0

Jill Thompson.

Jill Thompson


 
Durant la nit de Halloween més extraordinària de l’any, la petita Hanna Marie es prepara amb il·lusió per anar a demanar llaminadures de casa en casa. Aquest és el primer cop que els seus pares la deixen anar amb els nens més grans, i ella està molt emocionada. Pensa que cap monstre li farà mal perquè el seu cosí Jimmy l’acompanyarà, i en Jimmy és alt, fort i, la veritat,  un autèntic pinxo. Però el que l’Hanna no sap és que en Jimmy té molta mala bava i no pensa permetre que una nena petita li espatlli la diversió.  Per això planeja donar-li un ensurt tan gran  que la faci  sortir disparada cap a casa seva. La malifeta consisteix a fer que l’Hanna entri en una casa abandonada per deixar llaminadures als monstres que hi viuen: en Jimmy i els altres nens faran veure que hi ha fantasmes de veritat. L’Hanna accepta de mala gana i recorre les habitacions de la casa, fins que, en arribar al soterrani, no pot més i es posa a plorar. Aleshores, de sobte se li apareix la seva… Bruixa Protectora!?

 
Thompson, Jill. La Bruja MadrinaThompson, Jill
La Bruja Madrina

Barcelona: Norma, 2011

Aquest és el primer capítol del còmic que ressenyem avui, la Bruja Madrina, un còmic divertit, esbojarrat, adorable i amb personatges que et roben el cor. Nosaltres hem tingut la gran sort de poder parlar amb la seva autora, la dibuixant i guionista Jill Thompson, una artista que porta treballant des de l’any 1990 a la indústria del còmic nord-americà. La Jill ha dibuixat  sèries tan prestigioses com Sandman i personatges tan coneguts com Wonder Woman  o Batman. No només això, al llarg de la seva carrera ha acumulat ni més ni menys que  deu premis Eisner, els equivalents dels Òscars al món del novè art,  i ha estat valorada  com la quarta millor artista femenina d’entre cinquanta  en una enquesta popular entre els lectors. Hem considerat que ella era la persona perfecta per entrevistar, tenint en compte que el #velocirepte del mes de març està dedicat dones pioneres. Un veritable luxe, oi? Som-hi!

 

1. Has treballat amb els millors autors de la indústria del còmic, com Neil Gaiman o Grant Morrison. Quan vas decidir que volies escriure les teves pròpies històries? Sempre ho havies volgut fer o te’n vas adonar de sobte?

Sempre he volgut dibuixar i escriure les meves pròpies històries. He tingut la sort de poder col·laborar amb molts guionistes genials i és una cosa que m’agrada molt, però el meu objectiu sempre va ser escriure i il·lustrar coses que provinguessin de la meva imaginació.

 

2. En què es diferencien la Jill Thompson guionista de la Jill Thompson dibuixant?

Quan escric pels altres, m’ho prenc d’una manera diferent de quan escric per a mi mateixa. Sóc més minuciosa quan escric pels altres, faig servir un estil amb un guió detallat i també en les indicacions sobre el dibuix. Quan escric pels meus projectes, puc escriure el diàleg i fer esbossos de les pàgines. En aquest cas és una mica com adaptar una història en prosa. Tècnicament, em puc permetre traslladar els esbossos directament des del meu cap a la pàgina.
 

Diversos esbossos dels personatges de la Bruixa madrina.

Diversos esbossos dels personatges de la Bruixa madrina.


 
3. L’any passat vas guanyar diversos premis Eisner per Wonder Woman: La Verdadera amazona. Més o menys sabem què implica guanyar un Òscar, però i els Eisner?

Va ser un gran honor que Wonder Woman: La Verdadera amazona rebés reconeixement als premis Eisner. Em vaig alegrar tant de guanyar en la categoria de millor novel·la gràfica nova! Per a mi va significar molt. Espero que això es tradueixi en més vendes. Era una novel·la gràfica independent de la continuïtat de la sèrie regular, i aquest tipus de còmics no reben tanta atenció com els que es publiquen amb regularitat mensual. Tanmateix, crec que vaig escriure una versió interessant del seu origen i que aguantarà bé el pas del temps. També espero que tingui unes vendes continuades i que segueixi emocionant a nous lectors durant molt de temps.
 

Wonder Woman: la verdadera amazona innova fent servir l'aquarel·la per explicar els orígens del personatge.

Wonder Woman: la verdadera amazona innova fent servir l’aquarel·la per explicar els orígens del personatge.


 
4. Fa uns mesos, el guionista actual de la sèrie de Wonder Woman, Greg Rucka, va declarar que la Dona Meravella era canònicament bisexual. Quan escrivies La Verdadera Amazona, vas considerar la sexualitat de la princesa Diana? Creus que aquesta nova sexualitat pot canviar el tipus d’històries sobre el personatge? I si fos això, seria positiu o negatiu?

Mentre l’escrivia, vaig intentar crear una Diana que fos forta, agressiva, que tingués confiança en si mateixa i que fos un personatge sensual. Penso que en el cas que se sentís atreta per algú, li ho faria saber amb estil, elegància i cortesia. La meva història tractava del seu pas cap a la maduresa i no de la seva vida amorosa, de manera que no vaig tocar gaire el tema de la seva sexualitat. Només vaig tenir en compte que,  com ella va créixer en un entorn exclusivament femení, les persones per qui sentís algun interès serien naturalment dones. Veig la Diana com una dóna que atreu els altres pel seu carisma, i probablement, seria més fluida pel que fa a les seves relacions amoroses un cop deixés l’illa de Temiscira.
 

5. La següent pregunta és delicada. El moviment #jotambé ha  posat sobre la taula actituds molt negatives en el tracte envers les artistes dones. M’agradaria saber si tu has sentit algun cop que et percebien d’una manera diferent dels teus col·legues homes, i si has notat que aquesta percepció ha canviat al llarg del temps.

I tant, molts cops m’han dit que “dibuixo com una noia”, i que potser això és un desavantatge a l’hora de dibuixar còmics de superherois. Potser per això se m’han escapat alguns encàrrecs, perquè hi ha  editors que tenen prejudicis contra alguns estils de dibuix. Però no se m’acudeix ni un cop en què el meu estil “femení” m’hagi impedit aconseguir alguna feina. Tot i que ho trobo ridícul, això no m’ha aturat a l’hora de seguir dibuixant, proposar històries als editors o treballar per a editorials com Marvel o D. C. Quan dibuixo, sento que expresso qui sóc jo. El meu estil és meu i és apropiat per qualsevol història que jo expliqui. No tinc un estil que es pugui associar a cap de les dues grans editorials de còmics, però he treballat de valent per convertir-me en una bona dibuixant, narradora i artista independent i puc explicar una història en forma de còmic tan bé com qualsevol home. Pel simple fet que el meu estil no s’assembli al dels altres no vol dir que no faci bé la meva feina. Afortunadament, el món del còmic té lloc per històries de molts gèneres, de manera que tothom pot trobar alguna cosa que li agradi.
 

6. Ens podries dir si tens algun personatge de còmic preferit?

Ja! Aquesta pregunta és molt difícil de respondre. N’hi ha massa per escollir-ne només un, i a més, sempre apareixen noves històries on es presenten personatges genials. De ben segur que n’hi ha alguns que encara no conec! Així que seré prudent i vanitosa i diré que el meu personatge favorit és, òbviament, la Bruixa Protectora.

La Bruixa Protectora, ambaixadora de les coses horripilants i esfereïdores.
 

7. Avui en dia hi ha certa polèmica sobre si les minories haurien de tenir més presència a les arts. Uns diuen que la incorporació de noves veus és un fet a celebrar, però d’altres  els critiquen perquè els seus còmics solen ser massa reivindicatius o parlen de temes incòmodes. Què n’opines, d’això? Els còmics haurien de servir per evadir-te de la realitat o per reflectir-la?

Segons el meu parer, les millors històries sempre fan algun tipus de comentari social, ja sigui obertament, en forma de sàtira o  de comèdia. Crec fermament en la integració i en la diversitat. També opino que, abans de tot, ens hauríem de centrar en la qualitat de la il·lustració i del guió abans d’aprofundir en el tema. També penso que els temes polèmics no només es poden, sinó que s’haurien de tractar en un mitjà com el del còmic. Les millors crítiques a la nostra societat sempre han estat incòmodes de llegir. Els personatges controvertits han d’estar presents per tal d’encetar el debat. Crec que tant els còmics, com la comèdia, la sàtira, les obres de teatre o les pel·lícules ens poden ajudar a enfrontar-nos a coses terribles. Jo sóc molt clara respecte al fet que defenso la llibertat d’expressió, però també altres valors com l’amabilitat, el sentit de comunitat, l’empatia i la compassió.

 

8. Parlem de la Bruixa Protectora. Tradicionalment, les bruixes han estat representades des d’una perspectiva negativa, però tu has triat fer-ho des d’una positiva: ella és un personatge divertit, encantador, pocatraça, i li encanta la canalla. Com va ser la seva creació? Tens pensat dedicar-li més històries?

Sempre m’han encantat les bruixes. Probablement per la seva intel·ligència, el seu poder, les seves habilitats curatives i pel fet que tothom m’ha dit des de ben petita que semblo una bruixa pel meu perfil. M’hi sento identificada! Em va semblar natural convertint-la en la protagonista d’un món de Halloween una mica esbojarrat. Em vaig inventar el personatge combinant tot el que acabo de dir i també perquè volia ser la padrina de la meva primera neboda quan va néixer. En aquells temps vestia amb un estil molt més gòtic que ara, i em vaig imaginar a mi mateixa al pati d’una església catòlica, amb la meva roba negra, la meva jaqueta de motociclista negra i els meus cabells estarrufats i vaig pensar “Ostres, jo m’assemblo més a una Bruixa Protectora!”. Quan vaig pronunciar aquestes dues paraules en veu alta em va venir la imatge d’una petita bruixa o fada amb ales de rat-penat. Com una fada protectora però de Halloween. Vaig començar a fer dibuixos d’ella i se’m van ocórrer idees per una història i per altres personatges que serien amics seus. Vaig decidir fer una història per la meva neboda, l’Hanna, i donar-li com a regal. Per això també vaig incloure una nena que es diu Hanna. I a partir d’allà les coses van anar encaixant de forma natural.

I si, tinc plans per fer més històries sobre la Bruixa Protectora. Això és el que més desitjo al món!

La Hanna Marie, la Bruixa madrinai tots els seus amics monstruosos viuen aventures durant la nit de Halloween.

L’Hanna Marie, la Bruixa madrinai tots els seus amics monstruosos viuen aventures durant la nit de Halloween.

 

9. Les xarxes socials han canviat la teva manera de treballar? Si és així, quins avantatges i inconvenients els hi trobes?

Sí, les xarxes socials han canviat la meva manera de treballar. Per desgràcia, em treuen temps per dibuixar. En sóc conscient. Però també m’ajuden a aconseguir més lectors i donar visibilitat a la meva feina. Però això només és possible si tothom. Les xarxes socials em van permetre crear una nina de la Bruixa protectora mitjançant Kickstarter. Sense això m’hauria estat impossible. Així que, definitivament, les xarxes socials proporcionen als artistes els mitjans  perquè milions de persones vegin el que fan. Tanmateix, com que hi ha milers d’artistes en el món, assegurar-se que la teva obra no quedi sepultada entre la dels altres es converteix en una feina a temps complet. Això també et treu temps per ser creativa. A més a més,  no deixen d’aparèixer noves plataformes que cal investigar i aprofitar, com Patreon o Twitch. Crec que gasto molta energia intentant esbrinar on s’hauria de veure la meva feina i em manca temps per dedicar-la a la feina pròpiament dita. Un cop trobi una manera d’equilibrar totes dues coses, em sentiré molt més còmode.

 

10. Ens podries parlar dels teus futurs projectes?

Estic treballant en Los Animales de Burden Hill, un parell de coses per l’editorial D. C. Comics, més històries de la Bruixa Protectora i altres projectes personals. Ara per ara, aconseguir publicar històries de la Bruixa és la meva prioritat. També he creat una pàgina web www.thescarygodmother.com, on la gent pot comprar nines de la Bruixa, motxilles de peluix  del seu amic, el monstre Bichobú, i altres coses. Sempre hi estic afegint coses. M’encantaria que hi haguessin més dibuixos animats de la Bruixa així que estic intentant veure com ho  puc fer realitat.

 

Estem segurs que la Jill aconseguirà tot allò que es proposi. No hi ha res que pugui amb aquesta “dona meravella”!

 

Escrit per | Harley Quinn

Sóc la Harley i estic bojament enamorada del meu "pastisset". Tot i que ell no em tracta gaire bé, jo no m'enfado perquè sé que tot forma part de l'espectacle! Que de quin espectacle es tracta? No ho voldríeu saber...Quant em trec el vestit de bufó sóc la María José de la biblioteca Francesc Candel.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada