La música dona ànima a l’Univers, ales a la imaginació, consol a la tristesa, i vida i alegria a totes les coses.
PLATÓ

 
No hi ha cap llenguatge més abstracte que la música. És gairebé impossible explicar amb paraules una melodia, uns acords, una fuga. I, no obstant això, hi ha escriptors que s’han atrevit a utilitzar la música com a eix o motiu evocador principal dels seus relats.

Les seves pàgines estan plenes de notes musicals, les referències musicals no tan sols són elements estètics, sinó que formen part de la història i tenen un paper destacat al conjunt de la novel·la.

Les referències musicals serveixen de complement a la imatge representada: són novel·les amb banda sonora.

En aquest 6è repte de lectura del Velocirepte us convidem a convertir-vos en lectors i escoltants. Us proposem la lectura d’un llibre que tingui la seva pròpia música de fons.

Històries on el paper de la música és molt més profund, perquè arrossega els personatges.

Ens despertem amb música, conduïm amb música, anem de compres amb música… És inevitable que la música acabi colant-se també als llibres.

Com us sonen aquestes novel·les?
 

ebiblioSelecció de llibres en suport electrònic per superar el repte de lectura

 

Cuando canto la boca me sabe a sangre  LÓPEZ GONZÁLEZ, Javier

Cuando canto la boca me sabe a sangre

LÓPEZ GONZÁLEZ, Javier
Barcelona: Carena, 2013

Paul Martínez, un periodista d’esports de Le Parisien, es troba a la crisi dels quaranta. Cansat de la seva vida escrivint de futbol, ha de fer-se càrrec del seu nebot Boris, que ha quedat orfe després d’haver matat els seus pares en un accident. Viatgen a Jerez, bressol del flamenc, i s’instal·len a la casa familiar del seu cunyat mort. Allà coneixen la gènesi del flamenc i els intents de Paul per convertir-se en un flamenc FETEN. Després d’1 any, viatgen a Barcelona, on contacten amb l’ambient nacionalista. El conflicte sorgeix quan Boris esdevé independentista i Paul repassa la influència cabal de la societat civil catalana en la pervivència del flamenc, que és menysvalorat actualment perquè és considerat una icona espanyolista, quan el que interessa és construir identitat nacional amb materials “no contaminats”. Paul descorre el vel que tapa l’enorme influència del flamenc en la cultura catalana.

La calle Great Jones  DeLILLO, Do

La calle Great Jones

DeLILLO, Do
Barcelona: Seix Barral, 2013

Mitjans dels anys 60. Bucy Wunderlick, una jove estrella del rock, es troba insatisfet amb el tipus de vida que li ha donat riquesa i fama. A la meitat d’una gira, decideix separar-se de la seva banda per allotjar-se en un decrèpit apartament del carrer Great Jones, a Manhattan.A partir d’aquest moment, els seus incondicionals fans especularan sobre aquesta desaparició, creient-lo fins i tot mort. La seva estada al carrer Great Jones no serà el que esperava: la seva privacitat es veurà contínuament entorpida per variades i enigmàtiques visites. El carrer Great Jones reflecteix els malsons i al·lucinacions de la nostra era amb totes les seves escabroses ombres: una mirada penetrant a la barreja d’art, negoci i decadència urbana que conforma el rock and roll.

 

A la carretera  KEROUAC, Jack

A la carretera

KEROUAC, Jack
Barcelona: Edicions 62, 2009

A hores d’ara, A la carretera ja és més que una novel·la: és un referent imprescindible per entendre el pensament i el discurs d’una generació -la generació beat– que, amb noms com Neal Cassady, Allan Ginsberg, William Burroughs i el mateix Jack Kerouac, va sotragar als anys cinquanta els fonaments de la societat americana, i, de retop, la seva literatura. A la carretera és la crònica apassionada, rebel i visceral dels viatges a través dels Estats Units d’una colla de joves amb ganes de conèixer el món i pervertir-lo, i és també un àcid retrat d’una joventut que buscava un món diferent, lluny del somni americà.

El Soroll del temps  Barnes, Julian

El Soroll del temps

Barnes, Julian
Barcelona: Angle, 2016

És de matinada i un home fuma al replà de casa, davant de l’ascensor. A la maleta du una muda, pasta de dents i tres paquets de tabac. Es tracta de Dmitri Xostakóvitx, que espera, inquiet, la visita de la NKVD, la temuda policia secreta, i té encara l’esperança que se l’enduguin només a ell i no a tota la família. Sap que l’exili o Sibèria no serien les pitjors opcions. Així arrenca la novel·la de Julian Barnes, que recrea tres moments en què el compositor rus va sentir l’amenaça directa del Poder soviètic: Xostakóvitx va haver de viure i crear —sobreviure i subsistir— sota un règim totalitari.

 

Avinguda Telegraph  Chabon, Michael

Avinguda Telegraph

Chabon, Michael
Badalona: Ara Llibres, 2013

Archy Stallings i Nat Jaffe perseveren en el seu somni: mantenir viu Brokeland Records, el seu negoci, el paradís dels vinils de segona mà. Però l’aparició de l’exquarterback de la NFL Gobson Goode, el cinquè negre més ric d’Amèrica, amb plans per construir un gran centre comercial Dogpile ben a prop, pot suposar una amenaça o una condemna per a la seva petita i vulnerable empresa.

Vides desafinades  Aliaga, Xavier

Vides desafinades

Aliaga, Xavier
Barcelona: Edicions 62, 2011

Vicky i Marta, dues noies en l’equador de la trentena, intenten salvar del naufragi la seva modesta discogràfica independent amb el llançament d’un prometedor nou grup. Amb el teló de fons del feixuc trànsit a la maduresa i dels rigors de la crisi econòmica que amenaça d’arrasar-ho tot, Vides desafinades, que ha merescut el Premi Joanot Martorell 2011, és una història de vides desconcertades, travessades per la música. Una novel·la on les relacions i les amistats s’entrellacen i es redefineixen a l’albir dels embats d’una realitat punyent. Un combat quotidià contra la infelicitat i el desencís.

 


 

Escrit per | Biblioteca Vapor Vell

La Biblioteca Vapor Vell es va inaugurar el 8 d'octubre de 2000, a l'antiga fàbrica el Vapor Vell. L'edifici, que el 1998 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de Monument Històric, és símbol d'una arquitectura fabril que ha estat absorbida per la ciutat i recuperada per a equipaments després de múltiples reivindicacions veïnals.

16 Comentaris

  1. Rubén

    2 Juny 2018 at 12:15

    Dintre de tota la oferta que hi ha sota aquest repte i deixant de banda algúns que ja havia llegit com el violí d’Auschwitz, he escollit una música constant de Vikram Seth

    • Biblioteca Vapor Vell

      6 Juny 2018 at 11:16

      Excel·lent, Ruben. Ja ens diràs què et sembla, i quina música sóna al llibre de Seth….

  2. Àngela Barriuso Benito

    2 Juny 2018 at 17:51

    Recomiendo de Santiago Auserón: “El ritmo perdido”. Sobre el influjo negro en la canción española. Península. Barcelona, 2013. Los patrones sonoros que son la esencia de nuestra cultura. Transmitidos de forma oral,su simiente poético y musical. Lectura ampliable con “Canciones De Juan Perro”para leer y escuchar. Un deleite.

    • Biblioteca Vapor Vell

      9 Juny 2018 at 12:37

      Sí, y además es un ejemplo de músico y escritor brillante en las dos facetas. Otro ejemplo notable es Mark Everett, como músico (Eels) y como escritor (“Cosas que tus hijos deberían saber”, Blackie Books).

  3. Jose luis casero echeverri

    3 Juny 2018 at 5:14

    Por favor QUIERO DARME DE BAJA.
    YO JOSE LUIS CASERO ECHEVERRI DNI 12358577 X.QUIERO DARME DE BAJA. SUARIO Y CONTEASEÑANO PUEDO ACCEDER A MIS DATOS PORQUE NO RECUERDO USUARIO Y CONTRASEÑA. GRACIAS

    • Ignatius J. Really

      3 Juny 2018 at 18:20

      Jose Luis de donde quiere darse de baja?

  4. Maurizio Pisu

    5 Juny 2018 at 16:30

    Literatura y musica… otra vez perdido en la marea de opciones…
    Al final, El día que me vaya no se lo diré a nadie de Kiko Amat

    • Biblioteca Vapor Vell

      6 Juny 2018 at 11:17

      Buena decisión. De hecho, Kiko Amat tiene muchos libros donde la música tiene un papel protagonista, y apasionado. Si le gusta “El día que me vaya…” no se pierda “Mil violines”.

      • Maurizio Pisu

        8 Juny 2018 at 18:32

        Conocía Kiko Amat por su “musicofilia”, anglofilia, su popfilia y otras filias, pero todavía no había leido nada de él. Fresco, actual, divertido y más profundo de cuanto pueda parecer a primera vista.
        En la linea de escritores como Carlos Zanón (Yo fuí Johnny Thunders) y Francisco Casavella (El día del Watusi).
        Sin duda leeré más.

        • Biblioteca Vapor Vell

          9 Juny 2018 at 7:35

          Sí, hay una nueva generación de escritores urbanos, muy sueltos, muy sinceros, apasionados, sin manías. Disfrutarás los otros libros de Kiko Amat, que por cierto ha hecho muchas sesiones musicales en la Biblioteca Vapor Vell.

  5. Claudia

    6 Juny 2018 at 10:18

    Per aquest mes acabo d’enllestir “Música de difunts”. Quan vaig anar divendres a la Jaume Fuster a buscar el llibre em va costar decidir-me. El que hi havia exposat no em feien el pes però vaig parlar amb una de les bibliotecàries i em va portar a un prestatge on havien seleccionat més llibres que encara no havien exposat. Al final vaig optar per aquesta novel·la negra juvenil lleugera tipus els Flanagan d’Andreu Martín. La novel·la segueix una orquestra jove d’un poble d’Anglaterra que es veu immersa en una sèrie d’assassinats. La novel·la és entretinguda però m’havia quedat amb ganes de més sobretot perquè fa temps que em vull llegir el segon llibre de James Rhodes però sempre està agafat. Després de voltar per diverses biblioteques, dilluns vaig trobar “Fugas” a la biblioteca de Sant Pau Santa Creu. Quina felicitat! Just el llibre que vaig pensar de llegir des que vaig veure la temàtica d’aquest mes i amb el bon record que em va deixar “Intrumental” que recomano a tothom.

    • Biblioteca Vapor Vell

      6 Juny 2018 at 11:19

      Gràcies per la teva nota, Claudia. Rhodes és una de les alegries per la literatura musical dels últims temps. Digue’ns amb quina música de “Fugas” et quedaries….

      • Claudia

        6 Juny 2018 at 12:20

        Ja veurem, de moment només he llegit el pròleg. Tan àcid com sempre 😉

  6. Àngela Barriuso Benito

    9 Juny 2018 at 14:43

    Paren lo todo” Por fin la biografía de “METÁLICA” V i. ed. Malpaso cuatrocientas paginas que deleitaran a los incondicionales de la banda californiana. Una estupenda ocasión para incorporarte a ellos. Escrito por dos críticos musicales británicos. El lado humano del R&R

    • Biblioteca Vapor Vell

      9 Juny 2018 at 15:05

      ¡El rock tiene mucho que decir cuando para la música! Metallica ha dejado mucho rastro de su vida como grupo, al margen de sus obras. Hay varios DVD’s documentales que muestran sus discusiones, su día a día. Un ejercicio de sinceridad que está bien reflejado también en “Párenlo todo!

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada