5

A les Biblioteques de Barcelona tenim la gran sort de tenir gent maca, d’aquesta que et regala un somriure cada vegada que ve a la biblioteca. Per això volem compartir un d’aquests somriures aquí al Bibarnabloc, per celebrar el 3 de desembre, el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.
 

alice-biblio-bona
 
Aquesta és l’Alícia Baladrón. Una noia de 29 anys que viu al barri de El Carmel, al districte d’Horta-Guinardó. Normalment ve a la Biblioteca Horta-Can Mariner amb els seus companys i companyes del Grup Dem per estar una estona, sobretot consultant l’ordinador perquè com tots els joves, el món de la tecnologia li agrada molt. Però a part d’això, li agrada fer moltes coses, tantes que no entenc com li dna temps a fer-ho tot. Però millor que ens ho expliqui ella…

 

Tengo entendido que eres una chica muy ocupada…

Sí, me gusta hacer muchas cosas. Hago zumba, bailes en línea donde me enseñan a bailar pasodobles, cumbia, vals, bachata, chachachá…

 
Vaya, ¿Tienes toda la semana ocupada?

Sí. Los lunes hago baile de línia y los martes, hago gimnasia y luego teatro. Los miércoles vuelvo a hacer teatro y los jueves, zumba. Los viernes hago gimnasia artística y rítmica.

 
Entonces, ¿Los fines de semana descansarás, no?

No, no. Los fines de semana también hago muchas cosas. Este sábado voy con el Casal a ver un musical y el Domingo, he quedado con mis compañeros para dar una vuelta por el centro de Barcelona.

 
Eres una chica muy movida. Pero, dime ¿Tienes alguna actividad favorita de todas las que haces?

No, me gusta todo lo que hago. Para el año que viene también me gustaría hacer algún curso de internet, para aprender más.

 
¿Te interesa el mundo digital?

Sí, mucho. Tengo facebook y tengo muchos amigos. Tenemos un grupo de amigos en el facebook que también son compañeros del GrupDem. Somos  Sergio, Abel, Aida y yo. También tengo correo electrónico y WhatsApp. Cuando vengo a la biblioteca me gusta siempre mirar mi facebook.

 
alice-gimnasAntes me has dicho que hacías gimnasia artística y rítmica. ¿Has participado en alguna competición?

Sí, todos los años. El pasado domingo se celebró en Manresa el Special Olympics. Gané tres medallas de oro y una de plata.

 
¡Muchas felicidades!. ¿Estarás muy contenta verdad?

Sí mucho (se emociona al recordarlo). La gente me aplaudió mucho y me lo pasé muy bien.

 
Entonces ¿Habrás ganado muchas medallas?

Sí. Tengo en casa unas trescientas mil (risas).

 

El Special Olympics de Catalunya és una agrupació esportiva que “té com a principal objectiu el foment de la pràctica de l’esport i d’altres activitats de lleure, per part de les persones amb discapacitat intel·lectual, com una via de desenvolupament personal i d’integració social.”.

El 19 de novembre del 2017 es va celebrar a Manresa el campionat organitzat per la Federació Acell (Federació Catalana d’Esports per a persones amb Discapacitat intel·lectual) amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa i Special Olympics Catalunya.
 


 

Antes me has hablado del GrupDem, ¿Allí también trabajas verdad?

Sí. Hacemos muchas cosas y ahora estamos haciendo plumas. Cinco, diez, quince… jajaja muchas!
 

Haces deporte, trabajas… ¿Que tal en el amor?

Mi amor ahora está trabajando. Se llama George (risas). No, Jordi. Llevamos cinco años juntos y le quiero… todo para mi (risas). Antes estaba en Montmeló pero lo trajeron para aquí (Horta). Le quiero mucho y estamos muy bien juntos.
 

Aquesta és la Luna, la gosseta de l'Alícia.

Aquesta és la Luna, la gosseta de l’Alícia.

Por cierto, me han dicho que tienes una nueva mascota en casa…

Sí. Tengo una perrita que se llama Luna y es preciosa. Tiene un año y la quiero mucho. Siempre la saco a pasear por la mañana y por la tarde. También tenemos un canario que se llama Miki.
 

Y ¿Qué más nos cuentas de ti?

Pues que me gusta mucho la música. Bailar sevillanas y zumbas… una de mis canciones favoritas es la de la ametralladora (risas) que la ponen siempre en la clase de zumba. También me gusta escuchar la música de David Bisbal.
 

También eres muy conocida en tu barrio…

Me gusta participar en las actividades que se hacen. Ahora estamos preparando una obra de teatro que se estrenará en las fiestas del barrio del año que viene. Pero no te puedo decir nada… es un secreto!
 

alicegosetaVaya…

Y también participo en el Carnaval donde cada año nos disfrazamos. En navidad, participo en las Cabalgatas de Mama Noel y en la Cabalgata de Reyes. Soy una de sus ayudantes y voy subida en una de las carrozas. Este año ya lo estamos preparando…
 

Para acabar, ¿Quieres decirle algo a los lectores y lectoras del bibarnabloc?

Pues que estén bien y que sean felices. Que tengan unas felices fiestas y un bon nadal.

 

La seva mare Geno la mira i somriu, còmplice, durant tota l’entrevista. L’Alícia fa la seva vida com tots els nois i noies que venen a la biblioteca del GrupDem.

Perquè els anomenem discapacitats quan tenen un do que moltes persones ja voldrien per si mateixes: La capacitat sincera d’estimar.

 

Des de l’any 1992, se celebra cada 3 de desembre el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat (L’any 2005 el Foro de Vida Independiente y Divertad va proposar el terme diversitat funcional per referir-se a aquest col·lectiu. Amb aquesta definició es volia treure la connotació negativa que podia tenir les paraules “discapacitat” o “minusvàlua”). Promogut per l’ONU, l’objectiu d’aquest dia és treballar per fer un món més inclusiu amb totes les persones i treballar per la igualtat.

L’Alícia és un exemple de superació i de normalitat. Nosaltres no veiem diferències en el que ella fa a la seva vida diària com el que fa qualsevol altre jove de la seva edat. Així que, no posem més barreres i intentem fer un món on no sigui necessari celebrar aquest dia.

 

A les biblioteques també podeu trobar els següents llibres:

 

El Teu nom és Olga : cartes a la meva filla  Espinàs, Josep M.
 

El Teu nom és Olga : cartes a la meva filla

Espinàs, Josep M.
Barcelona : La Campana, 2007

 

No t’aturis mai  Esteve, Isidre

No t’aturis mai

Esteve, Isidre
Barcelona : Columna, 2013

 

Ensanchar la vida : la fortaleza de la fragilidad  Font, Jorge
 

Ensanchar la vida : la fortaleza de la fragilidad

Font, Jorge
Barcelona : Plataforma, 2013

 

Mallko y papà  Gusti

Mallko y papà

Gusti
Barcelona [etc.] : Oceano Travesía, 2014

Així d’entrada us puc dir que les dotze primeres pàgines d’aquest llibre em van impactar. Perquè parlaven obertament de la no acceptació d’un fill. Amb totes les lletres. En majúscules [+]

 

Polo Sur sin límites : la capacidad de los discapacitados
 

Tengo síndrome de Down… ¿y qué?

Laloux, Éléonore
Barcelona : Nuevos Emprendimientos Editoriales, 2015

 

Polo Sur sin límites : la capacidad de los discapacitados

 

El Libro de Julieta  Sánchez-Andrade, Cristina
 

El Libro de Julieta

Sánchez-Andrade, Cristina
Barcelona : Grijalbo, 2010

 

Els Fills diferents es fan grans  Vila, Anna
 

Els Fills diferents es fan grans

Vila, Anna
Barcelona : Columna, 2004

 

Marcel, mi hijo extraordinario  Vilanova Pons, Anna
 

Marcel, mi hijo extraordinario

Vilanova Pons, Anna
Barcelona : Comanegra, 2011

 

Si crees en mí, te sorprenderé  Vives Font, Anna
 

Si crees en mí, te sorprenderé

Vives Font, Anna
Barcelona : Planeta, 2014

 

També trobareu alguns documentals:

 

La Historia de Jan
 

La Historia de Jan

Barcelona : A Contracorriente, DL 2016

 

Ithemba: una història de superació a través de la música

 

Ithemba: una història de superació a través de la música

Barcelona : Parallel 40, cop. 2012

 

¿Qué tienes debajo del sombrero?

 

¿Qué tienes debajo del sombrero?

Barcelona : Cameo, DL 2007

 

Los Peces no se mojan
 

Los Peces no se mojan

Barcelona : Boolab TV, 2013

 

Aquí teniu el tràiler de La Historia de Jan. Un nen que, com l’Alícia, va néixer amb síndrome de Down. Per cert, també podeu visitar el seu bloc.
 

 

Escrit per | Mr Hyde

Sóc la part oculta del Dr. Jekyll... o era a l'inrevés? Es comenta que vaig ser creat per un tal Stevenson, quan més aviat va ser al contrari, encara que això és un secret. Vaig estudiar amb el gran Doctor Tenma, m'agrada la música de Hyde i tinc un gat anomenat Schrödinger. Per cert, dintre meu hi ha la Marian, una devorallibres de la Biblioteca Horta - Can Mariner.

5 Comentaris

  1. Xahrazad

    1 desembre 2017 at 10:15

    M’ha agradat conèixer a l’Alícia i la Luna. Enhorabona per les medalles Alícia!

  2. Pili

    1 desembre 2017 at 15:35

    Fantastica entrevista!
    La INCLUSIÓ pot ser i HA DE SER!
    Tots i totes som persones i el rspecte és fonamental.
    Moltes gràcies per informar-nos!

  3. Susana

    1 desembre 2017 at 17:33

    Qué preciosidad de artículo y cuánta enseñanza. Mi enhorabuena por una inicitiva y un trabajo tan bien hecho!!!!

  4. Léa

    2 desembre 2017 at 11:12

    Una entrevista commovedora. És important que les biblioteques siguin cada cop més inclusives amb tot tipus de discapacitat. Bona feina!

  5. Mr Hyde

    5 desembre 2017 at 17:31

    L’Alícia és una noia vital, alegre i, en molts aspectes, un exemple a seguir. El treball d’inclusió també és una feina que hem de fer nosaltres, com a persones, de normalitzar la seva situació. Es veritat que són persones diferents però, No ho som tots i totes?. Cada persona és diferent perquè és única i per tant, especial.

    Moltes gràcies pels vostres comentaris 🙂

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *