1

Àfrica electrònica
 

Azonto, kwaito, gqom o electro shaabi són alguns dels estils de música electrònica que han sorgit del continent africà recentment. Artistes com Deena Abdelwahed, DJ Rachael, A-WA o Mikael Seifo trenquen amb la imatge que des d’Occident hem atorgat a l’anomenada “world music”, expressions de folklore ancestral les més allunyades possible de la nostra experiència urbana occidental i suposadament civilitzada. Les “músiques del món” serien senyors vestits amb robes exòtiques tocant instruments no electrificats en un paisatge rural detingut en el temps (si voleu aprofundir en aquesta lectura crítica, us recomanem Contra la música, de Julio Mendívil). Aquest cliché projecta una perspectiva etnocèntrica, paternalista i reduccionista i que hem d’anar superant, perquè -com esperem que demostri aquesta playlist– ens estem perdent moltes coses!

El continent africà és un gresol de cultures que escapen a qualsevol intent de reduir-lo a un únic tipus de cultura o de música. No té res a veure el que es fa a l’est d’Àfrica (atenció al segell Nyege Nyege Tapes) amb el gqom de Durban, República de Sudàfrica o el desinhibit synth pop de William Onyeabor (Lagos, Nigèria), l’electro shaabi del Caire o l’azonto de Ghana.

A la següent playlist -llarga i exhaustiva, no podia ser d’una altra manera- hi trobareu també alguns artistes dels setanta o vuitanta (el mateix Onyeabor, Francis Bebey o Mammane Sani), algunes coses més experimentals i arriscades i d’altres més rítmiques i melòdiques.

 

 

Els companys de Radio Àfrica Magazine (BTV) van dedicar recentment un especial a l’electrònica africana en el que van entrevistar a Kampire (Nyege Nyege Tapes):

beteve.cat/kampire-nyege-nyege-tapes-vs-cheb-lila/

Aquest article de Resident Advisor sobre l’escena electrònica a Kampala és un exemple del que hauria de ser el periodisme musical:

www.residentadvisor.net/features/3107
 

En aquests clips de YouTube trobareu una mica més d’informació sobre cada una d’aquestes escenes musicals:
 

 

 

 

Escrit per | Repo Man

He agafat el meu àlies del títol d’una pel.lícula de culte de 1984, “Repo Man”. Aquestes són algunes de les coses que vaig aprendre a estimar gràcies a la xarxa de biblioteques: les pelis de Stanley Kubrick, el llibre de còmics “Peanuts”, els discos de Miles Davis o Camarón de la Isla, l’actriu Jessica Chastain, les novel.les de Robertson Davies i els quadres de la Frida Kahlo. Em podeu trobar a la Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet.

1 Comentari

  1. mincinho

    14 juliol 2018 at 14:00

    Bona!

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.