2

Entrevista a Joan Santanach*, filòleg, professor, editor i un dels grans estudiosos de l’obra de Ramon Llull. No en va fou el comissari de l’Any Llull.

L’any 2016 es commemorà el 700 centenari de la mort de Ramon Llull. El pensador mallorquí és sense cap mena de dubte un escriptor i filòsof d’abast universal. Tot i això, el fet que la seva obra no sigui exclusivament de caire literari (no era intenció de Llull fer literatura) ha comportat que se’l catalogui com autor difícil, només a l’abast d’erudits i acadèmics. Davant d’aquesta categorització, no es d’estranyar que una de les principals finalitats de l’efemèride fos apropar l’obra i la figura del mallorquí al major nombre de lectors; ja siguin petits o grans. Per tal d’assolir l’objectiu, tant en Santanach com altres lul·listes recorregueren els Països Catalans de cap a peus. Això últim ho fan sempre que se’ls demana.

Volem saber de la mà del comissari quin ha estat el balanç de l’Any Llull, però sobretot i, això ens interessa especialment com a bibliotecaris prescriptors, que com a bon lul·lista ens recomani aquelles obres que ens faci Llull proper.

Precisament ha estat l’editorial Barcino, de la qual en Santanach n’és director editorial, la creadora d’una col·lecció, Tast de Clàssics, que apropa obres clàssiques medievals de la literatura catalana a un ampli ventall de lectors. En el moment actual, dins el Tast de Clàssics se n’han editat tres que són obra de Llull: Arbre exemplifical, Accidents d’Amor i Llibre d’amic i amat.

 
Joan Santanach - Ramón Llull
 

Abans que res ens centrem en l’Any Llull. Quina valoració ens en fas?

Si bé en sóc part interessada, en faig una valoració molt positiva. És cert que Llull no és un autor fàcil; alhora, però, genera un gran interès. He pogut comprovar de primera mà com arreu del territori hi ha hagut molta gent interessada per fer coses. S’han generat una pila de complicitats des d’àmbits molt diferents (exposicions, obres de teatre, conferències, etc.). Només de conferències, se n’han fet un munt. A tot arreu on hem anat –cal tenir en compte que de lul·listes en som uns quants–, hem vist sales plenes de gent.

Hem volgut potenciar el coneixement de la vida i obra de Llull. Crec que hem aconseguit donar a conèixer Llull a un públic més ampli.

 
A nivell acadèmic deu ser diferent?

Des del món acadèmic s’han fet aportacions importants. D’estudiosos de Llull n’hi ha a moltes universitats europees i també de fora d’Europa. S’han fet unes quantes publicacions d’estudi sobre la seva obra,però l’objectiu no era tant difondre Llull com aprofundir en el seu coneixement. En aquest àmbit no hi havia necessitat de descobrir-lo, perquè és una figura perfectament reconeguda.
Has parlat sobre el munt d’actes i d’esdeveniments que s’han dut a terme sobre l’obra i figura de Llull. Referent al nivell de publicacions quin ha estat el resultat?

Només de llibres, se n’han publicat més d’una cinquantena. Des d’estudis de la seva obra, biografies, adaptacions per a grans i petits, etc. Si ho comparem amb l’altra gran commemoració dels darrers anys, el centenari de Salvador Espriu, amb una quinzena de llibres, Llull guanya per golejada.
 

Consideres que l’obra de Llull és poc valorada pel lector mitjà?

Com ja he dit al principi, cal ser conscients que Llull no és un autor fàcil. Ens en separen set segles, que aviat està dit; a això cal afegir que el seu missatge de reforma evangèlica l’allunya de bona part del públic contemporani. Els clàssics no són clàssics pel fet de ser fàcils. Més aviat, al contrari: sempre requereixen un punt d’esforç. Segurament la distància lingüística és la més evident, per bé que no és pas l’única. Des d’aquesta perspectiva, per tal de superar aquest primer entrebanc i fer-los comprensibles a un nombre més ampli de lectors, les adaptacions al català modern poden ser una bona eina.
 

Ramón Llull
 
Perquè Llull és tan excepcional i perquè llegir-lo avui?

Llull és un personatge que va fer una aportació singular al coneixement. La seva Art, que és un mètode a partir del qual Llull estava convençut de poder donar compte de qualsevol veritat, divina o humana, va interessar un gran nombre d’estudiosos i intel·lectuals d’arreu d’Europa, fins ben bé al segle XVIII. Vinculades a l’Art, va fer aportacions que encara avui s’estudien sobre aspectes matemàtics i lògics. Des del punt de vista literari, és autor d’un seguit d’obres cabdals de la història de la literatura catalana, d’una grandíssima qualitat, malgrat que l’objectiu literari per a ell fos més instrumental, per transmetre uns determinats continguts, que no pas primari. Si avui el llegim és en primer lloc pel gaudi estètic i intel·lectual que la seva obra pot aportar. Llull, a més, s’hi planteja a qüestions que avui encara no tenim resoltes; penso, per exemple, en la seva aposta pel diàleg.

 
L’editorial Barcino, de la qual ets director, ha creat els Tast de Clàssics, amb la finalitat d’apropar obres clàssiques medievals de la literatura catalana a una àmplia majoria de lectors. Sens dubte la col·lecció ajuda a fer els clàssics més simpàtics a un públic no entès o habituat a llegir-los. Fes-nos-en cinc cèntims de les tres publicacions sobre Llull. Hi ha intenció de publicar algun text més de Llull?

Tenim previst, efectivament, publicar altres títols lul·lians al Tast de Clàssics. Llull és el nostre clàssic més gran i llegit. Pel que fa als tres que ja hi ha, es tracta dels Accidents d’Amor, l’Arbre exemplifical i el Llibre d’amic i amat. El primer, amb versió de Pere Antoni Pons, és una novel·leta sentimental i mística que Llull va recollir dins del seu Arbre de filosofia d’amor, en què es desenvolupa de forma narrativa la metàfora de l’amic i l’amat. El segon, l’Arbre exemplifical, adaptat per Jaume C. Pons Alorda, és un recull d’exemples o narracions breus, en què Llull converteix en matèria literària, amb una gràcia extraordinària, que fins i tot va aconseguir sorprendre els mateixos surrealistes del segle XX, tot un seguit de continguts científics recollits a l’Arbre de ciència. Pel que fa al darrer, el Llibre d’amic i amat, en versió de Sebastià Alzamora, és l’obra lírica i mística més coneguda de Llull, d’una bellesa que continua emocionant els lectors contemporanis.
 

Sinó vaig errada, no hi ha cap biblioteca pública a Catalunya que porti el nom de Ramon Llull, tot i ser un nom de prestigi. Compte pendent?

No en tinc coneixement, però si és així caldrà plantejar-s’ho.
 

Joan Santanach
 
Dono les gràcies a en Joan Santanach pel temps que ens ha dedicat i esperem que ben aviat tinguem més tastos de clàssics.
 

* Joan Santanach (Barcelona, 1973) és professor de la Universitat de Barcelona i director editorial de l’Editorial Barcino. S’ha dedicat a l’estudi de la cultura i la literatura medievals, amb una atenció especial en la figura de Ramon Llull i la transmissió de la seva obra; ha publicat diverses edicions crítiques de llibres seus, com la de la Doctrina pueril (2005) i, amb Albert Soler, del Romanç d’Evast e Blaquerna (2009), totes dues a la NEORL. És autor, amb Lola Badia i Albert Soler, del llibre Ramon Llull as a Vernacular Writer (TamesisBooks, 2016). Darrerament ha publicat Llegir Ramon Llull (2017), en què recull diversos assajos destinats a afavorir l’accés a l’obra del mallorquí. També s’ha interessat per l’estudi dels llibres de cuina medievals, àmbit en el qual ha fet múltiples aportacions, incloses edicions del Llibre de Sent Soví (2006) i del Llibre d’aparellar de menjar (2016). Ha publicat alguns estudis sobre la literatura del segle XIX i l’obra de Jacint Verdaguer, i ha participat en l’edició de l’Epistolari català de Joan Miró (2009). Va ser comissari de l’Any Llull 2015-2016.
 

Escrit per | ArnauaCaboet

Pirinenca i de la mateixa manera que les trementinaires del segle passat, també he hagut de baixar a la plana a treballar. Sóc la Montse i em trobareu a la Montserrat Abelló.

2 Comentaris

  1. Mònica de Dalmau Mommertz

    14 maig 2018 at 15:12

    A treballar per una futura biblioteca de nom Ramon Llull! Molt interessant.

    • Montse

      22 maig 2018 at 16:41

      Del tot d’acord amb tu Mònica.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada