0

23467138_10155828264854557_5507934429732303929_o
 
El passat dia 9 de novembre, en la sessió oberta del Club de lectura de còmics, vam comptar amb la presència del dibuixant Rubén Pellejero (Badalona, 1952). En aquella sessió es comentaven dos còmics seus, Lobo de lluvia i Corto Maltés sota el sol de mitjanit. A la conversa que va mantenir amb els lectors va repassar alguns detalls de la seva experiència, tant en altres treballs com en els darrers i existosos Corto Maltés, vam començar parlant del mariner.
 

corto-pellejero
 
-Com va ser arribar a dibuixar Corto Maltes?

L’editorial fundada per Pratt, i propietària dels drets, va guardar una mena de dol durant 10 anys després de la mort de l’artista. Ell havia deixat dit que la història de Corto podía seguir i reprendre’s. Li van proposar a Milo Manara però va preferir no fer-ho per la relació que tenia amb Pratt. I un dia, li van fer la proposta a Juan Díaz Canales, i aquest va proposar el meu nom. I un dia em va trucar i em va dir “Què et semblaria dibuixar les noves aventures de Corto Maltès?” Quan em vaig adonar que parlava seriosament vaig necessitar uns dies per pensar-ho amb calma.

El Juan és un gran fan de Corto Maltés, i feia temps que teníem la idea de treballar en alguna cosa junts, jo sóc un gran fan del treball d’Hugo Pratt i la veritat és que la idea de reprendre les aventures de Corto em feia respecte. Vaig parlar amb l’editorial, i amb en Juan, vaig deixar clar que no faria un calc de l’estil de Pratt, ni una versió absolutament pròpia. La idea era respectar l’estil, l’essència de Corto, però aportar-hi també el meu propi estil, intentar equilibrar les dues tendències. Vaig sospesar pros i contres, i vaig decidir tirar, si sortia malament seguiria fent còmics com fins ara, és un encàrrec que si fos la meva primera obra sí que potser m’hi hauria repensat perquè pot marcar molt. I al final sembla que ha agradat, portem dos àlbums i la idea és treure’n un cada dos anys. Més que continuar les aventures de Corto la nostra idea és ser respectuosos amb la cronologia del personatge i omplir els buits que hi ha, emplenar més que continuar.
 

23316790_10155828264844557_4008887891908728807_n
 
-Com veus el mercat? Igual que altres autors que ens han visitat com David Rubín o Jaime Martín sembla que s’imposa “marxar” per treballar.

El mercat ha canviat. Hem perdut tota la part de revistes que era la més popular, però ara tenim les novel·les gràfiques i a més a més s’ha dignificat el medi i es poden trobar còmics molt variats a les llibreries, això abans era  impensable. La part dolenta és que això ha anat acompanyat d’una baixada en les tirades, i amb tirades així de petites és molt complicat no ja viure, sinó tenir una continuïtat. El mercat francès sí dóna aquesta possibilitat de continuïtat, però no funcionen les mateixes coses: aquí el còmic d’estil autobiogràfic funciona força bé, a França no, allà és més el gènere. Ells però, tant França com sobretot Bèlgica, han mantingut una indústria molt potent que permet abastar i acompanyar els lectors de totes les edats.
 

-Veiem que a cada còmic varies l’estil, des de Dieter Lumpen a Corto Maltès, passant per Un poco de humo azul, Un verano insolente

Ve una mica marcat per la història, per l’atmosfera que vull crear. No vull encasellar-me en un estil concret i no fer més que repetir-me, a més a més de més divertit és més interessant. A més a més sempre que treballo amb guionistes demano que em donin aquesta llibertat. No sóc bo treballant en esquemes tancats en guions absolutament detallats. Era una por que tenia quan vaig començar a treballar amb Dufaux que té fama de ser molt detallista, però al final em va donar molta llibertat. No m’agrada limitar-me a dibuixar, m’agrada desenvolupar la història.
 

-Com és el procés de documentació?

Depèn del còmic. En els de Corto el Juan m’envia molta documentació que troba i sobretot tiro de recerques per internet on es troba pràcticament de tot. Abans anava a biblioteques, consultava revistes o fins i tot visitava els consolats dels països dels quals buscava informació. Intentava ser el més fidel possible, tot i que de vegades em calia inventar coses. Per exemple a El vals del gulag vaig inventar-me un detall, necessitava que el gulag estigués tancat per una tanca, un filat, els gulags estaven al mig del no-res sense filats ni tanques perquè no calia, però em feien falta per donar la imatge que volia.

 

A més de Corto Maltès vam comentar Lobo de lluvia, que als membres del club els havia agradat força. En Rubén estava d’acord que moltes de les vinyetes poden recordar a westerns clàssics, no era intencionat ni ho buscava, però hi ha escenes que és inevitable que ens recordin als clàssics del gènere, com els cowboys cavalcant cap a l’horitzó, paisatges desèrtics amb cases solitàries, etc.

Aquests són els còmics de Rubén Pellejero disponibles a biblioteques de Barcelona.

 

23435156_10155832858254557_2972666275104752604_n

Rubén Pellejero i el conductor del Club de lectura de còmics i autor d’aquest post.


 

Escrit per | Tyler Durden

La primera regla del Club és que no es parla del Club, la segona regla... A més del Club, i només com a tapadora, em faig dir Cesc i treballo a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.