Retorn a Ítaca

Edmund de kingsbridge Fa 4 setmanes Àlbum il·lustrat, Infants, Joves
0

Los viajes de Ulises

GÓMEZ, Ricardo
Los Viajes de Ulises

Saragossa: Edelvives, 2016

 
Deia Fernando Savater que els nens i adolescents necessitaven certs llibres èpics perquè els ajudaven a carregar piles davant les petites lluites que de mica en mica la vida els presenta. L’Odissea és un tot un clàssic en aquesta línia, ja que el protagonista, Ulisses, mostra mil cares davant l’infortuni. Els déus es capfiquen a evitar que arribi a Ítaca, un cop assolida la victòria de Troia.

Deixeu-me que us parli una mica més a fons de l’Odissea, perquè, a més de ser un conjunt d’aventures, és una obra de rerefons valuós. Ulisses accepta el destí. L’accepta de forma que si els déus no volen que –de moment– torni a Ítaca i ha de viatjar tot superant obstacles, ell senzillament ho fa. Però el cor d’Ulisses batega per la llar grega –oîkos–. És un cor on l’últim capítol, que és l’arribada a Ítaca, respira la usurpació de la seva llar pels pretendents de Penèlope, i és aquest, el punt de màxima violència per a ell.
 

 Retorn a Ítaca
 
Cada viatge d’Ulisses és un corriol cap a una forma de vida o una altra. És a l’illa Ogígia, on Calipso desitja que Ulisses es torni immortal i que regni en una illa separat del món. Circe significa engany, metamorfosi, transformació sota una mirada a l’Hades (part fosca i de la mort), però tota ella es mostra brillant, ja que és la filla del Sol. Nausica és la filla del rei dels feacis i representa la lluminositat de la joventut femenina innocent i trasbalsada per la figura d’un Ulisses vencedor i madur. Joan Maragall va escriure tota una obra de teatre basada en Nausica. Les sirenes encisadores són la prova que Ulisses no vol deixar de ser humà i així accepta en cada viatge el paper d’adulador, d’enganyós, de negociador o de seductor, tot seguint cada prova que ha de passar. Les sirenes són encisadores, no transformadores.
 

 Retorn a Ítaca
 
La Ilíada té com a característica que els déus són els protagonistes. D’ací que Aquil·les hi tingui un pes predominant. L’Odissea és enterament humana i els déus només s’aprecien sota formes metamòrfiques. Ulisses tindrà tot el viatge l’aparició d’Hermes i al final d’Apol·lo. Però la deessa protagonista de l’Odissea és Atena. De fet, la figura femenina que té tot una simbiosi de pensament i filosòfica de cada pas que fa és Atena. De fet, també Atena és a prop de Telèmac, el seu fill, que espera inconscientment i amb una forta necessitat psicològica que el seu pare torni. Els viatges de Telèmac també són importants en el món clàssic grec.

Penèlope i Ulisses són una parella mitològica en el món literari. És interessant adonar-se de la diversitat de parelles que mostra la literatura, cadascuna amb el seu estil. Us indico també un conte infantil poètic sobre la diversitat de parelles com a il·lustració:
 

dos
 

Dos personas

CHMIELEWSKA, Iwona
Barcelona: Océano, 2010

 

I us indico també un dels llibres que podeu trobar a les biblioteques de Barcelona en què es parla a fons dels viatges d’Ulisses:
 

odisea
 

Ulises y la Odisea: el pensamiento iridiscente

CITATI, Pietro
Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2008

 

 

Escrit per | Edmund de kingsbridge

Sóc la Sílvia de la Biblioteca Vila de Gràcia. Passejo sovint per Barcelona tot recordant-hi l'època històrica on les ciutats renaixentistes somiaven amb una autonomia econòmica, social i política com va fer l'Edmund de Kingsbridge.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *