0

Jaume Cela. El meu pare és una pissarra

CELA, Jaume
El meu pare és una pissarra

Barcelona: Barcanova, 2017

 
El meu pare és una pissarra no és un llibre d’aventures, ni de mons fantàstics on els dracs lluiten amb els zombis, ni d’acció trepidant, ni et manté amb l’ai al cor mentre es resolen misteris. El meu pare és una pissara és una història on el Pep, el germà gran d’una família on són cinc i aviat seran sis, fa un homenatge al seu pare.

En Pol, el pare d’en Pep, és un tipus imponent, ple de tatuatges. Cadascun dels tatuatges té un significat. En Pep, narrant en primera persona, fa una mena de relat de vivències a través dels tatuatges del seu pare, així veiem com els fets que han marcat la seva vida s’han perpetuat a la seva pell amb la finalitat de mantenir-los sempre vius.

Aquest petit llibre de només 79 pàgines, il·lustrat a tot color, és una lectura deliciosa, amena, divertida i molt entenedora. L’estructura  canvia els capítols per tatuatges i cadascun dels tatuatges explica un episodi de la vida de la família d’en Pep com si fos un conte, ho fa amb un estil molt directe, fent servir un llenguatge molt adequat per als nens.
 

Jaume Cela. El meu pare és una pissarra
 
La història és una excusa per fer una oda a la figura dels pares, però d’aquells pares que se surten del cànon. Desmitifica, a la vegada, la imatge que es pugui tenir d’una persona plena de tatuatges, presentant-la com algú tendre i afectuós alhora que el dibuixa com un home gran i impressionant. Mostra també les diferents facetes dels pares, la del pare-parella, la del pare-fill i no té por d’exposar la debilitat dels homes com un tret que els fa més humans i propers, allunyant la imatge del pare que amaga els seus sentiments.

I per finalitzar, una pregunta per aquells que s’atreveixin amb aquesta lectura. Observant els dibuixos, creieu que la família d’en Pep és una família interracial?

Aquest llibre va guanyar amb el 15è Premi Barcanova de Literatura Infantil.

Aprofito per enllaçar una entrevista que el Jaume Cela va concedir al ja desaparegut Carles Capdevila, al diari Ara, sobre un altre llibre però que també parla de la paternitat.
 

Escrit per | Meggie Folchart

Quan la Meggie llegeix una història els personatges salten fora de la pàgina, un poder heretat que la fica en força problemes. Sóc la Isabel de la Biblioteca Nou Barris.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.