1


 
Aprofitant que Irvine Welsh és un dels autors que més admiro i que ha passat per la Biblioteca Jaume Fuster, aquí va un article sobre la seva obra, així, en general, “a lo loco”, visquent al límit…

Welsh va néixer al barri de Leith, a la ciutat d’Edimburg, a Escòcia el 1958 (tot i que la policia de Glasgow opina que va néixer el 1951), va deixar l’escola als 16 anys, va voltar, va treballar, va anar a Londres amb l’onada punk per després tornar a la seva ciutat natal, on entre altres coses es va començar a dedicar a l’escriptura. I el 1993 tot va saltar pels aires, en el bon sentit.

L’any 1993 va publicar el seu primer llibre Trainspotting (també el tenim en anglès), una col·lecció de relats i anècdotes sobre un grup d’amics a mitjans dels 80 que fan el que és normal fer entre els grups de joves d’aquella edat i a més a més de les coses típiques també estan enganxats a l’heroïna. El llibre va merèixer una molt fidel adaptació fílmica, dirigida per Danny Boyle amb cameo inclòs del mateix Welsh (en aquest enllaç minut 1:18) i una banda sonora sensacional,  que va ser una bomba i la fama d’Irvine Welsh va assolir nivells planetaris, gràcies a això i a les seves bones vendes és un autor que hem pogut seguir, ja que totes les seves obres han estat publicades.

És un autor prolífic, i més que un repàs un a un de tots els seus llibres faré una divisió per grups o cicles, podríem dividir l’obra de Welsh en 3 grans grups: el cicle de Trainspotting, el cicle d’Edimburg i el cicle de Miami.
 

Cicle de Trainspotting

Sabeu què vol dir Trainspotting? Vol dir anar a mirar passar trens, una cosa a fer quan no tens absolutament res a fer, el passatemps més tirat i el més barat. La novel·la ha merescut una continuació i una preqüela. Som molts els que podríem començar a dir allò de “Choose life. Choose a job. Choose a career. Choose a family. Choose a fucking big television, Choose washing machines, cars, compact disc players, and electrical tin openers…” mentre de fons sona Lust for life d’Iggy Pop i veiem a Renton, Suck Boy i Spud corrent per la milla reial d’Edimburg.
 


 
Parlar del llibre com una col·lecció d’anècdotes ionquis és reduir el llibre al més mínim, anem una mica més enllà. No és una novel·la, serien més aviat relats breus d’un grup de gent que viu en un mateix lloc en un mateix moment. Alguns d’aquests contes estan protagonitzats per gent que no torna a aparèixer i uns quants tenen uns protagonistes que a poc a poc es van repetint. Els protagonistes de la pel·lícula (i principals del llibre) són Rents, Spud, Begbie, Sick Boy i Tommie, com en el cartell promocional de la pel·lícula amb el canvi de Diane per Tommy.

A dalt un dels cartells de la pel·lícula original, a sota la recreació que en vam fer els companys de la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.

A dalt un dels cartells de la pel·lícula original, a sota la recreació que en vam fer els companys de la Biblioteca El Carmel – Juan Marsé.


 
Molts d’aquests contes o històries no es van traslladar a la pantalla, encertadament perquè hauria estat una pel·lícula molt confusa. I és un llibre dur, sense eufemismes ni moralines ni res més que històries humanes de persones amb les seves coses, una d’aquestes coses és l’heroïna, però hi ha molt més. Els protagonistes pertanyen a la classe treballadora en un moment que les reconversions del thatcherisme havien estat especialment dures sobre la part de la població que només tenia la seva força de treball. Tot i això sempre hi ha escapatòries, les noies, els amics, el futbol, l’orgull patriòtic, les festes, la música…, formes d’escapar d’una realitat depriment i sense gaires sortides, el mateix que l’heroïna. L’èxit de la novel·la i el fet que Welsh fos un autor d’escenaris i temes bastant recurrents va donar lloc amb el temps a la continuació. 10 anys després del punt culminant de la pel·lícula i el llibre: el gran negoci, l’eufòria i la traïció. Porno està protagonitzat pels mateixos personatges, amb el pes dels anys i de les males decisions que han pres… No són més savis ni més madurs, però quan s’ajunten encara senten les restes d’allò que va ser una gran amistat. Aquí la història està molt més continguda que a Trainspotting, tot i algunes semblances i autoreferències. I la darrera entrega de Welsh amb aquesta tropa va ser la preqüela Skagboys, un llibre on explica els anys previs a Trainspotting. Com era entrar al món adult des de la classe obrera empobrida de Leith, llars desestructurades, alcoholisme, pobresa, atur, violència, futbol i drogues, veurem com Rents, Sick Boy i Spud es van enganxar a l’heroïna. Aquest llibre és el més extens i tot i que no arriba a la hilaritat d’alguns moments dels altres dos per mi és el millor, obra del millor Welsh. Els tres llibres d’aquest cicle es poden llegir independentment però si us el voleu llegir d’acord amb la cronologia dels personatges, l’ordre seria: Skagboys, Trainspotting i Porno. La continuació de Trainspotting també va ser adaptada al cinema, es va especular amb el títol de Porno però finalment es va optar per T2 Trainspotting, amb els mateixos actors i el mateix director la pel·lícula s’aparta molt del llibre en el qual es basa per fer una continuació més típica del que serien les aventures dels protagonistes. No és gaire fidel al llibre, la principal diferència és que el llibre se situa 10 anys després de Trainspotting i la pel·lícula 20 anys, i respon més a ganes de fer calaix i de divertir-se amb contínues referències a la primera pel·lícula.

cicletrainspotting

 

Cicle d’Edimburg

Gairebé tots els llibres de Welsh estan ambientats a Edimburg i en aquest grup hi posaríem tots els seus llibres situats allà que no són els tres del cicle Trainspotting, tot i que algun personatge pot treure el cap en algun moment. Aquí tenim llibres de contes com: Acid House, Si te gustó la escuela te encantará el trabajo, o Col recalentada. Els contes són ideals per una lectura ràpida i fer-nos una idea de les característiques i humor de l’autor. I tenim les novel·les com la negríssima Escoria sobre un policia corrupte (amb adaptació en pel·lícula) i la que és possiblement el millor llibre de Welsh: Cola, i com que ja en vaig parlar en una altra entrada us deixo l’enllaç per no repetir-me. Els seus protagonistes no sempre són drogoaddictes, fonamentalment són persones lluitant per tirar endavant, Welsh ve de la classe obrera i no se n’oblida ni se n’amaga. En tots els seus llibres Welsh té molt clar qui és i d’on ve, és fill d’un barri treballador, no hi ha tants autors que se’n reivindiquin sense mitges tintes.

https://www.flickr.com/photos/glenbowman/

The Royal Mile – Edinburgh, Scotland © Glen Bowman, Creative Commons.

 

Cicle de Miami

Miami parlant d’Irvine Welsh? Quina relació hi ha? Miami sembla ser una destinació preferent quan els escocesos volen fugir del seu hivern cap a climes més càlids, a més a més Irvine Welsh viu entre Miami i Edimburg (durant una temporada va viure també a Amsterdam) i els seus personatges en aquestes novel·les poden ser tan escocesos de vacances o directament trasplantats. Aquests llibres demostren que Welsh no està sempre escrivint el mateix llibre i que té taules suficients per sorprendre sense deixar de ser ell mateix, tot i el canvi radical d’escenaris. El llibre Crimen va ser una sorpresa, el vaig començar amb un punt d’escepticisme i va acabar deixant-me enlluernat. Tema: les xarxes de pederàstia i abús de menors i corrupció de cossos policials. L’autor va investigar el tema a fons ajudat per policies, i el que explica no és una història real però ho podria ser, un thriller negre en tota regla. I La vida sexual de las gemelas siamesas és un altre d’aquells llibres que són molt més del que semblen, no és una història tan simple com pot semblar, no és només que una entrenadora segresta a una noia obesa i l’encadena a una màquina d’exercici fins que s’aprima, és molt més. Possiblement aquesta sigui la millor definició que serveix per als llibres de Welsh i per tots els bons llibres en general: hi ha molt més del que sembla a primer cop d’ull.

https://www.flickr.com/photos/158652122@N02/

South Beach, Miami © Mike McBey, Creative Commons.

 

N’hi ha més, aquí podeu trobar tots els seus llibres a les biblioteques de Barcelona, aquest repàs ens dóna una idea d’aquest autor que ens pot fer passar molt bones estones llegint. Després d’aquesta repassada ja només em queda respondre la temuda pregunta de “quin llibre recomanes per algú que vulgui introduir-se a l’obra d’aquest autor?” Si el tema de la droga no us fa enrere qualsevol del cicle de Trainspotting (Skagboys; Trainspotting; Porno), una bona manera d’entrar-hi també pot ser amb un llibre de contes, aquí el meu vot seria per Acid House, i si us hagués de parlar d’un sol llibre de Welsh per llegir-lo i jugar-vos-ho tot a una sola carta la meva recomanació seria Cola.

Per saber més sobre Irvine Welsh podeu llegir aquesta extensa entrevista que l’hi va fer Kiko Amat per la revista Jot Down, o anar el dia 14 de setembre a la Biblioteca Jaume Fuster a veure’l i escoltar-lo en viu i en directe.

 

Escrit per | Tyler Durden

La primera regla del Club és que no es parla del Club, la segona regla... A més del Club, i només com a tapadora, em faig dir Cesc i treballo a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.

1 Comentari

  1. Andrés Castells

    10 setembre 2018 at 23:57

    Fa pocs dies i també a la Jaume Fuster, Eduardo Mendoza (i molta gent es va queda fora) i ara Irvine Welsh, millor aneu amb temps

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.