[…] en una eventual guerra, els avions enemics rebrien l’atac del murmuri d’història, elegància i amor que París desprèn, i una presència providencial, una mena d’encant irresistible, els ordenaria fer marxa enrere per deixar intacta sobre el relleu del món una planta de goigs i plaers que molt trigaria a tornar a fer arrels […]

El peatón de París. Léon-Paul FARGUE

 

París és una de les ciutats més literàries que existeixen: serà per l’encant dels seus carrers, la inspiració que troba una persona passejant pels Camps Elisis o potser per les hores i hores passades contemplant la bellesa de la Torre Eiffel.  Històries d’amor, d’amistat, comèdies, tragèdies… una mica de tot, però amb un denominador comú: la ciutat de París de fons, com un far que il·lumina els pitjors moments i els converteix en llum.

Hemingway ho sabia bé: l’única forma de conèixer París és oblidar-la per complet. Oblidar-la per tornar a descobrir-la amb uns ulls nous, des d’altres ponts, des d’altres barris, des d’altres finestres amb cortines diferents, des dels cafès que no s’han freqüentat mai i que potser ni tan sols existeixen. París és tants llocs com persones la trepitgen, com records falseja, com novel·les inspira.

Per superar el setè repte del Velocirepte, “Sempre ens quedarà París”, us convidem a fer un viatge per París de la mà de la literatura.  Us proposem la lectura d’un llibre on l’eterna “ciutat de la llum” és més que un simple escenari per a una trama: és un personatge en si mateixa.

En aquesta tria de novel·les sobre París que us oferim, hi ha el París idíl·lic, però també el París de la bohèmia, el dels barris, el dels suburbis, el dels salons elegants del segle XIX, el de l’Ocupació i moltes altres versions, totes amb la seva part de veritat i també amb la seva part de ficció. París es viu, s’imagina, es recrea i, per descomptat, es llegeix més enllà del punt i final d’aquestes històries.
 
ebiblioSelecció de llibres en suport electrònic per superar el repte de lectura

 

El paseante de las dos orillas  APOLLINAIRE, Guillaume

El paseante de las dos orillas

APOLLINAIRE, Guillaume
Córdoba: El Olivo Azul, 2009

Aquest assaig és una continuació de la tradició francesa de la flânerie que, més que un “passeig”, implica una actitud vital i constitueix un gènere literari conreat per autors com Rabelais, Restif o Baudelaire, qui la va definir com la “capacitat d’estar fora de casa i, no obstant això, sentir-se a tot arreu com a casa”.

En temps d’Apollinaire, París ja havia patit la transformació urbanística que havia canviat l’aspecte de la ciutat i podria haver posat en un compromís als amants del passeig sense objectiu concret. A la seva flânerie personal a banda i banda del Sena, Apollinaire ens condueix a l’animat celler freqüentat per Vollard (cèlebre marxant d’art), a les biblioteques del món, als molls de París. Coneixerem al senyor Lehec, el llibreter gelós dels seus llibres; a Ernest La Jeunesse, poeta i col·leccionista inveterat, i passejarem, entre altres llocs, pel barri d’Auteuil.

L’elegància de l’eriçó  BARBERY, Muriel

L’elegància de l’eriçó

BARBERY, Muriel
Barcelona: Edicions 62, 2007

Madame Michèle, una vídua de 54 anys, és la portera d’un bloc de pisos de París. És autodidacta i el seu jardí secret és l’art, la lectura, la música…, una àmplia cultura que oculta als seus veïns, perquè, ¿on s’és vist que, de la boca d’una portera, en surtin frases tan erudites? La Paloma, de 12 anys, filla del ministre que habita al cinquè pis del mateix immoble, també dissimula a la família i als amics la seva intel·ligència brillant de nena superdotada i ha decidit posar fi a la seva vida, ja que, quin sentit té dur una existència buida com la dels adults? Fins que un bon dia, el senyor Kakuro Ozu s’instal·la a l’apartament del quart pis i, de sobte, la vida de tots els habitants del bloc canvia.

 

Siempre nos quedará París  BRADBURY, Ray

Siempre nos quedará París

BRADBURY, Ray
Barcelona: Minotauro, 2015

El llibre és un recull de vint relats i un poema mai publicats abans. L’autor aconsegueix delectar el lector amb una prosa que sorprèn i inspira, alhora que revela veritats i dona peu a pensaments profunds. Els seus relats ens emocionen en la seva reflexió sobre les febleses i les debilitats humanes, i ho fan amb la màgia de sempre, tant explorant les innombrables maneres de renéixer com les circumstàncies que poden convertir un home en un assassí, o bé portant-nos de nou al mar. Bradbury ens obre el seu món.

Rayuela  CORTÁZAR, Julio

Rayuela

CORTÁZAR, Julio
Madrid: Alfaguara, 2013

El llibre on l’escriptor argentí va saber condensar les seves pròpies obsessions estètiques, literàries i vitals, en un mosaic gairebé inesgotable i on tota una època es va veure meravellosament reflectida. L’amor turbulent d’Oliveira i La Maga, els amics del Club de la Serp, les caminades per París a la recerca del cel i l’infern tenen la seva altra cara en l’aventura simètrica d’Oliveira, Talita i Traveler en una Buenos Aires tenyida pel record. L’aparició de Rayuela va ser una veritable revolució dins de la novel·lística en llengua espanyola: per primera vegada, un escriptor portava fins a les últimes conseqüències la voluntat de transgredir l’ordre tradicional d’una història i el llenguatge per explicar-la. El resultat és aquest llibre únic, obert a múltiples lectures, ple d’humor, de risc i d’una originalitat sense precedents.

 

El peatón de París  FARGUE, Léon-Paul

El peatón de París

FARGUE, Léon-Paul
Madrid: Errata Naturae, 2014

Un llibre per als rodamons i per als nostàlgics, un passeig pels barris populars de París que pot servir com a inspiració, però no com a guia de viatge, perquè Fargue —amic de Mallarmé, Valéry, Ravel, Debussy o Picasso— el va concebre més aviat com un homenatge a la ciutat o, millor dit, a un determinat moment de la vida de la ciutat, que ell va viure intensament. Fargue retrata amb minuciositat i amb mirada de poeta els llocs i les persones: artistes, actors, literats, però també mossos de càrrega, cotxers, ociosos que passen la tarda a les terrasses dels cafès o famílies que sopen juntes. Escrit el 1938, just abans que la guerra sacsegés la ciutat, constitueix, com diu l’autor, “un viatge sentimental i pintoresc per un París que ja no existeix”. Però l’encant perdura.

El Club dels optimistes incorregibles  GUENASSIA, Jean-Michel

El Club dels optimistes incorregibles

GUENASSIA, Jean-Michel
Barcelona: Edicions 62, 2010

Com és viure a París quan has arribat aquí fugint? A través de la història de l’adolescència i la maduresa de Michael Marini, coneixem un grup de refugiats soviètics que tenen un club d’escacs en un d’aquests cafès parisencs que tots tenim gravats en la imaginació. Allà es reuneixen a jugar, cadascun amb el seu passat, amb el seu present i amb un futur en el qual ja no pensen. La història de Michael s’entrellaça amb la de tots aquests homes en un París reconeixible per al turista del 2018, un París que no és el del parisenc sinó el del qui arriba escapant i amb una idea idíl·lica de la ciutat.

 

París era una fiesta  HEMINGWAY, Ernest

París era una fiesta

HEMINGWAY, Ernest
Barcelona: Lumen, 2013

París era una fiesta va ser el primer escrit de Hemingway editat pòstumament. El llibre desplega el mític panorama de la ciutat de París, la capital de la literatura americana cap al 1920. L’obra és una barreja fascinant de paisatges lírics i agudament personals, amb d’altres de més contundents i anecdòtics al voltant dels anys de joventut de l’autor en aquell lloc encantat en el qual va ser “molt pobre, però molt feliç”, en un temps d’il·lusió entre dues èpoques d’atrocitat. Diari de l’home i de l’escriptor, crònica d’una època i una generació irrepetibles, aquest text s’alinea, en les seves pàgines, a figures com Gertrude Stein, Ezra Pound, Scott Fitzgerald o Ford Madox Ford. El París cruel i adorable, poblat per l’extraordinària fauna de la “generació perduda” i els seus precursors, l’ideal de joventut per a Hemingway, protagonitza aquest testament vivaç tan entremesclat de realitat, desig i remembrança.

Submissió  HOUELLEBECQ, Michel

Submissió

HOUELLEBECQ, Michel
Barcelona: Anagrama, 2015

França, 2022. Els partits tradicionals s’han enfonsat i Mohammed Ben Abbes, líder d’una nova formació islamista, derrota la candidata del Front Nacional a les eleccions presidencials. En François, un professor universitari fastiguejat de la docència i de la seva vida sexual, veu com la transformació que segueix a l’arribada del nou president altera la vida dels francesos i li depara un futur inesperat.

 

Els miserables  HUGO, Victor

Els miserables

HUGO, Victor
Barcelona: Club Editor, 1998

Els miserables és una de les principals obres de Víctor Hugo i és considerada com una de les grans novel·les del segle XIX. Paradigma del romanticisme francès, la novel·la analitza, sense donar treva al lector, la societat francesa de la seva època. Ambientada durant els successos de la Rebel·lió de Juny de 1832, Víctor Hugo hi presenta gran part del seu propi ideari polític.

I, entre tot això, hi trobem històries d’amor, de sacrifici, de redempció, d’amistat… El progrés, la llei, l’ànima, Déu, la Revolució Francesa, la presó, el contracte social, el crim, les clavegueres de París, l’idil·li amorós, el maltractament, la pobresa, la justícia…, tot té cabuda en l’obra més extensa i famosa de Víctor Hugo.

Irène  LEMAITRE, Pierre

Irène

LEMAITRE, Pierre
Alzira: Bromera, 2015

El meticulós inspector Verhoeven ha aconseguit la vida perfecta. Malgrat que amb el seu físic —conseqüència de la hipotròfia amb què va néixer— no li ha estat gens fàcil, per fi s’ha guanyat el respecte dels seus col·legues i està feliçment casat amb la meravellosa Irène, amb qui espera el seu primer fill. Tanmateix, s’enfronta a un assassinat salvatge i sap que aquest cas no serà com cap altre. Quan la notícia d’aquest crim paorós es fa pública, la premsa parisenca seguirà les passes de l’inspector fins al mil·límetre i cada moviment seu apareixerà en primera plana.

 

Suite francesa  NÉMIROVSKY, Irène

Suite francesa

NÉMIROVSKY, Irène
Barcelona: La Magrana, 2006

Némirovsky era russa i jueva, una combinació fatal durant l’ocupació alemanya de França. Abans de la presa de París pels alemanys, va aconseguir escapar cap al sud. Allí va escriure aquesta novel·la, que va romandre amagada durant anys en una maleta fins que la van trobar les seves filles. La novel·la té dues parts: en la primera, s’explica la fugida en estampida de París abans que arribessin els alemanys. El curiós és que l’invasor gairebé no hi surt, però la necessitat i la urgència per fugir treuen el pitjor dels parisencs que són capaços de qualsevol cosa per assegurar-se la fugida. Res importa més que un mateix; l’instint de supervivència per sobre de tot. Aquest París aterrit, espantat, incrèdul, en part, amb els seus habitants sorpresos com nens per una realitat en la qual no volen creure. La segona part tracta sobre la vida en un poble francès ocupat per l’exèrcit alemany i la convivència forçosa entre ocupats i ocupants: una situació que encara es fa més angoixant pel fet que la seva autora mai no va arribar a saber que els alemanys al final serien derrotats.

La vida, manual d’ús  PEREC, Georges

La vida, manual d’ús

PEREC, Georges
Barcelona: Proa, 1998

Segurament, aquesta és una de les novel·les que menys compleixen amb l’esquema novel·lesc que es pugui imaginar. És com si l’autor li hagués tret, a un bloc de pisos d’un carrer parisenc —concretament al del carrer Simon-Crubellier, número 11—, la façana i ens hagués deixat veure no només com són tots i cadascun dels apartaments amb el detall més minuciós, sinó també com i qui són els seus habitants, els actuals i els que alguna vegada hi van habitar. Així sorgeixen desenes de petites històries i anècdotes que es van succeint les unes a les altres, seguint un ordre complex dissenyat per l’autor. Un llibre sorprenent que és molt més que un divertiment o un experiment literari: a través d’aquestes més de cent històries minúscules que es despleguen davant del lector, Perec traça un retrat fidel de com viuen els parisencs (o de com vivien el 23 de juny de 1975, la data que s’immortalitza en aquesta novel·la).

 

Escrit per | Biblioteca Jaume Fuster

La Biblioteca Jaume Fuster, obra de l'arquitecte Josep Llinàs, va obrir les portes el 13 de novembre de 2005. Porta el nom de l'escriptor Jaume Fuster (Barcelona, 1945-1998). Escriptor i guionista, traductor i membre actiu de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Fuster va estar estretament vinculat a la realitat social i cultural de Barcelona, i va donar la categoria de clàssic a la novel·la de gènere en català.

13 Comentaris

  1. Andrés Castells

    7 juliol 2018 at 1:23

    Quin goig aquest recull de novel·les amb Paris de fons…i quines ganes de tornar a passejar per les seves llibreries, cafés, cinemes, mercats i espais culturals. Amb permís d´en Hemingway, encara Paris segueix essent una festa.

  2. Anna

    8 juliol 2018 at 19:06

    Per superar aquest repte parisí jo m’he decantat per una obra sobre el Louvre del mangaka Jiro Taniguchi, París a més de ser una ciutat encantadora està plena d’art.

  3. Claudia

    9 juliol 2018 at 17:01

    Des de l’1 de juliol estic descobrint París de la mà de Proust amb la novel·la “Un amor d’en Swan”.

  4. àlex

    13 juliol 2018 at 12:13

    Doncs jo em decanto pel recull de còmics sobre París de l’article “Sempre ens quedarà París (LIJ)”. Tot i que ja no sóc ni un infant ni un jove, continuo llegint i gaudint dels còmics!

    • Bibarnabloc

      1 agost 2018 at 10:58

      No cal ser jove ni infants. La lectura no té edat

  5. Cristina Cortés García

    13 juliol 2018 at 14:54

    Jo em quedo so amb Versailles!

  6. Cristina Cortés García

    13 juliol 2018 at 14:55

    Jo em quedo amb Versailles!

  7. Ferran Lalueza

    14 juliol 2018 at 19:26

    El concurs de juliol del Bibarnabloc també té molt a veure amb París!

  8. Tatiana Tuñón

    17 juliol 2018 at 8:33

    Este mes no he acertado con la elección del libro para el reto y además el otro libro que he leído que se sitúa también en París tampoco me gustó. Empiezo a tener un trauma con esta ciudad,
    Me apunto alguno de los que habéis recomendado para más adelante, para ver si rompo la dinámica.

  9. Rubén

    17 juliol 2018 at 20:15

    Jo he agafat un clàssic: La dama de las camelias

  10. Antonio Martinez Cañal

    19 juliol 2018 at 13:50

    Quién no haya leído la novela “La elegancia del erizo” ya puede ir solicitándola ya que sea este mes u otro cualquiera vale realmente la pena..

  11. Montse Pujol

    19 juliol 2018 at 20:03

    Aquest mes en el Velocirepte jo he agafat Nostra Senyora de Paris, de Victor Hugo. Amb moltes ganes de començar les vacances i poder llegir molt.

  12. Sandra Costa

    26 juliol 2018 at 18:44

    Fantàstica selecció! Amb moltes ganes de tornar a recòrrer els carrers de París de la mà de Julio Cortázar.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada