5

A una biblioteca pots trobar llibres de qualsevol tipus. Per això, no em vaig sorprendre quan, a les meves mans, va arribar un llibre d’aquestes característiques amb un títol tan “subtil i delicat”…
 

Fiori, Giuseppe Angelo El Compañero de piso de mierda

Fiori, Giuseppe Angelo
El Compañero de piso de mierda : manual de supervivencia para compartir casa

Madrid : Errata Naturae, 2016

 

Sí, estimats lectors i lectores, si sou d’aquelles persones que teniu la sort i/o desgràcia, de compartir pis (o haver-ho fet en algun moment de la vostra vida) segurament moltes de les situacions (algunes vegades surrealistes i hilarants) us vindran com a records a la vostra memòria. Aahh aquells meravellosos anys… o no. Realment costa trobar un bon company de pis?, o tal com diu l’autor, “Todas las historias que aparecen en este libro son verídicas. Si alguien las considera absurdas es que nunca ha tenido un compañero de piso”. En aquest cas concret, es refereix a ells (i elles) amb les lletres CDM (Compañero De Mierda).

 

La CDM se olvida la olla en el fuego y la quema; luego la llena de agua y la deja en el fregadero dos días. Al tercer día la saca a la terraza. El proceso se repite cada tres días. Y así, como por arte de magia, a las dos semanas toda la batería de cocina está en la terraza.

 
Perquè recomanar un llibre com aquest? Doncs perquè al bibarnabloc creiem que és realment necessari, donar a conèixer les “rares avis” que podeu trobar pel món dels pisos compartits. Si us heu plantejat viure durant una temporadeta compartint pis, ara ja no podreu dir allò “és que no sabia que això em podia passar…” NO. Aquesta excusa ja no serveix quan podeu donar-li un cop d’ull a un llibre com aquest.

Si és que ja ho diu el mateix llibre: Guia de supervivencia para compartir casa. Esteu pensant a compartir pis o casa? Doncs sí, aquest definitivament, és el vostre llibre. Si no ho esteu pensant, no patiu, aquest és el vostre llibre si el que voleu és riure…, i molt! Fins i tot, trobareu moments de surrealisme kafkià. I el millor de tot és que són casos reals…, encara que costi de creure.
 

vinyeta

 “Los padres dejan al CDM Niño de Mamá limpio, arreglado y con el congelador lleno de víveres. Ésta es la transformación a lo largo de los veinte primeros días que se queda solo.”


 
En el llibre descobrireu els diferents “espècimens” que podreu trobar com a companys de casa: el borratxo, el “tiquismiquis”, el nen de mamà, el “friki”, el desequilibrat, el d’Erasmus (aquest és ja tot un clàssic, oi?), l’enemic de la neteja…, però sobretot, no s’ha d’oblidar mai les tres lleis universals que, segons el llibre, regulen les relacions de convivència:
 

  1. Hay un CDM en cada casa compartida.
  2. El CDM lleva a hacer cosas de CDM.
  3. Si no tienes un CDM en casa, eres tú.

 
Ja se sap que la convivència entre persones no és un treball fàcil de fer però clar, quan busques el teu llibre de dret penal per estudiar i et trobes això…
 

Giuseppe Angelo Fiori. El Compañero de piso de mierda

Te despiertas y, justo cuando te dispones a abordar el estudio del muy odiado manual de derecho Penal, te das cuenta de que el CDM, al volver de una noche de borratxera, por fin ha comprendido la verdadera utilidad de ese libro: una tabla de cortar de 78€


 
Et planteges què has pogut fer de dolent en una altra vida per haver-te creuat en aquesta amb tal homo sapiens…

També resulta còmic (si no has patit aquesta situació clar, perquè llavors, això adquiriria més un to dramàtic i tràgic) totes les situacions que acostumen a passar al voltant de la cuina…

 

comida

“La CDM cocina pasta al horno y luego se marcha para el puente del 1 de mayo.”


 
… o del lavabo (situacions no aptes per persones amb l’estómac delicat)

 

En ocasiones el CDM reorganiza sus pelos, creando seres tiernos, rostros misteriosos y siluetes de famosos personajes cinematográficos.

“En ocasiones el CDM reorganiza sus pelos, creando seres tiernos, rostros misteriosos y siluetas de famosos personajes cinematográficos.”

 

fioriautorGiuseppe Angelo Fiori, l’autor del llibre, va patir la convivència amb una CDM i llavors se li va ocórrer crear una pàgina de facebook per explicar el que li passava. Va tenir molt bona acollida i a partir d’aquí, es va plantejar reunir tota la informació que li arribava per recopilar-ho en un llibre. Si us ve de gust veure més imatges delirants, podeu donar un cop d’ull al seu facebook “il Coinquino di Merda”.

Segons Fiori, aquest llibre “pretende sensibilizar sobre el drama insondable y los riesgos incalculables de la convivencia entre desconocidos. Pero también querría ser una herramienta útil para todos aquellos que se ven abocados a esta experiencia

Així, ha volgut identificar les principals categories de persones que et pots trobar i els ha classificat segons les seves pròpies característiques. Després d’això, ha elaborat tota una sèrie d’estratègies per enfrontar-se davant ells.
 

El CDM Desequilibrado es una especie de ciborg humanoide. Alguien podría querer tenerlo en casa porque no habla y no saluda nunca, tampoco va al baño, normalmente ni siquiera come. Además, acepta cualquier tipo de habitación, cualquier condición en el contrato, y nunca hará ningún comentario ni le pondrá pegas a nada.

 
Si voleu passar una bona estona, aquesta guia us traurà més d’un riure. Si ho considereu un llibre absurd, com diu Fiori…, és que mai heu tingut un company/a de pis.
 

cafetera

“Esta mañana me despierto y veo que el CDM me ha dejado la cafetera en el fuego. La abro para echarme café y encuentro este mensaje.”


 
I sobretot… que no ens falti mai, el sentit de l’humor  🙂

 

"En lugar de descongelar el frigorífico, ya repleto de hielo, el CDM decide hacer un muñeco de nieve con restos de verduras."

“En lugar de descongelar el frigorífico, ya repleto de hielo, el CDM decide hacer un muñeco de nieve con restos de verduras.”

 

Escrit per | Mr Hyde

Sóc la part oculta del Dr. Jekyll... o era a l'inrevés? Es comenta que vaig ser creat per un tal Stevenson, quan més aviat va ser al contrari, encara que això és un secret. Vaig estudiar amb el gran Doctor Tenma, m'agrada la música de Hyde i tinc un gat anomenat Schrödinger. Per cert, dintre meu hi ha la Marian, una devorallibres de la Biblioteca Horta - Can Mariner.

5 Comentaris

  1. Roser

    21 setembre 2017 at 10:23

    Caram què divertit!
    Venen unes ganes de compartir pis… Glups! Ja, ja, jaaaaa

    Em sorprèn la capacitat de l’ésser humà de fer un llibre amb qualsevol tema, com el CDM aprofita les verdures per fer un bodegó, eso es arte!

    • Mr Hyde

      27 setembre 2017 at 19:12

      Veus? ja no cal anar als museus per veure art!

      Gràcies pel teu comentari.

  2. Nuria

    27 setembre 2017 at 18:45

    Vaya! Quien diría que todavía existen personas con semejante personalidad… Pinta ser divertido el libro! Gracias por la recomendación!

    • Mr Hyde

      27 setembre 2017 at 19:14

      La verdad es que es un libro que sorprende por lo absurdo de algunas situaciones. Pero es tan divertido… 🙂

      Gracias por tu comentario.

  3. Pili

    30 setembre 2017 at 15:48

    No he vist el llibre però tinc moltes ganes de llegit-lo.
    Com a experiència he viscut un cap de setmana a una residència universitaria a prop d Amstedam on es compartien tots els espais. Hi havia un petit terrat amb totes les paelles, olles i demes esteis de cuina plens de…El més difícil per a tots nosaltres( així ho crec) és conviure… amb parella, amics i d altres persones!
    Gràcies Hyde per aportar-nos aquesta informació!!

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *