1

Amb el pas del temps hi ha llegats musicals que perden un cert poder per a impactar-nos, potser perquè han passat a formar part de la cultura popular de tal manera que ens hem acostumat a la seva actitud o a la seva estètica. Altres llegats, en canvi, poden haver envellit però encara conserven el poder de fer-nos desconcertar, de desafiar els nostres esquemes. Sens dubte, un d’aquests casos és el de la música de Frank Zappa.

Un excel·lent recurs per a acostar-vos a la figura de Zappa és el documental que us recomano en aquesta entrada:
 
eat that question

Zappa, Frank
Eat that question: Frank Zappa en sus propias palabras

Sony Iberia, cop. 2017

 
Com dóna a entendre el seu subtítol, l’obra és una mena d’itinerari quasi cronològic per alguns moments del trajecte artístic de Zappa, però narrat pel mateix artista gràcies a imatges d’arxiu de fragments d’entrevista i d’actuacions musicals.

Cantant, guitarrista i, per sobre de tot, compositor, Zappa va aconseguir crear una obra inclassificable. Tot semblava encabir a la seva visió artística: música dodecafònica i dissonant, sorolls corporals, rock, blues, jazz, humor i sarcasme. Molt de sarcasme.
 


 
Zappa va ser un incansable crític del seu temps. Res no escapava a la seva esmolada llengua: la indústria de la música i els estereotips dels músics i dels gèneres musicals, els hippies, el fanatisme religiós, la doble moral dels EUA, els mitjans de comunicació…

No és estrany que Zappa fos demonitzat per sectors de la molt conservadora societat estatunidenca del seu temps (i del nostre), creant una imatge del músic molt allunyada de com era en realitat: una persona amb un intel·lecte àgil i, sobretot, amb unes aspiracions musicals que anaven molt més enllà d’allò que s’havia escoltat fins llavors a la música pop.

El documental mostra a parts pràcticament iguals l’excentricitat de Zappa (que es plasma, entre altres moments, a l’aparició de Zappa al show d’Steve Allen el 1963, interpretant un concert per a bicicleta… sí, bicicleta), la seva capacitat crítica (molt punyents les seves reflexions respecte a la capacitat del públic per a apreciar la música, sobre l’educació i la indústria musical), i la seva dedicació a l’art musical. Aquest còctel que era Zappa ens deixa al documental anècdotes impagables, que fan que pensar i alhora molt de riure.
 


 
De Zappa em sobten moltes coses, però en especial l’agudesa del seu enginy. Això fa que, en la meva opinió, Frank Zappa sigui un d’aquells personatges que val la pena conèixer, encara que la seva música no et digui res en especial: Zappa sempre tindrà per a tu unes paraules que et faran riure, o reflexionar, o totes dues coses alhora, però que en cap cas et deixaran indiferent.

Si vols complementar allò que ens ofereix Eat that question, pots llegir el llibre La Verdadera historia de Frank Zappa : memorias, escrit per Zappa en col·laboració amb Peter Occhiogrosso. Un llibre que ofereix la mateixa barreja de pensaments aguts amb humor corrosiu (amb pocs llibres he rigut tant com amb aquest), anècdotes esbojarrades i personatges estrafolaris, tot condimentat amb una bona quantitat de paraulotes (no us perdeu a Eat that question l’opinió de Zappa sobre aquest grup de paraules).
 

la verdadera historia de frank zappa

Zappa, Frank
La Verdadera historia de Frank Zappa : memorias

Barcelona [etc.] : Malpaso, 2014

 
Acomiadem aquesta entrada amb el missatge que Zappa va deixar enregistrat per al futur…


 

Escrit per | Little Fish

Discret i esmunyedís, m'agrada perdre'm entre les prestatgeries de les biblioteques i deixar que la serendipia em sorprengui. Sóc l'Evelio i treballo a Biblioteques de Barcelona

1 Comentari

  1. Luis

    19 setembre 2017 at 13:18

    Muy pendiente de este libro. Gran reseña.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *