1

El policia Rocco Schiavone és un sots cap que treballa en una comissaria de Roma fins que és traslladat a un petit poble de la Vall d’Aosta després d’una sèrie d’actuacions irregulars. En Rocco és un policia turmentat pel seu passat, amb mal humor, corrupte (no dubte en quedar-se amb diners o drogues fruit d’intervencions policials), que acaba malament totes les relacions amb les dones, i que actua fora de la llei quan creu que és oportú i sense que l’importin les conseqüències, al mateix temps és un excel·lent investigador. Amb tots aquests trets, en Rocco resulta un personatge molt atractiu i diferent. No és gaire normal trobar-se amb un policia que infringeix la llei sense cap remordiment, que actua molts cops de manera delictiva i per acabar-ho d’arrodonir li encanta fumar-se porros dins del seu despatx!!! Altres personatges protagonistes: la seva mà dreta Pierron, fidel company d’aventures, l’atractiva inspectora Rispoli de la que Rocco se sent atret, el forense Fumagallio culte i irònic, que manté una relació cordial amb Schiavone, dos policies inútils que posen la nota còmica a les novel·les i els seus amics d’infància, companys de correries.

Rocco Schiavone recorda al comissari Montalbano d’Andrea Camilleri, però el primer té més mala bava, és més mordaç i més incorrecte en les seves actuacions policials. La sèrie consta fins ara de 5 llibres: Pista negra, La Costilla de Adán, Una Primavera de perrosSol de mayo i 7-07-2007, totes elles editades per Salamandra. Totes estan traduïdes al català. Les trames de les novel·les van de menys a més i es tornen cada cop més interessants i complexes, i a partir de la segona creen addicció. Si es vol entendre el comportament i l’evolució del personatge principal és millor començar a llegir des del primer llibre de la sèrie.
 

Antonio Manzini - Rocco Schiavone
 
En l’última 7-07-2007, descobrirem finalment què passa amb la seva dona, que està present en totes i cada una de les anteriors obres.

La novel·la comença quan els caps de la comissaria actual demanen al Rocco que expliqui que va passar quant treballava a Roma; volen esbrinar perquè en l’actualitat perilla la vida del policia. En Rocco accedeix a narrar una versió dels fets, que no s’ajusta del tot a la veritat, perquè els seus superiors el deixin en pau. L’acció transcorre a Roma i comença quan es troba el cadàver d’un jove sense identificar en un petit llac d’una construcció en obres, al cap de poca estona el pare del noi, periodista de successos, identifica al seu fill. El jove ha estat assassinat, de manera violenta. El mort és un estudiant de dret amb una vida aparentment normal: núvia, amics de la facultat… sense res a amagar. Al cap de dos dies apareix un altre jove assassinat de la mateixa manera; en principi no tenen res en comú però mirant l’ordinador del primer esbrinen que els dos joves estan ficats en el món de les drogues. Aquesta teoria es veurà reforçada amb la informació que els hi proporciona un  jove cambrer d’origen nigerià, que treballa al bar on aquests nois passen el seu temps lliure. El cambrer els hi comenta que aquests dos es veien amb un tercer noi, cambrer d’aquest bar, que ha desaparegut misteriosament. A partir de llavors tot es precipita, troben al jove cambrer desaparegut, que té por que el matin; aquest li explica que han robat un paquet de droga a un perillós traficant nigerià i sospita que aquest, un cop assabentat, mata als seus amics. En Rocco i els seus ajudants es trobaran investigant un sòrdid i complicat cas de narcotràfic. Finalment la trama es tanca amb èxit però implicarà unes conseqüències fatals per la vida del sots cap.

L’autor és Antonio Manzini (Roma, 1964), actor, director i escriptor, és una cara reconeguda de l’escena artística italiana. A Itàlia Manzini és un autor súper vendes i és considerat, en el gènere de la novel·la negra i policíaca, un digne successor de l’escriptor Andrea Camilleri.

També podeu consultar una entrevista amb l’autor a El Periódico.

 

Escrit per | Madame Noir

M’encanta submergir-me en novel•les negres i policíaques amb trames complicades, personatges tortuosos i finals incerts. Sóc la Carme i treballo a la biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall

1 Comentari

  1. Antonio I

    6 setembre 2018 at 13:22

    Excel·lent recomanació.M’he llegit les 3 primeres i he de reconeixer que a les dues primeres per mi era molt més interessant el protagonista que les trames. La tercera té una trama amb més força i m’he de posar amb la resta de la sèrie. La novel·la negra italiana és genial i hauriem de descobrir autors com Marco Malvaldi i Marco Vichi

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.