5

El otro mundo - Miguel Brieva

Y a partir de hoy queda legalizada la corrupción y declarada patrimonio de la humanidad por la ONU… Se impartirá en las escuelas y universidades, y aquellos que no la practiquen serán considerados corruptos y enemigos de la sociedad…

Brieva, Miguel
El otro mundo : atentos a sus pantallas

Barcelona: Random House Mondadori, 2009

 
Benvinguts a l’altre món… el món surrealista, sarcàstic i genial de Miguel Brieva.

El llenguatge publicitari com a propaganda política.

El llenguatge publicitari com a propaganda política.

Miguel Brieva pot considerar-se una “rara avis” entre els dibuixants espanyols. Va començar autoeditant-se la revista Dinero, on arremetia contra el capital i els mitjans de comunicació de masses, especialment contra la publicitat. D’allà va passar a publicar a revistes com Cinemanía o El Jueves i a fitxar per grans editorials com Random Mondadori, convertint-se en un autor molt respectat per la coherència del seu discurs i la seva irreductibilitat creativa.

L’altre món que ens proposa l’autor en les seves vinyetes és, aparentment, molt diferent del que nosaltres coneixem. Hi ha mestresses djs, escarbats protagonistes d’apassionades històries d’amor, estris miraculosos com el mimòfon, comèdies protagonitzades pel personatge del quadre El crit d’Edward Munch, anuncis sobre col·leccionables de pelusses o merdes. Tanta disbauxa permet a Brieva deformar la realitat quotidiana i exposar les misèries d’una societat narcotitzada per la televisió. La “petita pantalla” es presenta com la gran aliada d’un capitalisme barroer i tòxic, propagadora del culte a uns ideals socials i estètics que allunyen l’individu de la seva condició humana, fràgil, imperfecta i finita.

 

Brieva posa el dit a la nafra dels mitjans de comunicació.

Brieva posa el dit a la nafra dels mitjans de comunicació.


 
Els temes tractats, com la desigual distribució de la riquesa o els efectes de l’escalfament global són dolorosament familiars i incòmodes, però Brieva defuig el pessimisme i prefereix mostrar-nos aquest món a través del prisma del seu sentit de l’humor, típicament andalús. Lúcid, sí. Lúdic, també.

Si us ha interessat aquest món, us recomano que doneu una ullada a la pàgina de l’autor:

www.clismon.net.

 

Escrit per | Harley Quinn

Sóc la Harley i estic bojament enamorada del meu "pastisset". Tot i que ell no em tracta gaire bé, jo no m'enfado perquè sé que tot forma part de l'espectacle! Que de quin espectacle es tracta? No ho voldríeu saber...Quant em trec el vestit de bufó sóc la María José de la biblioteca Francesc Candel.

5 Comentaris

  1. Rafael Frias Duran

    13 febrer 2013 at 14:49

    m’encanten els dibuixos de Miguel Brieva … quan estaran disponibles a les biblioteques de barcelona?

    • Harley Quinn

      13 febrer 2013 at 16:28

      Benvolgut Rafael, ara mateix ja tens aquest títol de Miguel Brieva (i d’altres) disponibles. Posat en contacte amb la teva biblioteca més propera i t’informaran.

  2. Claudia Fontana

    27 febrer 2013 at 17:23

    Vaig llegir aquest llibre farà un temps, i em van encantar les deformacions i els surrealismes no tan surrealistes. La veritat és que certes planes incomoden, i d’altres provoquen el riure fins que reflexiones sobre el tema.
    En definitiva, un còmic recomanable.

  3. lulo

    14 maig 2018 at 10:05

    Genial Brieva. Conjuga perfectament forma (aquests dibuixos tan detallats que recorden la iconografia dels 50 de famílies perfectes i individus feliços) i contingut (una crítica sarcàstica i radical al capitalisme i a la societat de consum) per deixar-nos prou elements de reflexió com perquè hi cavil·lem una bona estona.

  4. Dante

    14 maig 2018 at 11:04

    De lujoooooooooooo !!

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.