2

Jordi Borràs - Dies que duraran anys

Borràs, Jordi
Dies que duraran anys

Barcelona: Ara Llibres, 2018

 
La política catalana porta molt temps (probablement massa) instal·lada en l’èpica. És el que hi ha. Fa temps que societat, electors i polítics transiten per terreny desconegut, i el terreny desconegut és molt propici a l’exageració. Potser després es descobreix que no n’hi havia per tant, però que ningú digui que no ens hem entusiasmat com el que més en un primer moment. Tot el que està passant, tot el que s’anomena el procés (no sé què en pensaria Kafka d’això) necessita temps per poder ser valorat en perspectiva, i per acabar d’alguna manera algun dia.

sentència del TC contra l’Estatut, la primera jordi_borras_abelloSi acceptem el procés com una cosa sortida de la gent que ha obligat els polítics a sumar-se per no ser aparcats (no és una interpretació unànime, però la farem servir) ha tingut alguns moments àlgids, moments que han passat coses que semblaven impossibles: la primera manifestació el 2010 contra la manifestació absolutament massiva l’11 de setembre del 2012 (i els anys successius), la votació del 9N (i les consultes per tot Catalunya que van començar a Arenys de Munt)… Un dels moments més intensos d’aquests darrers anys va ser el referèndum de l’1 d’octubre de 2017.

Estava prohibit, es va dir que no es faria, es va enviar la policia a impedir-ho (batejats com a piolines) però més de 2 milions de catalans van anar a votar, van donar la cara sense saber si els la trencarien, les urnes van aparèixer a l’hora prevista, la base de dades va poder anar funcionant i la gent va votar. Van quedar moltes imatges d’aquells dies, i el fotògraf Jordi Borràs les ha recollit, des dels plens dels dies 6 i 7 de setembre les manifestacions de Barcelona l’11 de novembre i de Brussel·les el 7 de desembre.
 

collage_dies
 
Jordi Borràs fa anys que es dedica al fotoperiodisme, és un dels millors coneixedors de l’extrema dreta (està permanentment amenaçat per grups ultra) i dels moviments de carrer. Les seves fotos són les protagonistes d’aquest llibre (amb alguna col·laboració, ja que no podia ser a tot arreu), amb textos de: Albert Forns, Anna BallbonaRaül GarrigasaitMarina EspasaAdrià PujolNatza Farré, Gemma RuizJoan TodóJordi Lara i Jenn Díaz. Expliquen des de les ocupacions a les universitats, la por en anar a votar, el no saber si la policia vindria a repartir o no, els rumors sense confirmar que corrien aquell dia, o l’aparició de les urnes i com aquest gest simbòlic, l’aparició de les urnes que els serveis secrets feia mesos que buscaven sense èxit, va ser un dels gols que aquell dia es van poder celebrar. No tot és bo, també hi ha les càrregues i la violència.
 

collage_dies_1
 
És un llibre per llegir amb calma i només el temps dirà si el títol és o no encertat. Les interpretacions de l’1-O i de tot el que va passar després les deixo per cadascú, pels que estan a favor i els que estan en contra. Tot i les idees de l’autor el llibre és periodisme i retrata uns fets que encara no tenim la perspectiva suficient per avaluar amb una mica d’objectivitat. Potser l’1 d’octubre va ser el principi d’alguna cosa o potser quedarà en res de res, no se sap, però hi ha una cosa que sí que se sap i que cal recordar: va ser real, va passar, més de dos milions de persones van votar, més de 10.000 urnes van aparèixer passant la mà per la cara a la policia i el CNI i la guàrdia civil, la votació va ser real i també van ser reals les càrregues, les porres, els vidres trencats, els cops, els blaus i les bales de goma. Tot això va passar, que no s’oblidi la realitat i la interpretació d’aquests fets i d’aquesta realitat que la faci cadascú.
 
unnamed-5
 

Escrit per | Tyler Durden

La primera regla del Club és que no es parla del Club, la segona regla... A més del Club, i només com a tapadora, em faig dir Cesc i treballo a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.

2 Comentaris

  1. mincinho

    17 Setembre 2018 at 17:28

    Bravo!

  2. Antoni

    18 Setembre 2018 at 13:39

    Hola! Ja tornem a ser-hi! Després del lapse deles vacances, toca tornar-hi. Aquest mes m’ha tocat una novel·la de Carlos Zanón, Taxi. N’havia llegit alguna cosa al respecte, però ha estat tota una sorpresa: un estil molt personal, però que m’ha enganxat des del primer moment; i tot amanit amb fotos, retalls esporàdics de Barcelona (llocs, racons, i fins i tot, moments concrets). En resum, lectura recomanable

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada