Works, 2015

 

Fragments de diaris, cartes, autobiografia, declaracions de gent que el va conèixer i els informes mèdics de quan li van trasplantar el fetge, entre d’altres. Amb els anys la relació amb son pare, tot i que una mica distant, va millorar, tot i el fantasma de la mort de sa mare. La seva tendència a l’autodestrucció era a prova de bomba, però el seu organisme no. Una mirada lúcida als anys post-hippies amb aparicions tant de son pare com del seu padrí, ni més ni menys que Allen Ginsberg. No deixa de ser curiós veure en què va acabar la generació beat, amb alguns dels membres principals morts i els que quedaven assimilats pel sistema i fent lectures i xerrades en llibreries o universitats, amb el que tots ells havien estat.
 

william

William pare


 
I el pare què? Membre destacat i “padrí” de la generació beat és molt el que s’ha dit d’ell, potser no cal repetir-se. Entre el grup de bojos de la generació beat ell era un dels més bojos i amb més afició per les substàncies i pel sexe (indiferent el gènere). Podeu trobar les seves experiències de drogoaddicte a Yonqui, les seves experiències sexuals i els problemes que això li va comportar a Queer i el seu llibre més emblemàtic és El almuerzo desnudo; o podeu optar per un sol volum amb aquests tres llibres.

collage_burroughs

A dalt imatge de l’adaptació d'”El almuerzo desnudo” i a sota les cobertes de les dues novel·les que va publicar William “fill” en vida.

 

I fins aquí el meu petit repàs a unes poques parelles de pares i fills. N’hi ha més, molts més, així de bones a primeres Esther Tusquets i Milena Busquetsels Pàmies (Teresa i Sergi), els Vázquez (Manolo i Daniel), els Marsé (Juan i Berta); Gabriel Janer Manila i Maria de la Pau Janer; aquestes altres parelles si de cas un altre dia i un altre post.
 
collage_paresifills

Escrit per | Tyler Durden

La primera regla del Club és que no es parla del Club, la segona regla... A més del Club, i només com a tapadora, em faig dir Cesc i treballo a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *