Un prescriptor ha mort. L’assassí que estimava els llibres…

Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall Fa 3 setmanes Adults, Destacats, Llibres
1

Vaja! A veure qui s’atreveix a ressenyar aquest llibre… coneixent el seu tràgic argument: Un crític literari ha estat assassinat a ganivetades, amb el llibre L’assassinat entès com una de les belles arts, de Thomas de Quincey. La policia dubta que sigui una casualitat. Per adobar-ho més: una segona mort. Aparentment suïcidi, el finat també havia rebut l’encàrrec de fer una ressenya del llibre que duu en el seu l’últim moment. Ara es tracta de Defensa dels intel·lectuals, de Jean-Paul Sartre. La policia dubta que sigui casualitat i ja tem de més assassinats lligats a algun títol.
 

“En un país on llegir és un accident el fet que tots dos moriren amb un llibre d’aquella col·lecció entre mans els havia cridat l’atenció i havia despertat sospites.” (p.196)

 
Coneixem a Martí Domínguez com a periodista i divulgador científic, a més d’escriptor d’altres obres de ficció. Aquesta novel·la negra ressalta dins la seva producció. Quin millor gènere per burxar en la foscor de l’ànima? No són poques les misèries destapades en aquesta història. L’autor en fa un bon retrat de la societat valenciana. De la burgesia, del món acadèmic, dels mitjans de comunicació, de la relació entre pares i fills, de la política i la persecució ideològica.
 

L'assassí que estimava els llibres - Martí Domínguez

Domínguez, Martí
L’Assassí que estimava els llibres

Barcelona : Proa, 2017

 
En aquesta història hi ha més embolics de faldilles que morts. Ni mèrit ni demèrit, el què volem dir és que no és una novel·la negra de tall clàssic. La trama manté un to irònic i sorneguer que la fa molt entretinguda alhora que, potser, accentua les desgràcies dels personatges.

Una de les coses que ens ha agradat molt és el context entorn de la cadena del llibre. Només hem trobat a faltar al/la bibliotecari/ària. Coneixedor del món acadèmic i editorial, en Martí Domínguez fa un retrat precís de les penúries de la tasca de traductor, de la salut del periodisme, de la influència dels crítics com a prescriptors de la lectura, del gust per la lectura i del criteri lector (una dóna amaga davant del seu marit els llibres que llegeix). Simpàtica situació a la llibreria on un dels policies, poc lector i desconeixedor de l’obra de Quim Monzó, busca un conte que no sap a quin llibre es troba.
 

“Estic buscant un llibre de… Quimonzó.
[…]
Quin llibre busca?
Espinosa va quequejar, no s’imaginava que el tal Quimonzó tinguera més d’un llibre.
No ho sé… M’han parlat d’un conte… Ha de ser un llibre de contes.
[…]
En realitat, quasi tot el que ha escrit Monzó són contes… Recorda el títol del conte?”
(p. 240)

 

I molt divertit quan el comissari demana als policies que investiguen els assassinats que potser caldria llegir la resta de títols que pertanyen a la col·lecció dels títols que portaven les víctimes en la cerca d’alguna pista. L’editor de la col·lecció no dubta en regalar-los-hi a l’inspector. Quinze títols més dos en preparació: un autèntic velocirepte!
 

Escrit per | Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall

La Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall obre les portes el 19 juny de 2014. Situada als jardins de la Vil·la Florida, a la confluència dels carrers de Sant Gervasi de Cassoles i del Bisbe Sivilla, és un nou equipament cultural i de proximitat. Es converteix en la biblioteca central del districte de Sarrià i dóna servei als seus ciutadans juntament amb la Biblioteca Clarà i la Biblioteca Collserola - Josep Miracle.

1 Comentari

  1. Em trobat una anècdota en la primera novel•la d’en Domingo Villar, “Ollos de auga”. Resulta que en aquesta hi ha una víctima que mor amb un llibre al costat. Es tracta de “Lecciones sobre la filosofía de la historia”, de G. W. F. Hegel. Aquest títol crida l’atenció de l’inspector Leo Caldas. Al costat hi ha un d’en Camilleri, i a les lleixes del finat només hi ha llibres de Montalbán, Ellroy, Chandler, Hammett,… És, com en el llibre d’en Martí Domínguez una mena de “marca” de l’assassí.

    Segur que n’hi d’altres exemples. Qui s’anima a afegir-ne aquí un altre?

    😉

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *