El monstre com a heroi tràgic

 
No és la primera vegada que al Bibarnabloc ens acostem a la figura de Frankenstein. Fa gairebé un any el nostre col·laborador Little Fish escrivia aquest interessantíssim article que se centra en una de les idees centrals de l’obra de Mary Shelley (jugar a ser déu), tot i que també en surten d’altres. En aquesta ocasió ens fixarem en la influència que la novel·la ha tingut en el món del cinema. Per tal de documentar-nos per a la redacció d’aquest article vam assistir a una de les interessants activitats que s’han organitzat a la xarxa de biblioteques per celebrar el bicentenari de la publicació de Frankenstein, a càrrec del professor Fernando de Felipe. Algunes de les referències les hem extret de la seva xerrada i d’altres les hem afegit nosaltres mateixos. Si voleu aprofundir en l’univers de Frankenstein, aquí teniu aquesta completíssima guia de lectura sobre el tema.

Un dels creadors cinematogràfics que deuen més a l’obra de Mary Shelley és Tim Burton. El cineasta californià ha jugat moltes vegades amb la figura del científic embogit similar al Victor Frankenstein de Shelley: no són capaços d’anticipar els perills ètics de la seva contribució científica. A Pesadilla antes de Navidad trobem a Victor Finkelstein, una referència-homenatge tan evident com el gos de Frankenweenie. A les pel·lícules de Burton també sovintegen els morts que reviuen gràcies a un experiment científic. La Novia Cadáver en seria la mostra més òbvia, però també la genial Eduardo Manostijeras inclou referències a Shelley -per exemple l’ambientació gòtica dels escenaris on viuen Eduardo i el seu creador-.

No és cap sorpresa, doncs, que Tim Burton digués a una entrevista: “no crec que King Kong o Frankenstein siguin dolents. Per mi eren els bons. Eren sempre els humans els que eren uns fills de p*ta.”
 

Pesadilla antes de Navidad Tim Burton

Pesadilla antes de Navidad

Tim Burton
Madrid : Walt Disney, DL 2008

Frankenweenie Tim Burton

Frankenweenie

Tim Burton
[S.l.] : Disney., cop. 2013

 

La Novia Cadáver Tim Burton

La Novia Cadáver

Tim Burton
Madrid : Warner Bros., 2009

Eduardo Manostijeras Tim Burton

Eduardo Manostijeras

Tim Burton
Madrid : Twentieth Century Fox, cop. 2001

 

També es poden interpretar totes les pel·lícules amb cyborgs creats artificialment com a deutors de l’univers de Shelley. Igual que la criatura de Frankenstein aquests éssers pateixen la impotència a l’hora de sentir-se com la resta dels humans. Aquest és un dels temes centrals de Blade Runner (Qui no recorda la imatge de Rutger Hauer prenent consciència que mai podrà ser humà i dient allò de “Todos esos momentos se perderán… en el tiempo… como lágrimas en la lluvia”), però també forma part del subtext d’obres com Yo, robot o Van Helsing. Ridley Scott va aprofitar aquest fil narratiu a pel·lícules posteriors com Alien: Covenant (inclou una escena en què una de les criatures ensenya a una altra a tocar la flauta, molt similar al que fa la nena amb el monstre de la novel·la) o Prometheus.
 

Blade Runner Ridley Scott

Blade Runner

Ridley Scott
[S.l.] : Warner Bros., cop. 2008

Van Helsing Stephen Sommers

Van Helsing

Stephen Sommers
Madrid : Universal, 2004

 

Yo, robot Alex Proyas

Yo, robot

Alex Proyas
Madrid : Twentieth Century Fox, cop. 2004

Alien: Covenant Ridley Scott

Alien: Covenant

Ridley Scott
Madrid : Twentieth Century Fox, DL 2017

 

A Terminator o inclús Robocop podem comprovar les terribles conseqüències que tindrien per a la humanitat l’experimentació en la creació de vida artificial, amb alguns d’aquests cyborgs moguts per una set de venjança que ens recorda molt a la de la criatura creada per Mary Shelley.
 

Terminator James Cameron

Terminator

James Cameron
[S.l.] : MGM, cop. 2006

Robocop José Padilha

Robocop

José Padilha
[S.l.] : Metro Goldwyn Mayer, cop. 2014

 

A banda de la ja esmentada Blade Runner l’altra pel·lícula que recull millor aquesta incomprensió i impotència que sent la criatura quan pren consciència que malgrat tot mai podrà assolir la condició humana és A.I. Inteligencia artificial. Aquest projecte va estar a les mans de Stanley Kubrick durant molt de temps però finalment va recaure en Steven Spielberg, qui en qualsevol cas va saber treure tota la complexitat emocional al personatge interpretat per Haley Joel Osment -sobretot a la primera meitat del film-. És en aquest film en què es recull millor la reflexió que ja apareix al llibre de Shelley: el creador és -a més d’un científic irresponsable- un mal pare (segurament recordareu com la parella protagonista s’acaba desentenent de la criatura que en principi han “adoptat” per substituir el seu fill malalt).

Aquestes són algunes de les pel·lícules que s’han inspirat en els dilemes que planteja la immortal obra de Mary Shelley, si en teniu alguna més, la podeu deixar als comentaris.

A part d’aquestes obres parcialment inspirades en Frankenstein també trobem una sèrie de pel·lícules que s’hi van apropar d’una manera més directa. Són aquestes:

 

DIFERENTS VISIONS DEL MONSTRE

 

 EL DOCTOR FRANKENSTEIN. Frankenstein James Whale

EL DOCTOR FRANKENSTEIN

James Whale
Estats Units, 1931

És la pel·lícula que va popularitzar de manera universal el personatge creat per Mary Shelley. Tot un referent del gènere de terror i de la història del cinema en general. Fou dirigida per James Whale i interpretada per Boris Karloff.

LA NOVIA DE FRANKENSTEIN James Whale

LA NOVIA DE FRANKENSTEIN

James Whale
Estats Units, 1935

El doctor Frankenstein i el Dr. Praetorius es proposen crear una versió femenina del monstre, per tal que aquest tingui una parella.

 

LA MALDICIÓN DE FRANKENSTEIN Therence Fisher

LA MALDICIÓN DE FRANKENSTEIN

Therence Fisher
Regne Unit, 1957

Condemnat a mort per un seguit de crims, el Baró Frankenstein desvelarà que l’autor dels terribles delictes és un monstre que ell mateix ha creat al seu laboratori a partir de diferents cadàvers.

LA VENGANZA DE FRANKENSTEIN Terence Fisher

LA VENGANZA DE FRANKENSTEIN

Terence Fisher
Regne Unit, 1958

El doctor Frankenstein viu en la clandestinitat sota el nom de doctor Stein, mentre prepara l’execució del seu projecte.

 

FRANKENSTEIN CREÓ A LA MUJER Therence Fisher

FRANKENSTEIN CREÓ A LA MUJER

Therence Fisher
Regne Unit, 1967

El doctor Frankenstein i el doctor Hertz intenten trasplantar animes de gent morta a persones vives. El seu primer intent, que en principi semblava un èxit, finalment no serà tan satisfactori.

EL CEREBRO DE FRANKENSTEIN Terence Fisher

EL CEREBRO DE FRANKENSTEIN

Terence Fisher
Regne Unit, 1969

El doctor Frankenstein tractarà de trasplantar el cervell del doctor Brandt a una altra persona per tal que no es perdi la informació de la seva ment privilegiada.

 

DRÁCULA CONTRA FRANKENSTEIN Jesús Franco

DRÁCULA CONTRA FRANKENSTEIN

Jesús Franco
Espanya, 1972

Jonathan Seward mata al compte Dràrecula amb una estaca, però el doctor Frankenstein ressuscitarà al vampir fent servir la sang d’un cantant. Junts es proposaran crear un exèrcit que governi el món.

EL JOVENCITO FRANKENSTEIN Mel Brooks

EL JOVENCITO FRANKENSTEIN

Mel Brooks
Estats Units, 1974

El jove doctor Frederick Frankenstein hereta el castell de Frankenstein, on descobrirà un estrany manual científic en el qual s’explica com resucitar un cadàver. Llavors tractarà de crear el seu propi monstre.

 

El Golem - Paul Wegener, Carl Boese

EL GOLEM

Paul Wegener, Carl Boese
Valladolid : Divisa, DL 2002

Pel·lícula muda de 1920 inspirada en la novel·la homònima de Gustav Meyrink, amb la qual només coincideix en el nom i en l’aparició del Golem. Història basada en una antiga llegenda jueva en la qual, per defensar als jueus de Praga, un rabí gràcies a la càbala, és capaç de donar vida a la matèria inanimada, creant un gegant a partir del fang. Una llegenda religiosa on la intervenció divina és la creadora, en contraposició a l’obra de Frankenstein o El Prometeu modern on és la ciència la que permet a l’home jugar a ser Déu.

 
Article realitzat en col·laboració amb Joan Rosebud
 

Escrit per | Repo Man

He agafat el meu àlies del títol d’una pel.lícula de culte de 1984, “Repo Man”. Aquestes són algunes de les coses que vaig aprendre a estimar gràcies a la xarxa de biblioteques: les pelis de Stanley Kubrick, el llibre de còmics “Peanuts”, els discos de Miles Davis o Camarón de la Isla, l’actriu Jessica Chastain, les novel.les de Robertson Davies i els quadres de la Frida Kahlo. Em podeu trobar a la Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet.

2 Comentaris

  1. Elisenda

    13 febrer 2018 at 16:47

    Em sembla molt interessant la figura de Frankenstein; però més que un monstre, com a l’ésser desvalgut que el seu creador abandona de forma cruel.

  2. alba

    14 febrer 2018 at 12:59

    És molt bo el llibre, emociona i fa reflexionar. En quant a pel.lícules em va agradar molt Pesadilla antes de Navidad

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *