Què tenen els edificis antics per atrapar tantes mirades? Des de la seva posició privilegiada, veuen passar els anys sabent que tenen de part seva el que tant temen les persones: El pas del temps.
 

07164_amdhg3-164_06118_1940-50-autorm-ramis-amhg-arixu-municiapl-horta-guinardo

Masia Can Mariner, 1940-50. Autor: M. Ramis (Fons AMHG)


 
La Masia Can Mariner té molta història i és un edifici emblemàtic dins del barri d’Horta de Barcelona. La família Can Mariner va donar el nom a una masia que va veure transformar-se la ciutat on va néixer i, durant generacions, les seves parets van seguir les passes dels seus habitants. Però a vegades, els edificis es transformen per ser una altra versió de si mateixos. Potser ja no la llar d’algunes persones, però sí que poden ser un lloc de trobada d’unes altres. Poden ser llocs on el coneixement, la cultura i el lleure es donen la mà i això sí, també són la llar dels llibres.
 

Biblioteca Horta-Can Mariner, 2008. Autor: Jordi Casañas

Biblioteca Horta-Can Mariner, 2008. Autor: Jordi Casañas


 
L’any 2008 la Masia Can Mariner es va inaugurar com la Biblioteca pública Horta-Can Mariner. Al febrer de l’any 2018, va ser el seu aniversari i es va celebrar els 10 anys de servei que porta donant al barri d’Horta. Amb motiu d’aquest aniversari, es van programar moltes activitats. Entre elles, dues xerrades sobre la història de la Masia de Can Mariner a càrrec del grup d’historiadors GIM (Grup d’Investigació de la Masia). GIM el formen tres entusiastes de la història: la Lydia Adalid, el Marc Marin i la Rosa Morales.

Ens han volgut parlar del seu projecte en aquesta entrevista (25/04/2018)

 

– Comencem pel principi, què es GIM?

Rosa: GIM és el grup d’investigació de la Masia i GIM va sorgir d’una unió entre tots tres: Una arqueòloga, un arquitecte i una historiadora.
 

– O sigui que GIM és el nom d’un grup d’investigadors però, Qui s’amaga darrere?

Lydia: Jo em dic Lydia Adalid i em vaig llicenciar en Història antiga i Arqueologia. L’amistat amb el Marc i la Rosa, va fer que m’engresqués amb la idea d’estudiar la història de la masia i, com a nova veïna del barri, em va semblar molt bé.

Marc: Jo sóc arquitecte i sóc aficionat a la història i, a partir d’aquesta afició, vaig conèixer a la Lydia i a la Rosa. Un temps més tard i per casualitat, ens vam trobar amb la Rosa aquí a la biblioteca. Com també sóc veí del barri, va sorgir la idea de fer la investigació de la masia i van veure si podíem col·laborar d’alguna manera cadascú en la seva especialitat.

Rosa: Jo treballo aquí a Can Mariner i des de sempre, m’ha sorprès aquesta masia. Em preguntava com una masia amb tant de significat, no tingués un estudi. El primer any que vaig estar a Can Mariner vaig buscar si hi havia algun llibre sobre la seva història. Com no el vaig trobar, vaig engrescar als meus companys per veure què podíem fer al respecte. Però ens hem trobat amb una feina molt gran i extensa en el temps perquè la masia té molts anys, ha tingut molts habitants (un d’ells també som tots nosaltres) i ens vam dir, si no té monografia doncs mirem de fer-la nosaltres.
 

– Llavors la idea de fer justament aquesta masia és perquè et vas trobar treballant aquí, no? Perquè a Horta hi ha moltes masies…

Rosa: Sí, aquesta va ser la raó principal.

Marc: Can Mariner és una masia de les més representatives del barri i ens preguntàvem si això  sempre havia sigut així. Des de la seva reforma, es va popularitzar molt el seu ús perquè ara és una biblioteca pública però teníem la curiositat de saber què havia passat abans. Com no podíem accedir a cap llibre  que expliqués la història de l’edifici i de la gent que hi havia viscut, doncs ho vam haver de buscar nosaltres.
 

Can Mariner, 1930. Font: bloc memoriadelsbarris.blogspot.com

Can Mariner, 1930. Font: memoriadelsbarris.blogspot.com


 

– Quant de temps  porteu treballant en aquest projecte?

Lydia: Bé, la idea potser la tenia la Rosa a la ment des que va començar a treballar aquí. A mi en concret, m’ho va dir farà uns tres anys però clar, nosaltres ens dediquem a altres coses. La investigació de Can Mariner la fem dins del nostre temps lliure, quan nosaltres ens podem veure, i llavors això fa també que s’allargui en el temps. Però sí, farà més o menys uns tres anys des que vam començar a posar en comú cadascú la seva visió i les seves idees per veure com podíem fer realitat aquest estudi.

Rosa: Un dia de finals de gener sortint de la feina vaig trucar al Marc i li vaig dir “Escolta Marc, tinc una idea en ment. A veure quan ens podem veure”. El Marc em va contestar “ah! vale” i aquest “ah! vale” va fer que tots tres estiguem avui treballant en aquest projecte: La Lydia fent feines d’arxiu, el Marc fent feines d’arquitecte i la Rosa fent feina de recerca documental.
 

– Creieu que esteu més a prop del final o encara us queda molt de temps per acabar aquest projecte?

Rosa: Queda molt per treballar perquè la masia té, com hem dit abans, una duració molt llarga en el temps i en l’espai. La gent que ha viscut aquí és una nissaga molt llarga. Hem trobat fins al 1600 documentat però hem llegit que la masia es comença a anomenar cap a l’any 1200. La nostra recerca és intentar trobar allò més antic per començar a fer la història.

Lydia: De fet, quan entres a un arxiu la tasca és llarga perquè trobar els documents antics ja és de per sí, un tema lent. Després, no és només la recopilació d’aquests documents, també és estudiar-los, situar-los i contextualitzar-los i és clar, nosaltres treballem des d’uns àmbits transversals. No ens limitem a dir doncs mira, en tal any va passar això o en tal any va viure aquesta persona. Realment volem veure aquesta transversalitat de la nissaga dels protagonistes  però també de la importància de la masia dins del context històric. Quan parlem de 500 anys és molt de temps i és complicat.

Marc: Una altra aproximació a l’estudi de la masia també és a partir dels seus protagonistes més recents. Quan vam fer les xerrades aquí a la mateixa biblioteca, vam poder convidar a gent que, d’alguna manera, havia decidit la manera en la qual es restauraria i se li canviaria l’ús d’edifici d’habitatge privat a un edifici públic. Ens van explicar una mica com havia sigut aquest procés i les complicacions que s’havien trobat. Per tant, entenem que hi ha una part de recerca històrica que s’ha començat i una altra part de recerca, com de memòria viva, que també s’hauria de fer.

Rosa: A més, com la masia té molta història al llarg del temps, tampoc és el mateix contemplar la masia ara que contemplar-la fa 400 anys. Ni l’aspecte geogràfic és el mateix ni els usos de la biblioteca-masia són els mateixos; tampoc l’espai és el mateix ni la manera en com està encabida o les relacions que podien tenir la masia com a tal. Per posar un exemple, al segle XIX la masia va viure la guerra del Francès i segurament va tenir diferents usos i la seva relació amb el seu entorn va ser força diferent en aquest temps que com és ara. Això ha fet que aquesta recerca històrica, geogràfica, etc. també sigui transversal. També Horta és una zona molt peculiar perquè està plena de torrents i té molta importància en relació a l’aigua i les vinyes. Però això, ara, no és visible en la nostra realitat. Horta és un barri que s’ha transformat moltíssim en els últims 50 anys però també es va transformar al segle XIX, al segle XVIII, al segle XVI…
 

Panoràmica del poble d'Horta envoltat de vinyes, 1900. Autor desconegut. (Font: "Horta.Àlbum de fotos I" de J. Caminal i D. Díez)

Panoràmica del poble d’Horta envoltat de vinyes, 1900. Autor desconegut. (Font: “Horta.Àlbum de fotos I” de J. Caminal i D. Díez)


 

– I de tot el projecte i del treball que heu fet fins ara, quin ha estat la troballa que potser us ha sorprès o emocionat més? Algun fet destacable?

Rosa: A mi particularment em va fer molta il·lusió pensar que el Baró de Maldà va passar per davant de la masia. Jo me l’he imaginat moltes vegades baixant de Can Llupià fins a la plaça Virrei Amat, passant per Can Mariner.

Marc: Crec que als tres ens va fer molta il·lusió quan vam poder venir els últims propietaris, els Blanxart, i vam fer una visita amb ells. Ens van explicar els seus records de cada sala, del que s’havia guardat i del que no, i anaven reconstruint com era la seva vida dintre de l’edifici. A més, ens van donar un vídeo que havien gravat i que ens va permetre veure totes aquestes descripcions que ells feien. Aquest és un document molt generós per part seva i que creiem que té molta validesa perquè ajuda a imaginar-se com era la vida en un edifici d’aquest tipus. Ara que s’ha convertit en una biblioteca i que d’alguna manera, és un edifici viu perquè s’utilitza, costa una mica més d’imaginar-s’ho. Sí, creiem que és un document molt valuós.

Lydia: Sí, jo també coincideixo. Crec que emotivament i per la importància, el regal que ens van fer els Blanxart per mi ha estat molt emotiu i també per la participació de molta gent. Nosaltres som persones anònimes (potser a la Rosa com a treballadora de la biblioteca una persona li posarà cara) però quan ens hem posat en contacte amb la gent, hi ha hagut una predisposició molt bona. Si parlem ja d’un document més antic, per mi va ser molt sorprenent la troballa d’un inventari del segle XVIII on es fa una descripció de l’interior de la masia. Igual com el vídeo dels Blanxart que podies entrar i veure com era la masia l’any 2000, amb aquest inventari podies imaginar-te amb un cert realisme, com era la masia per dins i trobes un fil en aquesta transformació interna. Aquest document em va emocionar molt trobar-lo.

Rosa: A mi també m’emociona i m’agrada la idea del puzle. O sigui, Can  Mariner és una mena de puzle on estem complimentant etapes antigues i etapes modernes. A més a més, trobem la realitat dels últims habitants, els Blanxart, i un familiar dels últims Mariner, la Quimeta. Ella ens va explicar que venia quan era petita a jugar al jardí, que portava família del Clot i que venien aquí a estiuejar. Estem parlant de fa quaranta o cinquanta anys, gent que venia a estiuejar a Can Mariner. A mi això també em va sobtar perquè em costa molt imaginar-me això com un lloc d’estiueig. Que vinguessin nanos aquí a passar l’estiu… a mi em va resultar sorprenent.

Marc: També va ser maco quan a les xerrades, van venir diferents generacions de veïns que havien tingut un vincle especial amb Can Mariner. Molts d’ells havien estat col·laborant en el manteniment i en la restauració de la casa i van venir a explicar-ho des de la seva perspectiva privilegiada. Això també ens va permetre veure una mica l’impacte que té un edifici així en el barri no només en l’actualitat sinó en les últimes generacions. O sigui, la història més recent del barri.

Lydia: Des d’aquesta perspectiva és claríssim aquest concepte d’història viva. Normalment a la història sempre parlem de coses mortes i tu, d’alguna manera, els hi has de donar vida. Llavors tenir aquesta col·laboració amb aquestes persones i que fossin tan generoses de venir a les nostres xerrades i oferir-nos a tots els que estàvem allà les seves vivències personals, penso que hem sigut uns privilegiats. Nosaltres des de la nostra perspectiva d’investigació podem fer ús d’aquesta informació històrica però aquesta gent ha volgut compartir una part de la seva història amb tots els que estàvem i estic molt agraïda.
 

– Teniu pensat fer més d’aquestes xerrades més endavant o no ho heu pensat?

Rosa: La nostra idea és, encara que no sabem quan, fer una monografia de la masia. Evidentment, quan la tinguem acabada ens agradaria molt presentar-la aquí. Al cap i a la fi, és el lloc on ha passat tot.
 

– O sigui que teniu previst publicar aquesta investigació…

Lydia: L’objectiu és publicar-la i des del primer moment, és una idea que compartim tots nosaltres. En els diferents àmbits de la nostra feina ens agrada aquest sentit de la difusió, que arribi a la gent i que no es quedi en aquests cercles acadèmics que existeixen. Què està molt bé però volem fer la feina bé i aquest és el nostre objectiu. Fer una previsió de temps és una mica arriscat perquè ho fem en el nostre temps lliure.

Marc: Sí, potser pel 20è aniversari de la reforma (rialles).

Lydia: Sí, per posar una data estaria bé…
 

Del grup d’investigació, teniu alguna web o bloc? Heu pensat a donar-vos a conèixer a través de xarxes socials?

Lydia: Només tenim una adreça de correu electrònic per si algú es vol posar en contacte amb nosaltres o per qualsevol altra cosa: grupmasiamariner@gmail.com és l’adreça del correu electrònic del grup d’investigació. Estem oberts sempre a qualsevol persona que vulgui i que li puguem ajudar.

Marc: Té tot el sentit pensar que això ha de poder-se publicar i que tota aquesta documentació sigui accessible per a tothom, sigui online o en una biblioteca. Quan ho tinguem ja més treballat tindria tot el sentit del món fer-ho.

Lydia: No descartem cap via de difusió mentre els resultats arribin i estem oberts a qualsevol idea perquè la informació sigui accessible. Però hem de començar a arrencar…
 

GIM són el Marc, la Lydia i la Rosa.

GIM són el Marc, la Lydia i la Rosa.


 

– Sou un grup d’investigació i aquest treball és el vostre primer treball. Continuareu quan ja estigui acabat? Un altre repte potser? O això ja és principi i fi de GIM?

Rosa: Nosaltres estem fent reptes sempre.

Lydia: A veure, sempre t’has de posar un límit per poder publicar perquè, per exemple, el que realment ens ha donat la masia és la sorpresa. És a dir, hem trobat que aquí tenim molts camins i moltes vies per seguir investigant. Si comencem per una, tindrem quaranta en cua així que, cap problema, podem seguir fent coses.
 

– Canviem de tema, sou usuaris de les biblioteques públiques de Barcelona? Evidentment La Rosa sí, per obligació és clar…

Rosa: Sí que ho són. El Marc per exemple, va preparar una assignatura d’arquitectura amb els còmics de la biblioteca.
 

– Vaja, una idea molt original…

Marc: De fet, ens vam tornar a veure després d’un temps precisament aquí a la biblioteca. Vaig estar estudiant per un postgrau i venia a les tardes a estudiar. És un lloc on es treballa molt bé.

Lydia: Sóc usuària de les biblioteques. Tinc el carnet l’antic de la biblioteca, aquest que portava la foto. Al llarg de la meva vida he viscut en diferents barris de la ciutat i normalment anava a la biblioteca que tenia més a prop de casa.  A més, el meu cas és molt curiós perquè de petita venia a aquí a Horta, a un esplai d’un col·legi de monges. Baixava al metro d’Horta, passava per la masia i a mi sempre m’havia fascinat. Per això em sento també protagonista.

Rosa: Jo conec la masia des que tenia catorze anys. Sóc de la primera promoció del BUP i passava just per aquí al davant cada dia quan quedava amb una amiga per anar a estudiar. Sempre m’havia preguntat el que hi havia al darrere. Quan la biblioteca es va obrir vaig poder veure el que hi havia ara, però em vaig preguntar el que hi havia abans. Vaig buscar una monografia però no havia res publicat. Així que quan vam anar a buscar els documents ens vam adonar que el tema era molt complex. La Lydia és arqueòloga, el Marc és arquitecte i jo he fet història de l’art però necessitem geografia, història, arquitectura, cartografia, arqueologia, sociologia, documentació legal… hi ha molts àmbits per treballar.

Lydia: Hi ha molts àmbits des dels quals podem treballar i no només cronològicament sinó d’altres formes. A nosaltres ens agrada perquè precisament, venim de tres àmbits diferents i podem donar-li una visió a l’estudi de la investigació des d’unes altres perspectives i fer unes coses més integradores. Creiem que això també és important perquè són més globals i reconec  que ens va sorprendre la quantitat de documentació i d’àmbits des dels quals podíem treballar perquè hi havia molt poc fet i, en canvi, hi havia molt de fons per treballar.
 

– I sobre el tema lectura, com aneu? Podríeu recomanar algun llibre d’aquests de “lectura obligada” pels usuaris/es del Bibarnabloc?

Lydia: Jo sempre he tingut un llibre preferit i que és “Tuareg” de Vázquez Figueroa. És un llibre antic però és un llibre que sempre m’ha fascinat. Acostumo a llegir en el meu temps lliure, sobretot al metro, però sí, la lectura sempre, des de ben petita.

Marc: A mi m’han regalat ara per Sant Jordi el primer llibre que va escriure l’Italo Calvino i que encara no m’ha donat temps de llegir-lo. Però aprofito i recomano la raó per la qual me’l van regalar i que em vaig llegir fa temps. És “El Barón rampante” i em sembla un llibre molt maco, divertit i molt recomanable.

Rosa: Doncs jo faré un defensa dels llibres infantils. A mi m’agrada molt l’art i m’agrada molt la Kveta Pacovska, una il.lustradora txeca. Recomanable cent per cent.

 

tuareg

Tuareg

Vázquez-Figueroa, Alberto
Barcelona : Debolsillo, 2007

baronrampante

El Barón rampante

Calvino, Italo
Madrid : Siruela, 2006

 

 

– Doncs aquí acabem. Voleu afegir alguna cosa més?

Rosa: Aprofitem per donar les gràcies a la Biblioteca Horta-Can Mariner i que junt amb la col·laboració que hem dit dels veïns, la gent protagonista, la biblioteca també ha estat protagonista per la seva predisposició. També volem donar les gràcies al Bibarnabloc per oferir-nos aquesta oportunitat de donar-nos a conèixer.

 
Efectivament, la Lydia, el Marc i la Rosa són uns entusiastes i reconec que he gaudit molt amb aquesta entrevista. Estarem desitjant veure el resultat final d’aquesta investigació i poder veure la presentació oficial a la biblioteca. Realment la història que amaga les parets de Can Mariner resulta fascinant i haurem d’esperar a llegir el resultat del seu treball. Mentrestant però, podeu donar-li una ullada a la col·lecció local de la Biblioteca Horta-Can Mariner on trobareu alguns llibres on repassen la història del barri d’Horta.

Us deixem una selecció d’alguns d’ells:

 

croniques

Cròniques d’Horta

Borràs i Torelló, Mingo
Barcelona : El Tinter], 2007

gent-popular-horta

Gent popular d’Horta

Borràs i Torelló, Mingo
Barcelona : Hortavui, 2004

 

horta1

Horta : àlbum de fotos I : Horta ahir i avui

Caminal i Serret, Jaume
Barcelona : els autors, 1995

vallhorta

Barcelona : la Vall d’Horta : recull gràfic 1861-1978

Giménez, Carlota
El Papiol : Efadós, 2012

 

horta_estiueig

Horta, estiueig i modernisme des de final de segle XIX

Giménez, Carlota
Barcelona : Ajuntament de Barcelona. Districte d’Horta-Guinardó, DL 2015

 

…i preneu nota, GIM promet donar guerra… en l’àmbit de la investigació històrica, és clar.

 

Escrit per | Mr Hyde

Sóc la part oculta del Dr. Jekyll... o era a l'inrevés? Es comenta que vaig ser creat per un tal Stevenson, quan més aviat va ser al contrari, encara que això és un secret. Vaig estudiar amb el gran Doctor Tenma, m'agrada la música de Hyde i tinc un gat anomenat Schrödinger. Per cert, dintre meu hi ha la Marian, una devorallibres de la Biblioteca Horta - Can Mariner.

2 Comentaris

  1. pili

    28 juny 2018 at 9:20

    Genial entrevista y trabajo mas que interesante.
    Es fantastico poder recuperar el pasado de los edificios…
    La cantidad de voces y experiencias que existen en sus paredes.
    Seguro que sucedieron tido tipo de emociones.
    Nada sucede por casualidad.
    Quiero felicitar a GIM por esta valiente aventura que han emprendido y que espero sigan…

  2. Nuria

    28 juny 2018 at 20:43

    Muy interesante lo de esta masia!! Estoy intrigada por saber más sobre su pasado.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.