4

Com a les novel·les, a l’Eixample de Barcelona una senzilla porta a peu de carrer amaga un món fascinant per descobrir. En entrar, un petit i senzill taulell, i a les parets, desenes de ferros per daurar decoren les prestatgeries. Els ulls s’acostumen al canvi de llum, i un home gran, de mans grans, s’apropa per atendre’t. És en Josep Cambras, l’home que li dona ús a aquests ferros, papers de colors, trossos de pell i cola que han passat per moltes mans abans d’arribar aquí.
 


 
Al Bibarnabloc hem tingut l’oportunitat de parlar amb ell i de què ens mostri els seus tresors. Des de l’any 1985 ha estat professor de l’Escola d´Art La Industrial de Barcelona i el 2001 la Generalitat de Catalunya li atorgà el diploma de Mestre Enquadernador, un ofici dels que en queden pocs.
 


 

Escrit per | Kinsey

Em dic Kinsey Millhone. Sóc investigadora privada amb llicència a Barcelona. Tinc trenta-quatre anys i a part dels perills de la professió, la meva vida ha estat sempre molt normal. Tinc una oficina a la biblioteca Esquerra de l'Eixample- Agustí Centelles, on s'inicien la majoria de casos. Allà em faig dir Lucía.

4 Comentaris

  1. Sílvia Romero

    10 març 2018 at 17:55

    Una temàticaben interessant i que sovint oblidem: les enquadernacions. Avui en dia, que tot es fa de forma industrial, conèixer aquesta experiència i l’ofici és un luxe. Gràcies!

    • Kinsey

      12 març 2018 at 13:24

      Gràcies Sílvia pel teu comentari. Avui en dia el llibre artístic és un sector dins l’enquadernació que encara es manté gràcies un públic selectiu. En Josep Cambras ens mostra alguns llibres preciosos i ens parla d’en Juan Fernandez Argenta, per a ell un dels enquadernadors actuals més bons. Realment és un món apassionant i no gaire conegut.

  2. Antoni

    11 març 2018 at 12:05

    Toca el comentari del Vewlicirepte de març. Llibre: La filla estrangera, de Najat El Hachmi, a jove escriptora osonenca. Peròaquesta vegada, el meu comentari va pel motiu del tema triat: felicito l’organització per haver-ho centrat en les dones escriptores i els personatges literaris de dones, si se”m permet dir-ho.Trobo que cal aquesta intencionada tria del tema centrat en la dona i res més encertat que haver-ho fet en el mes de març.

  3. Antoni

    11 març 2018 at 12:08

    Full dir que estoy rellegint un Classic: Els altera catalanas, de Paco Candel. Pere es tracta de l’edició no censurada de 2008 i, casualment, amb un pròleg de Najat El Hacmi, la jove escriptora de Vic. Recomano la relectura d’aquesta obra per la seva actualitat, tot i que va ser escrita i publicada el 1964. Ho deixo dit i escrit

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *