La poesía es un arma cargada de futuro”.
Gabriel Celaya

 

La poesia és una de les formes més belles de l’escriptura. La forma i l’estil hi tenen molta importància a aquest gènere literari i és per aquest motiu que sovint la poesia impacta amb força en el lector i li deixa una gran impressió. La poesia permet l’autor expressar les seves emocions a través d’un llenguatge que moltes vegades la prosa no li permet.

La poesia ens ensenya a pensar críticament. La paraula poètica és més corrosiva que qualsevol crit revolucionari, més penetrant que les contemplacions místiques perquè crea el dubte. Llegir poesia fa dubtar del llenguatge i de les seves fórmules.

Per superar aquest 5è repte del concurs Velocirepte, us proposem la lectura d’un llibre de poesia. Que “pareu màquines”, que llegiu i rellegiu, buscant el significat a poc a poc. Que aquest mes aneu a un ritme diferent del que porteu cada dia… Que mireu amb atenció les paraules des d’un lloc en què la forma és molt important i des d’on s’hi juga.
 
ebiblioSelecció de llibres en suport electrònic per superar el repte de lectura
 

 

no-hay-ciudad Roba un poema

 

Escrit per | Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda

La Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda es va inaugurar l'11 d'abril de 1999 en un edifici de nova construcció, dissenyat per l'arquitecte Màrius Quintana, que és al recinte del parc de les Aigües, al districte d'Horta-Guinardó. Rep el nom de Mercè Rodoreda per la iniciativa del Districte de posar als nous equipaments públics noms de dones significatives del món cultural, social i polític.

17 Comentaris

  1. Albert ROCA ENRICH

    2 maig 2018 at 23:10

    Jo llegiré Fulles d’herba, crec, però aprofito per recomanar una poeta que m’encanta, Sònia Moll Gamboa, no us la perdeu!

    • Isidore Ducasse

      15 maig 2018 at 18:06

      Hola Albert. De la Sònia Moll em vaig llegir el poemari I Déu en algun lloc que tracta sobre la malaltia de l’Alzheimer i em va agradar força. També el recomano.

  2. Maurizio Pisu

    4 maig 2018 at 9:24

    El velocirepte de este mes es para mi un reto de verdad! Soy un discapacitado de la poesía. Innumerables intentos me han convencido a mi pesar que la poesía no es para mi…
    Por eso este mes elijo los poemas prosaicos de Edgar Lee Master y su Antología de Spoon River. Un “Ubi sunt” donde los difuntos abitantes de Spoon River, reunidos en el cementerio cuentan y explican su vida y muerte en una larga serie de “autoepitafios”.
    Entrañables, comicos, epicos, dramaticos, criticos, los poemas acaban formando un fresco de la vida publica y privada del pequeño pueblo del medio-oeste estadunidense, una brutal y dura cronica de la universal comedia humana.
    “Todos, todos están durmiendo en la colina”…

  3. Rubén

    4 maig 2018 at 21:22

    Yo también me sumo a los que viven este mes como un verdadero reto. No soy de poesía, pero daré una nueva oportunidad para acercarme un poco a este mundo. He escogido a Antonio Gamoneda.

  4. Antoni

    5 maig 2018 at 19:06

    D’entrada reconec que el meu fort no és ni ha estat la poesia. Però per això vaig dir en començar aquesta proposta del Velocirepte, que em semblava molt bé que se’ns posés al davant la possibilitat d’haver de fer lectures que potser no faríem mai. I així ha estat, almenys en el meu cas. Estic acabant la primera lectura-la poesia té això, és o pot ser més curta, però s’ha de rellegir més d’una vegada i en segons quins moments o circumstàncies personals- d’un poeta berber, Salem Zenia, “Sol cec”. darrerament estic fent una repassada a lectures sobre la immigració, els nouvinguts, … i per això he escollit un poeta argelí, exiliat per raons que tots podem suposar, i que ens presenta els seus poemes en versió origonal i traduïts (hi ha un CD amb els poemes llegits en els dos idiomes, amazic i català). Tota una experiència!

  5. Claudia

    8 maig 2018 at 12:39

    Hola,

    Jo tampoc sóc una apassionada de la poesia més enllà de Lorca o Machado pera això he triat Poemes de R.L Stevenson, un autor que des de sempre m’ha agradat. En aquest recull de poemes l’autor ens transporta a llocs de la seva infància a escòcia.

  6. Magda

    9 maig 2018 at 12:39

    Reconec que no tinc el costum de llegir poesia.Per això he escollit un recull de petits poemes d’autors molt diversos com Alberti, Cernuda, Desclot, Emily Dickinson, Shakespeare…
    El llibre es “Poemes amb àngel”

  7. Anna

    11 maig 2018 at 18:37

    I la poesia és molt més… Probablement el llenguatge poètic és el que més s’apropa a la llibertat màxima d’expressivitat, a la possibilitat d’un missatge ideal, al joc més profund amb la paraula que esdevé polifònica, múltiple i poderosa. Apropem la poesia a tothom perquè tothom tingui l’oportunitat de llegir-la i de cercar una nova manera de dir, més enllà de la convenció i la quotidianitat més erosionades.

  8. MiguelOn

    11 maig 2018 at 20:55

    Me’n vaig al Camí de Sant Jaume i m’enporto una mica de màgia amb Pablo Neruda

  9. Jose.M

    12 maig 2018 at 3:36

    La veritat és que la poesia és una assignatura pendent per a mi per la seva complexitat tècnica i a la mateixa vegada la seva senzillesa per plasmar els sentiments, però poc a poc em vaig introduint en la seva lectura, i com deia Miquel Martí i Pol en el seu poema infantil mesos.
    “El maig és un mes molt dolç, tots els camps treuen florida i esclata per tot el món un desig de nova vida”.
    Doncs que millor mes per plantejar-se aquest velocirepte

  10. Estel C.

    12 maig 2018 at 8:59

    La poesía és la gran desconeguda per a mi, ‘el guant de plàstic rosa’ em crida molt l’atenció.

  11. Noemi

    13 maig 2018 at 9:56

    Paraules que sumen experiències. Gaudim de l’oportunitat que ens ofereix la lectura.

  12. Xavier

    13 maig 2018 at 22:19

    Jo no soc gaire de llegit Poesia pero aprofitaré per llegir un llibre que li vaig regalar a la meva parella en homenatge al mestre Lorca per veure si ara ja li agafo una mica el gust.

  13. Maurizio Pisu

    13 maig 2018 at 23:01

    Segunda lectura del “reto poetico”: Poème et chansons de George Brassens. Ya que hay que asumir el reto, que sea disfrutando…

  14. Isidore Ducasse

    15 maig 2018 at 18:14

    A mi de la poesia sempre m’ha agradat el fet de poder expressar tot allò que vols o necessites amb poques paraules. Crec que és un repte apassionant, tant d’escriptura com de lectura.
    Actualment m’estic llegint el poemari Jócquei, d’una jove poeta portuguesa, Matilde Campilho, en el que combina el vers i la prosa.

  15. Tenim tendència a pensar que la poesia és un gènere difícil i que ens és aliè. Tanmateix, la podeu trobar arreu: a les cançons que ens emocionen, als discursos que ens encenen, i fins i tot on menys se l’espera, a la ciència (els forats negres probablement no són negres ni forats, però quina imatge, no trobeu?). Evidentment, cadascú és molt lliure de sentir-se interpel·lat o no per la poesia. El que ens sembla més interessant d’aquest repte de lectura és precisament la diversitat de veus i d’interessos que esteu expressant aquí. Tot un món per explorar. Esperem que us animeu a seguir llegint poesia i a compartir-la.

  16. ELOINA B J

    31 maig 2018 at 20:27

    Aquest mes he agafat Marinejant de Pere Gimferrer. Jo també reconec que no soc molt de poesia, però sí és veritat que quan conecto amb el poeta, la seva poesia em fa emocionar. M’agarda molt Garcia Lorca, però de poesia catalana en conec poca i l’elecció ha sigut perfecte perque en Pere Gimferrer ha aconseguit que vibres amb la seva poesia.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada