1

Paul Auster
 

Aprofitant la presentació del seu darrer llibre (4 3 2 1Paul Auster (Newark, 1947) passarà per Barcelona entre els dies 8 i 17 de setembre.

Paul Auster - 4 3 2 1Repassaré una mica qui és i què ha fet Paul Auster. La seva obra ha anat evolucionant, així com les apreciacions que se n’han fet. Aquesta entrada no serà un cant acrític a les virtuts de Paul Auster, fins i tot és possible que la seva imatge rebi alguna garrotada, som-hi!

Paul Auster era un autor respectat i admirat. Es va anant fent famós, i els seus llibres es van començar a vendre, i va passar a ser cada cop més popular. I en un punt concret l’admiració i el respecte que se li tenia, va marxar per l’aigüera. No és allò tan típic “ara que és popular ja no mola tant“, és que realment no molava tant, era un fet. Potser s’havia acomodat, o tenia una sobredosi d’èxit i adulació, o qualsevol altra cosa, fos com fos els seus llibres van tenir una baixada. No eren mals llibres, però no eren enlluernadors. I ja fa temps que les editorials venen cada nou llibre de Paul Auster com “torna el millor Auster” (perquè “Auster es repeteix com els darrers anys” no tenia ganxo). Però comencem pel començament, o no, comencem per la meitat, per la frontera entre els seus primers llibres i els altres, entre els molt bons i els bons però no tant.

Cada lector d’Auster posarà la línia en un lloc concret. Per mi va començar a anar pel pedregar quan va fer cinema. Guionista a Smoke, co-director a Blue in the face i director i guionista a Lulu on the bridge. Aquest parèntesi cinematogràfic després de la novel·la Mr.Vertigo el 1994 i abans de Timbuktu el 1999, per mi és la línia, el moment en què Paul Auster va perdre el nord.
 

7602555928_f693b17cf5_k

New York facets – NYB&W#3 [Explored] © Franck Michel, Creative Commons.


 
Gairebé tothom està d’acord que la primera etapa de Paul Auster és la millor. Totes les obres d’aquesta etapa són molt bones, però destaquem la Trilogia de Nova York, Trilogía de Nueva York o The New York Trilogy, perquè la llegiu en l’idioma que més us agradi. Originàriament eren tres novel·les curtes, independents entre elles. En elles Paul Auster juga amb tots els tòpics del gènere negre detectivesc, més que jugar agafa un gènere clàssic el rebrega i l’apallissa i el converteix en una cosa actual, nova i sorprenent. No va reinventar el gènere, de fet després d’aquesta trilogia se’n va apartar, però sí que va oferir una reinterpretació que el va catapultar a la fama. La primera novel·la és la més engrescadora, la segona és una mica més fluixa, i la tercera ( La habitación cerrada) és sensacional i a més a més ens prefigura el Paul Auster que vindrà: atzar, destí, escriptors i escriptors fantasmes i relacions i obsessions… La habitación cerrada ja seria molt destacable per si sola, però esdevé un colofó perfecte a la Trilogia.
 

22275132554_70dec96ada_k

Flat Iron Building – NYC © Marcela, Creative Commons.


 

Ara tocaria parlar d’El palau de la lluna (o El palacio de la luna o Moon Palace), però com que això ja s’ha fet poso l’enllaç a aquella entrada i només comento que amb aquest llibre Paul Auster em va guanyar, per mi és el millor que ha escrit, o està entre els millors almenys.
 

auster-leviatanLeviatan (Leviatán o Leviathan), és l’exemple més clar de novel·la amb un protagonista que no deixa de ser una variació del mateix Paul Auster. La ficció del jo encara no s’havia inventat i Paul Auster no havia explotat la fórmula fins a l’esgotament, per tant molt bon llibre. Auster seguia enlluernant i capturant seguidors. El protagonista és un escriptor, travessant una separació, que narra la vida d’un altre escriptor, l’atzar i la creació com el motor que ho mou tot i la ciutat de Nova York com a escenari. Tots els elements que defineixen la narrativa de Paul Auster són aquí, amb un esperit menys “folletinesc” que a El palau de la lluna, aquest llibre gairebé serviria com a manifest, com a llibre de Paul Auster model.
 

Després va venir Mr. Vertigo (Mr. Vértigo o Mr. Vertigo), un llibre sorprenent, molt en la línia d’aquesta primera etapa, molt bo, però que començava a donar la sensació que Paul Auster estava en risc de repetició. I aleshores, va arribar el cinema…

No tinc res en contra del cinema, però en el cas de Paul Auster va ser la fita a partir de la qual els següents llibres serien examinats sopa la lupa de la malfiança. A dalt he enllaçat les pel·lícules, els guions també s’han publicat: Smoke & Blue in the face (o en edició de butxaca); Lulu on the bridge, o teniu en un sol llibre els tres guions. Va repetir el 2007 amb La vida interior de Martin Frost, guió i direcció, guió disponible en català, castellà i anglès. Crec que no sóc l’únic que creu que millor que es dediqui a escriure novel·les, la qualitat de les pel·lícules és decreixent, i francament no n’espero cap més.
 

sjff_01_img0457

Smoke


 
Després del cinema, amb Paul Auster al punt més alt de popularitat i reconeixement van arribar els llibres menys valorats. Alguna cosa s’havia perdut. No són mals llibres, però no són tan bons com els primers. Potser és el factor sorpresa, ja sabem com escriu Paul Auster i quins són els seus temes, aquesta darrera fase arriba fins als nostres dies. Paul Auster ja fa temps va entrar en una dinàmica en la qual podia publicar tot el que escrivia. Així han aparegut diaris, assajos o llibres que poden ser més interessants per “completistes” que per lectors normals. Jo ja m’he fet a la idea que aquest nou Auster no tornarà a enlluernar, però sí que de tant en tant treu llibres que ens fan dir “sembla que torna”.

Possiblement ens hem malacostumat, normalment els escriptors tenen la seva etapa bona cap a la meitat de la seva producció literària, quan es treuen de sobre les pors de principiant i encara no han començat a repetir-se, Paul Auster pràcticament va començar per la plenitud (tampoc sabem quantes de les seves primeres pàgines van anar a parar a la paperera) i ara n’esperem molt, de totes maneres destacaria La nit de l’oracle (en castellà, en anglès), El llibre de les il·lusions (en castellà, en anglès) Invisible (en castellà, en anglès) i si volem a Auster fent molt d’Auster, hi ha Bogeries de Brooklyn (en castellà, en anglès), tots aquests són bons llibres, molt bons de fet, l’únic que els perjudica és la comparació amb els altres.

En aquesta entrada no he repassat tot Paul Auster, és autor de molts llibres i jo només he repassat o mencionat els que m’han semblat més destacables, però en aquest enllaç ho teniu tot (aconsello limitar per districte o població). Ha escrit molts llibres, alguns excel·lents, ha participat en 4 pel·lícules, s’ha traduït a multitud d’idiomes, ha guanyat el premi Príncep d’Astúries… és un autor per rellegir o per descobrir.
 

Paul Auster
 
Potser aquesta entrada sembli massa dura amb Paul Auster i tampoc és això. Els seus llibres són molt bons, la seva producció té els comprensibles alts i baixos. No es tractava de posar només elogis incondicionals a tota la seva obra, té llibres millors i d’altres de no tan bons, però la seva trajectòria literària, globalment és inatacable. Ja ho he dit, però ho repeteixo, sobre els seus darrers llibres, la seva “segona època”: són bons llibres, molt bons de fet, l’únic que els perjudica és la comparació amb els anteriors. Paul Auster és un dels grans, i una estrella del panorama literari internacional, un convidat de luxe per aquesta 35a Setmana del llibre en català.

I ara comentaré un detall seu, una d’aquestes anècdotes que en el món dels llibres són escasses. A casa nostra a en Paul Auster el publicava Jorge Herralde, d’Anagrama, i va apostar molt fort per ell, i al llarg dels anys la seva relació s’ha anat consolidant a mesura que la fama i el reconeixement li arribaven a Paul Auster. Ell estava tan agraït del tracte d’Anagrama que quan va negociar amb una altra editorial no va deixar tirada a Anagrama. Paul Auster ara està a Planeta, perquè Planeta té impremtes i filials a l’Amèrica de parla hispana i Anagrama no, i és un mercat gran i interessant on Anagrama no pot jugar, o almenys no en les mateixes condicions. Paul Auster va fer posar una clàusula: els seus nous llibres a Espanya els seguirà publicant Anagrama el primer any. El més normal hauria estat agafar els diners i córrer, però no, ho podeu llegir en aquest article, o aquest altre.

Aquest és Paul Auster, i aquests alguns dels seus llibres, a l’espera de llegir i valorar aquest nou 4 3 2 1 que es presentarà a la 35a Setmana del Llibre en Català.

 

Escrit per | Tyler Durden

La primera regla del Club és que no es parla del Club, la segona regla... A més del Club, i només com a tapadora, em faig dir Cesc i treballo a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.

1 Comentari

  1. Albert Roca Enrich

    17 octubre 2017 at 0:57

    I a mi que no em convenç Paul Auster…

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *