2

Chester Charles Bennington es va suïcidar el 20 de juliol del 2017. Potser aquest nom no us diu res, però si us dic que va ser el vocalista de la banda de rock Linkin Park, potser ja comenceu a recordar alguna de les seves cançons… si us agrada el seu estil, és clar.

Linkin Park es dóna a conèixer a tot el món gràcies a l’èxit d’un dels discos imprescindibles de la seva discografia: Hybrid Theory. Aquesta banda nord-americana, del nord-est de Califòrnia, va aconseguir l’èxit justament amb la incorporació de Bennington com a vocalista. Anteriorment, el grup havia tret un disc sense gaire èxit amb Mark Wakefield posant la veu. El fracàs en la cerca d’una discogràfica va fer que marxés del grup.
 

Chester Bennington - Hybrid Theory - Chester Bennington

 Linkin Park. Hybrid Theory
New York : Warner Bros., 2000

 
Publicat l’any 2000, aquest àlbum de debut del grup destaquen cançons com Crawling o In the end. Justament en aquest disc, les lletres parlen dels problemes del cantant amb l’abús de drogues o el maltractament infantil que va patir.

Chester Bennington tenia 41 anys quan va morir. En aquest casos, quan mor una persona jove s’acostuma a dir allò de “tenia tota la vida al davant per viure” però… Què passa quan hi ha persones que també tenen un passat per oblidar? La seva mort va agafar per sorpresa a familiars, amics i, per descomptat, a tots els seus fans. Però Chester arrossegava una vida plena de drogues, alcohol i depressions.

El curiós d’aquesta història, és que justament el passat 18 de maig un dels seus millor amics, Chris Cornell, també cantant del grup Soundgarden, es va suïcidar. Aquest fet el va impressionar i molts veuen una connexió entre elles.

Moltes de les seves cançons parlen de tirar endavant a la vida però també hi ha una part fosca que podria explicar aquesta terrible decisió. Però què passa per la ment d’una persona per decidir posar fi a la seva vida?

Sobre aquest tema, a les biblioteques podeu trobar alguns dels següents documents:

 

amery

Levantar la mano sobre uno mismo

Améry, Jean
Valencia : Pre-Textos, 2005

 

suicidio

El Suicidio

Durkheim, Émile
Torrejón de Ardoz : Akal, 1995

 

plegar

 

suici

Suicidio : un libro que puede salvar miles de vidas

Heath, Pamela Rae
Madrid : La Esfera de los Libros, 2007

 

la-mirada-del-suicida

La Mirada del suïcida

Pérez Jiménez, Juan Carlos
Madrid : Plaza y Valdés, 2011

 

L’escriptor Álvaro Colomer també parla del tema del suïcidi en la seva novel·la Los bosques de Upsala que també va tenir la seva adaptació al còmic:

upsala

 

56241210901_g

Los bosques de Upsala

Capacés, Guillermo
Alacant : Edicions de Ponent, 2015

 

Talinda Bennington, vídua del cantant, va penjar al seu Twitter un vídeo del Chester amb la família just una hora abans del seu suïcidi amb la següent frase: “El meu pròxim tuït és el més personal que he fet mai. L’ensenyo perquè vegeu que la depressió no té rostre ni humor”.

Talinda ha publicat moltes imatges del seu marit prèvies al seu suïcidi per sensibilitzar i donar visibilitat a una malaltia com la depressió, que moltes vegades és invisible. És justament aquesta frase amb la qual resumeix la malaltia que va patir el seu marit durant molts anys: “la depressió no té rostre ni humor”.
 

This was days b4 my husband took his own life.Suicidal thoughts were there,but you’d. Never kmow”

(Esto fue días antes de que mi marido se quitara su propia vida. Los pensamientos suicidas estaban ahí, pero no había forma de saberlo)

 
talinda

 

El Dr. Antonio Cano, president de la Sociedad Española para el Estudio de la Ansiedad y el Estrés, en un article sobre la depressió, parla justament de la dificultat de superar aquesta malaltia: “Las emociones no son racionales, como tampoco lo son los trastornos emocionales. Hay una parte de nuestro cerebro que a veces toma el poder, que da un golpe de estado, y que controla nuestras acciones, por muy irracionales que parezcan“.

La depressió és una malaltia molt incompresa per la societat i moltes vegades, encara ens sorprenen quan algú diu que pateix depressió. Un altre gran del rock, Bruce Springsteen, va parlar en la seva biografia Born to run de la seva lluita contra la depressió des que era un nen.

 

A les biblioteques podeu trobar llibres alguns llibres sobre la depressió:
 

claves

Claves de la depresión

Alonso-Fernández, Francisco
Madrid : Cooperación Editorial, cop. 2001

 

mascaras

La Depresión y sus máscaras


Madrid [etc.] : Médica Panamericana, cop. 2008

 

depressio

Depressió : pacients i familiars

Ferré i Grau, Carme
Valls : Cossetània, 2005

 

untitled

Ayudando a vencer la depresión en la gente joven

Fitzpatrick, Carol
Barcelona : Oniro, cop. 2006

 

rojas

Guia práctica contra la depresión

Rojas, Enrique
Madrid : Temas de Hoy, 2009

 

9788408074250

Ante la depresión

Vallejo-Nágera, Juan Antonio
Barcelona : Planeta, 2004

 

Els testimonis de persones que pateixen aquesta malaltia també poden ajudar a donar visibilitat, com el jove irlandès Doug Leddin que va publicar un vídeo a Facebook explicant la seva situació personal.
 

Durante los últimos 10 años he estado viviendo dos vidas, explica con voz temblorosa el joven irlandés Doug Leddin, la vida que ve mi familia, mis amigos, mis compañeros de trabajo y la vida que vivo, veo y siento yo en mi interior.

 
Quan Bennington es va suïcidar, vaig escoltar en un programa de ràdio (a vegades faig zàping o sigui que no recordo quina emissora era) on comentaven que només una persona amb un passat tortuós era capaç de crear cançons com Crawling. Hi ha una estrofa en aquesta cançó que parla de:

“There’s something inside me that pulls beneath the surface, consuming, confusing. This lack of self-control I fear is never ending, controlling. I can’t seem to find myself again. My walls are closing in”

(Hay algo dentro de mí que empuja bajo la superficie, consumiendo, confundiendo. Esta falta de auto control, me temo que nunca terminará, controlando. Parece que no puedo encontrarme a mi mismo de nuevo. Mis paredes me asfixian.)
 


 
En alguna entrevista ja havia comentat els abusos que havia sofert quan només era un nen. Potser aquesta va ser la causa de les nombroses addiccions (alcohol i drogues) que va tenir durant la seva vida.

Sobre el tema dels abusos i maltractament infantil, a les biblioteques podeu trobar alguns d’aquests documents:

 

dolor

El Dolor invisible de la infància

Barudy Labrín, Jorge
Barcelona [etc.] : Paidós, cop. 1998

 

untitled

La Inocencia rota

López Sánchez, Félix
Barcelona : Océano, cop. 1999

 

trauma

Trauma y reparación

Malacrea, Marinella
Barcelona [etc.] : Paidós, cop. 2000

 

untitled

Li deien pare

Porta, Carles
Barcelona : Anagrama, 2016

 

Conèixer l’abús que va patir Bennington, em va recordar el cas del també músic James Rhodes. Ell també va intentar suïcidar-se en algunes ocasions i també va patir abusos de nen. Ho va relatar a la seva biografia:
 

Rhodes, James. Instrumental

Rhodes, James
Instrumental

Barcelona : Blackie Books, 2015

 
En el seu cas, ha declarat moltes vegades en entrevistes que a ell la música li va salvar la vida. Per a Chester, en canvi, la música no va ser suficient per calmar el dolor que portava a dins.

I com he començat parlant de música, acabo de la mateixa manera: In the end és la primera cançó que vaig escoltar de Linkin Park i segueix sent una de les meves preferides. En una estrofa Chester diu:
 

(Lo intenté con fuerza, y llegué tan lejos, pero al final, ni siquiera importa. Tenía que caer, para perderlo todo, pero al final, ni siquiera importa.)

 
…Però al final sí que va importar.

 


 

Escrit per | Mr Hyde

Sóc la part oculta del Dr. Jekyll... o era a l'inrevés? Es comenta que vaig ser creat per un tal Stevenson, quan més aviat va ser al contrari, encara que això és un secret. Vaig estudiar amb el gran Doctor Tenma, m'agrada la música de Hyde i tinc un gat anomenat Schrödinger. Per cert, dintre meu hi ha la Marian, una devorallibres de la Biblioteca Horta - Can Mariner.

2 Comentaris

  1. Maria Dolors Senserrich Pairó

    30 novembre 2017 at 21:44

    En aquests casos, sempre m’esgarrifa pensar quin dolor més insuportable devia patir la persona abans de decidir-se a tallar-ho tot. Perquè tothom passa èpoques terribles i, malgrat tot, la gent aguantem i seguim endavant. Excepte en aquests casos, que no em puc ni imaginar com, d’espantós, deu ser el seu patiment. Espero que amb aquesta decisió hagi aconseguit trobar la pau interior que no tenia. O alguna cosa semblant.

  2. Mr Hyde

    5 desembre 2017 at 19:20

    Aquestes notícies sempre són tristes i difícils d’assumir sobretot pels familiars. Superar una mort que no entens, és traumàtic i moltes vegades només queda la culpa. Com dius, esperem que almenys hagi aconseguit aquesta pau interior.

    Moltes gràcies pel teu comentari.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *