El monstre com a heroi tràgic

 
No és la primera vegada que al Bibarnabloc ens acostem a la figura de Frankenstein. Fa gairebé un any el nostre col·laborador Little Fish escrivia aquest interessantíssim article que se centra en una de les idees centrals de l’obra de Mary Shelley (jugar a ser déu), tot i que també en surten d’altres. En aquesta ocasió ens fixarem en la influència que la novel·la ha tingut en el món del cinema. Per tal de documentar-nos per a la redacció d’aquest article vam assistir a una de les interessants activitats que s’han organitzat a la xarxa de biblioteques per celebrar el bicentenari de la publicació de Frankenstein, a càrrec del professor Fernando de Felipe. Algunes de les referències les hem extret de la seva xerrada i d’altres les hem afegit nosaltres mateixos. Si voleu aprofundir en l’univers de Frankenstein, aquí teniu aquesta completíssima guia de lectura sobre el tema.

Un dels creadors cinematogràfics que deuen més a l’obra de Mary Shelley és Tim Burton. El cineasta californià ha jugat moltes vegades amb la figura del científic embogit similar al Victor Frankenstein de Shelley: no són capaços d’anticipar els perills ètics de la seva contribució científica. A Pesadilla antes de Navidad trobem a Victor Finkelstein, una referència-homenatge tan evident com el gos de Frankenweenie. A les pel·lícules de Burton també sovintegen els morts que reviuen gràcies a un experiment científic. La Novia Cadáver en seria la mostra més òbvia, però també la genial Eduardo Manostijeras inclou referències a Shelley -per exemple l’ambientació gòtica dels escenaris on viuen Eduardo i el seu creador-.

No és cap sorpresa, doncs, que Tim Burton digués a una entrevista: “no crec que King Kong o Frankenstein siguin dolents. Per mi eren els bons. Eren sempre els humans els que eren uns fills de p*ta.”
 

Pesadilla antes de Navidad Tim Burton

Pesadilla antes de Navidad

Tim Burton
Madrid : Walt Disney, DL 2008

Frankenweenie Tim Burton

Frankenweenie

Tim Burton
[S.l.] : Disney., cop. 2013

 

La Novia Cadáver Tim Burton

La Novia Cadáver

Tim Burton
Madrid : Warner Bros., 2009

Eduardo Manostijeras Tim Burton

Eduardo Manostijeras

Tim Burton
Madrid : Twentieth Century Fox, cop. 2001

 

També es poden interpretar totes les pel·lícules amb cyborgs creats artificialment com a deutors de l’univers de Shelley. Igual que la criatura de Frankenstein aquests éssers pateixen la impotència a l’hora de sentir-se com la resta dels humans. Aquest és un dels temes centrals de Blade Runner (Qui no recorda la imatge de Rutger Hauer prenent consciència que mai podrà ser humà i dient allò de “Todos esos momentos se perderán… en el tiempo… como lágrimas en la lluvia”), però també forma part del subtext d’obres com Yo, robot o Van Helsing. Ridley Scott va aprofitar aquest fil narratiu a pel·lícules posteriors com Alien: Covenant (inclou una escena en què una de les criatures ensenya a una altra a tocar la flauta, molt similar al que fa la nena amb el monstre de la novel·la) o Prometheus.
 

Blade Runner Ridley Scott

Blade Runner

Ridley Scott
[S.l.] : Warner Bros., cop. 2008

Van Helsing Stephen Sommers

Van Helsing

Stephen Sommers
Madrid : Universal, 2004

 

Yo, robot Alex Proyas

Yo, robot

Alex Proyas
Madrid : Twentieth Century Fox, cop. 2004

Alien: Covenant Ridley Scott

Alien: Covenant

Ridley Scott
Madrid : Twentieth Century Fox, DL 2017

 

A Terminator o inclús Robocop podem comprovar les terribles conseqüències que tindrien per a la humanitat l’experimentació en la creació de vida artificial, amb alguns d’aquests cyborgs moguts per una set de venjança que ens recorda molt a la de la criatura creada per Mary Shelley.
 

Terminator James Cameron

Terminator

James Cameron
[S.l.] : MGM, cop. 2006

Robocop José Padilha

Robocop

José Padilha
[S.l.] : Metro Goldwyn Mayer, cop. 2014

 

A banda de la ja esmentada Blade Runner l’altra pel·lícula que recull millor aquesta incomprensió i impotència que sent la criatura quan pren consciència que malgrat tot mai podrà assolir la condició humana és A.I. Inteligencia artificial. Aquest projecte va estar a les mans de Stanley Kubrick durant molt de temps però finalment va recaure en Steven Spielberg, qui en qualsevol cas va saber treure tota la complexitat emocional al personatge interpretat per Haley Joel Osment -sobretot a la primera meitat del film-. És en aquest film en què es recull millor la reflexió que ja apareix al llibre de Shelley: el creador és -a més d’un científic irresponsable- un mal pare (segurament recordareu com la parella protagonista s’acaba desentenent de la criatura que en principi han “adoptat” per substituir el seu fill malalt).

Aquestes són algunes de les pel·lícules que s’han inspirat en els dilemes que planteja la immortal obra de Mary Shelley, si en teniu alguna més, la podeu deixar als comentaris.

A part d’aquestes obres parcialment inspirades en Frankenstein també trobem una sèrie de pel·lícules que s’hi van apropar d’una manera més directa. Són aquestes:

 

DIFERENTS VISIONS DEL MONSTRE

 

 EL DOCTOR FRANKENSTEIN. Frankenstein James Whale

EL DOCTOR FRANKENSTEIN

James Whale
Estats Units, 1931

És la pel·lícula que va popularitzar de manera universal el personatge creat per Mary Shelley. Tot un referent del gènere de terror i de la història del cinema en general. Fou dirigida per James Whale i interpretada per Boris Karloff.

LA NOVIA DE FRANKENSTEIN James Whale

LA NOVIA DE FRANKENSTEIN

James Whale
Estats Units, 1935

El doctor Frankenstein i el Dr. Praetorius es proposen crear una versió femenina del monstre, per tal que aquest tingui una parella.

 

LA MALDICIÓN DE FRANKENSTEIN Therence Fisher

LA MALDICIÓN DE FRANKENSTEIN

Therence Fisher
Regne Unit, 1957

Condemnat a mort per un seguit de crims, el Baró Frankenstein desvelarà que l’autor dels terribles delictes és un monstre que ell mateix ha creat al seu laboratori a partir de diferents cadàvers.

LA VENGANZA DE FRANKENSTEIN Terence Fisher

LA VENGANZA DE FRANKENSTEIN

Terence Fisher
Regne Unit, 1958

El doctor Frankenstein viu en la clandestinitat sota el nom de doctor Stein, mentre prepara l’execució del seu projecte.

 

FRANKENSTEIN CREÓ A LA MUJER Therence Fisher

FRANKENSTEIN CREÓ A LA MUJER

Therence Fisher
Regne Unit, 1967

El doctor Frankenstein i el doctor Hertz intenten trasplantar animes de gent morta a persones vives. El seu primer intent, que en principi semblava un èxit, finalment no serà tan satisfactori.

EL CEREBRO DE FRANKENSTEIN Terence Fisher

EL CEREBRO DE FRANKENSTEIN

Terence Fisher
Regne Unit, 1969

El doctor Frankenstein tractarà de trasplantar el cervell del doctor Brandt a una altra persona per tal que no es perdi la informació de la seva ment privilegiada.

 

DRÁCULA CONTRA FRANKENSTEIN Jesús Franco

DRÁCULA CONTRA FRANKENSTEIN

Jesús Franco
Espanya, 1972

Jonathan Seward mata al compte Dràrecula amb una estaca, però el doctor Frankenstein ressuscitarà al vampir fent servir la sang d’un cantant. Junts es proposaran crear un exèrcit que governi el món.

EL JOVENCITO FRANKENSTEIN Mel Brooks

EL JOVENCITO FRANKENSTEIN

Mel Brooks
Estats Units, 1974

El jove doctor Frederick Frankenstein hereta el castell de Frankenstein, on descobrirà un estrany manual científic en el qual s’explica com resucitar un cadàver. Llavors tractarà de crear el seu propi monstre.

 

El Golem - Paul Wegener, Carl Boese

EL GOLEM

Paul Wegener, Carl Boese
Valladolid : Divisa, DL 2002

Pel·lícula muda de 1920 inspirada en la novel·la homònima de Gustav Meyrink, amb la qual només coincideix en el nom i en l’aparició del Golem. Història basada en una antiga llegenda jueva en la qual, per defensar als jueus de Praga, un rabí gràcies a la càbala, és capaç de donar vida a la matèria inanimada, creant un gegant a partir del fang. Una llegenda religiosa on la intervenció divina és la creadora, en contraposició a l’obra de Frankenstein o El Prometeu modern on és la ciència la que permet a l’home jugar a ser Déu.

 
Article realitzat en col·laboració amb Joan Rosebud
 

Escrit per | Repo Man

He agafat el meu àlies del títol d’una pel.lícula de culte de 1984, “Repo Man”. Aquestes són algunes de les coses que vaig aprendre a estimar gràcies a la xarxa de biblioteques: les pelis de Stanley Kubrick, el llibre de còmics “Peanuts”, els discos de Miles Davis o Camarón de la Isla, l’actriu Jessica Chastain, les novel.les de Robertson Davies i els quadres de la Frida Kahlo. Em podeu trobar a la Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet.

37 Comentaris

  1. Elisenda

    13 febrer 2018 at 16:47

    Em sembla molt interessant la figura de Frankenstein; però més que un monstre, com a l’ésser desvalgut que el seu creador abandona de forma cruel.

  2. alba

    14 febrer 2018 at 12:59

    És molt bo el llibre, emociona i fa reflexionar. En quant a pel.lícules em va agradar molt Pesadilla antes de Navidad

  3. Paulasaba

    22 febrer 2018 at 23:16

    Aquest any ha arribat per casualitat a mi: Frankenstein el educador, que analitza el mite des d’una óptica educativa. Em sembla que la Mary Shelley va ser molt enginyosa per tenir només 19 anys. Quina sort que el mite en faci 200 anys i així trobar tanta informació sobre el tema 🙂

  4. Alan

    26 febrer 2018 at 12:55

    El monstre no existeix. Només la por i el rebuig a la diferència.

    • Manel

      26 febrer 2018 at 16:00

      Grandíssim resum, molt d’acord amb la teva reflexió!

  5. àlex

    26 febrer 2018 at 13:53

    Al llibre i a les pel.lícules ara s’hi ha afegit l’oportunitat de gaudir d’una nova interpretació del mite, amb l’obra de teatre.

  6. Alba

    26 febrer 2018 at 13:58

    Sort a tots els participants del concurs d’aquest mes! Amb moooltes ganes de Frankestein! Vaig veure “Young Frankestein” de peque i tinc varies escenes gravades a la ment :p

  7. Carlota

    26 febrer 2018 at 15:50

    Una de les obres mes inspiradores de la humanitat.

  8. Cristina Xifra

    26 febrer 2018 at 16:03

    Un clàssic nascut d’una manera ben casual. Per mi, un dels millors llibres de la història i un gran encert dedicar el Velocirepte de febrer als monstres.

  9. Angela

    26 febrer 2018 at 16:07

    Sempre aprenem alguna cosa nova amb els Velocireptes. Quines ganes de saber més!

  10. Mª Carmen Lozano Jiménez

    26 febrer 2018 at 17:31

    De vegades, encara avui dia hi ha qui, amb el seu egoïsme i la seva violència, crea “monstres” dels que desprès es desenten per por d’alló desconegut i diferent.

  11. Àngela Barriuso Benito

    26 febrer 2018 at 17:56

    Olviden al monstruo y conozcan a la criatura y a la autora. Pueden hacerlo con la estupenda edición conmemorativa editada por Ariel.

  12. Gemma Sala

    26 febrer 2018 at 19:43

    Molt ben trobada la relació entre el Velocirepte d’aquest mes i l’obra del TNC. Jo m’he triat una obra sobre l’home llop. No és una temàtica que hagués agafat mai, però em sembla una manera fantàstica d’entrar en noves temàtiques. Si ho arrodonim amb Frankenstein al TNC, farem un febrer realment monstruós.

  13. Ferran

    26 febrer 2018 at 20:32

    Els límits ètics de la ciència: un tema d’allò mes suggeridor tractat per Shelley amb una sensibilitat literària excepcional. En el cinema, insuperable la versió clàssica de James Whale.

  14. Ariadna

    26 febrer 2018 at 22:09

    No he llegit el llibre, i no he vist la(s) pel·lícules però el nom de Frankenstein el tinc associat a la por del mal us de la ciència.

  15. Jordi C.

    26 febrer 2018 at 22:12

    Frankenstein est el meu idol

  16. Cristina Yuste

    26 febrer 2018 at 22:36

    Mai havia pensat en llegir aquest clàssic, creia que era un tipus de gènere que no m’agradaria i ara, gràcies al Velocirepte, l’estic disfrutant molt.

  17. Jordi L.

    26 febrer 2018 at 22:48

    Molt d’acord en el comentari d’en Tim Burton. Jo tinc el record d’en Frankenstein de la família Munster, el bo d’en Herman Munster.

  18. Tatiana

    27 febrer 2018 at 8:12

    La figura de Frankestein l’associo més a un ésser tendre, sense malicia, més aviat victima de l’avaricia humana que un monstre aterridor. Amb ganes de rellegir-lo!

  19. Marta Martine

    27 febrer 2018 at 8:23

    Al final los peores monstruos están en nuestras cabezas, aunque a veces quedan bien plasmados sobre el papel.

  20. María José

    27 febrer 2018 at 8:35

    Aprofitaré l’excusa del Volicirepte per rellegir aquesta novel·la:

    “¡Qué extraña cosa el conocimiento! Una vez que ha penetrado en la mente, se aferra a ella como la hiedra a la roca.”

  21. Cristina Cortés García

    27 febrer 2018 at 8:35

    Mai he tingut l’oportunitat de llegir aquest clàssic, i sería una bona oportunitat ara que feu aquest cicle monogràfic. Gràcies per el món que ens obriu als aficionats a la lectura, al cinema i a la música!!

  22. Roser

    27 febrer 2018 at 9:36

    Quin estiu més fructifer el de 1816 a Ginebra!

  23. Mbayes

    27 febrer 2018 at 9:56

    Ens hem deixar de fer esment de l’home elefant, un ésser més enllà de la ficció

  24. Pau

    27 febrer 2018 at 9:57

    Molt interessant!! La novela clàssica val molt la pena, i algunes d’aquestes adaptacions, tot i no ser gaire semblants a la novela original són força divertides, com El Jovencito Frankenstein.

  25. Rosa M. Espinosa Romera

    27 febrer 2018 at 10:24

    Interessant article! Moltes ganes de gaudir dels llibres o de la obra al TNC!!

  26. noemi lareo lopez

    27 febrer 2018 at 11:06

    l’any 1816, l’any sense estiu, canvi climàtic, bon moment per escriure una novel·latan imaginativa com el Frankenstein

  27. Mercè

    27 febrer 2018 at 12:45

    Fantàstic relat. D’emoció i reflexió. Tot um clàsic perenne!
    Mersi

  28. Eva Díaz Cano

    27 febrer 2018 at 13:01

    És un llibre per adults (encara que moltes vegades el veiem com juvenil o inclús infantil) que va molt més enllà de la novel.la de por, sinó que es tracta d’una reflexió molt profunda sobre l’ambició de coneixement de l,home modern (el Dr. Frankenstein), que arriba a l’extrem d’usurpar el paper de Déu tractant de crear un ésser humà, per la qual cosa fracasa i rep un càstig merescut (segons els criteris morals del S. XIX). Per reflexionar.

  29. María Padín

    27 febrer 2018 at 13:19

    Hi ha un llibre molt interessant de William Ospina, ‘El año del verano que nunca llegó, al qual parla de la gènesi de dues de les grans novel·les de “monstres”, el vampir i Frankenstein, durant un estiu on es van congregar alguns dels millors literats anglesos al costat del llac Lemán fruit d’una juguesca.

  30. Sílvia Dominguez

    27 febrer 2018 at 15:00

    Jo no he vist l’obra del Nacional, encara, però amb uns monstres com En Joan i En Llàcer al capdavant… ha de ser bestial!!!

  31. Paula Marzo Baron

    27 febrer 2018 at 15:18

    Molt interessant! M’encanta Frankenstein, quina gran novel·la!

  32. Maria Rosa Duran

    27 febrer 2018 at 15:56

    Tants anys volent llegir el llibre de Mary Shelley, i aquest any, amb el Velocirepte, he tingut l’excusa perfecta per fer-ho, perquè a la meva biblioteca habitual m’oferien aquest llibre en aquesta activitat. Té una intensitat extraordinària. Una lectura molt recomanable, i fer-la coincidir amb el segon centenari de la novel·la ha estat un gran què.

  33. Natàlia Charines Pedrero

    27 febrer 2018 at 20:44

    Vaig llegir la novel·la de Mary Shelley de jovenenta i vaig quedar enamorada del personatge!!

  34. Susana Zarzuela

    28 febrer 2018 at 8:12

    Crec que es un clàssic que mai caurà a l’oblit perque no hi ha monstre mès gran que el home que va crear al monstre, en canvi amb aquest s’identifica molta gent.

  35. Anna

    28 febrer 2018 at 10:06

    Un dels monstres més fantàstics de la literatura! Gràcies per aquest article tan interessant!!

  36. Sílvia Romero

    10 març 2018 at 17:51

    “Frankestein” és una lectura d’aquelles que et demanen que hi tornis de tant en tant (si tens temps, és clar -aquest és el gran mal del nostre dia a dia). I l’obra de teatre estrenada enguany és una petita meravella.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *