0

Arthus-Bertrand, Yann. 366 días para reflexionar sobre nuestra tierra.

Arthus-Bertrand, Yann
366 días para reflexionar sobre nuestra tierra

Barcelona: Lunwerg,  2003

 
Tres en un. Aquest és el resum del contingut d’aquest llibre: un recull de fotografies espectaculars i aèries de diferents indrets de la Terra, un detall geogràfic de cada indret exposat i una explicació genèrica dins de cada explicació geogràfica sobre la problemàtica ecològica, social, urbanística o econòmica del món. Tot explicat a través d’un viatge de 366 dies. A cada indret li correspon un dia, cada dia de l’any està dedicat a una zona amb una temàtica concreta. Comencem.

Molts països del món tenen contrastos geogràfics. El desert del Namib (a Namíbia) té uns cent quilòmetres d’amplada. Durant cent dies l’any té, curiosament, boira i és l’hàbitat de l’antílop Oryx. A l’altra punta del món, a Xile, la ciutat de Concón va guanyant de mica en mica la batalla al desert –l’autor hi afegeix com a tema genèric que el 37% de les persones del món viuen dintre del radi de 60 km des de la costa. No deixem Xile, on la serralada dels Andes presenta diferents salines, glaceres, volcans.
 

kalahari
 
També les mines són protagonistes, com al nord de Leipzig, a Alemanya, on la mina de Johannes va ser transformada en un abocador industrial a partir dels anys trenta i actualment hi ha sacs que cobreixen la zona, que són filtres biològics amb microorganismes capaços de transformar el sulfur d’hidrogen en sulfat.

Hi ha altres indrets amb aigua salada, com el llac Birket Maraqi, a l’oasi de Siwa, a Egipte. A les ribes d’aquest llac han aconseguit plantar palmeres (Egipte té una producció impressionant de dàtils) i oliveres. L’aigua dolça representa el 2,5% del volum total de les aigües de la Terra i el 77% de les reserves del planeta es troba en els pols i les glaceres. Al cor de la Patagònia trobem el llac de 1.560 km2, on van a morir 47 glaceres del Parc Nacional Los Glaciares. La Patagònia és el tercer matalàs glacial del món, darrere de l’Antàrtida i Groenlàndia.

No hi poden faltar els rius: Botswana presenta un fenomen interessant: el delta del riu Okavango, que no arriba al mar, sinó al desert de Kalahari; i no podem oblidar el riu Ganges, on es practica el ritual de purificació i cremació dels morts.

 
sundarbans
 
El llibre també comprèn construccions humanes: el parc eòlic offshore de Middelgrunden, al mar de Copenhague, és una mostra de la necessitat humana de fonts energètiques. Dinamarca aspira a cobrir el 50% de les seves necessitats d’electricitat amb energia eòlica. El llibre també parla sovint del turisme, de la pressió urbanística en aquest sector econòmic, com és el cas de les Illes Canàries, a la residència hotelera a prop d’Arrecife a Lanzarote.

S’espera que el turisme tingui un augment del 300% de la seva activitat en els propers vint anys. Els habitatges seriats de cases aïllades és un fenomen també estès, com és el cas de Rancho Highlands, als afores de Denver, a l’estat de Colorado. Són ciutats tentaculars, barris residencials amb baixa densitat de població i sotmesos a l’imperi del cotxe.

Deixeu-me que també us parli d’un altre llibre sobre el patrimoni natural i cultural del món:
 

El patrimonio de la humanidad: descripciones y mapas de localización de los 936 sitios Patrimonio de la Humanidad de la UNESCO

Actualment trobareu més llibres amb dades actualitzades a Biblioteques de Barcelona d’aquesta mateixa col·lecció, ja que ara com ara són més de mil cinquanta els llocs UNESCO. Aquest llibre que us proposo enfoca els indrets patrimoni de la humanitat tot assenyalant per què ho són. Senegal té el record de l’esclavitud africana focalitzat en el mercat de l’illa de Gorée. El parc Kahuzi-Biega és el refugi del goril·la, on Diane Fossey va lluitar tant per la supervivència de l’espècie. A l’Àfrica també trobem el Parc Nacional de Serengeti, a Tanzània, amb l’espectacle inoblidable de l’èxode animal a la recerca de l’aigua dolça al mes de maig i juny de cada any.

A l’Àsia trobem les grutes d’Ajanta, del segle ii i i abans de Crist, que descriuen les cinc vides de Buda. El Parc Nacional de Sundarbans, situat entre l’Índia i Bangla-Desh, té una vasta extensió de manglars i és el santuari del tigre asiàtic. Els palaus de Beijing-Sheyang formen un conjunt de 114 palaus imperials, seu del poder imperial xinès durant cinc segles. Europa i Amèrica també tenen una representació excel·lent de patrimoni mundial.

Acabo l’article amb un esment a Austràlia, on Tasmània, separada de terra ferma per una gran inundació fa 8.000 anys, va aïllar aborígens durant 500 anys. És un territori salvatge de gran puresa biològica. Com a factor humà tenim els jardins Carlton, objecte de culte pel seu Palau Reial durant les Exposicions Universals de 1880 i 1888.
 


 

Escrit per | Edmund de kingsbridge

Sóc la Sílvia de la Biblioteca Vila de Gràcia. Passejo sovint per Barcelona tot recordant-hi l'època històrica on les ciutats renaixentistes somiaven amb una autonomia econòmica, social i política com va fer l'Edmund de Kingsbridge.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *