0

Els dics / Irene Solà

Solà, Irene
Els dics

Barcelona: L’Altra, 2018

 
Molt bé, avui parlaré d’un premi literari, així que us deixo uns minuts perquè maleïu amb calma els premis, els que hi participen, els jurats i els que els guanyen i encara més els que es llegeixen els llibres guanyadors…, podeu acompanyar els exabruptes d’onomatopeies, gests clarament ofensius, blasfèmies, heretgies i mirades d’odi… Ja està? Estem més tranquils ara? Doncs m’hi poso.

Els premis, i els seus ecosistemes i els seus habitants són altament criticables des de molts punts de vista. Però de tant en tant hi ha premis que tornen l’esperança en el concepte, que no semblen ser únicament una excusa per publicar el llibre amb algun text a la faixa que faci de reclam a l’aparador. Si seguiu l’actualitat cultural, n’haureu vist de tots colors. El concepte, la idea, és bona, és fan públiques unes bases, es presenten uns llibres i un jurat se’ls llegeix i en tria el millor. El premi Documenta està pensat per autors menors de 35 anys, amb la intenció de renovar el món literari amb sang nova, sang que en els darrers tres anys ha estat aportada per dues dones (dues del total de 4 premiades per 27 homes). El 2015 va ser Alicia Kopf (amb Germà de gel) i aquest 2017 Irene Solà i d’aquesta darrera autora i el seu llibre en parlaré.

No és una novel·la típica amb una història, són moltes històries, molts personatges, el llibre és la suma de totes aquestes petites històries. Històries ambientades en el món rural, un món on han de conviure els residents habituals com els pagesos amb pixapins com els ciclistes, una convivència gens fàcil. El món rural se va despoblant, els joves en marxen, i els pocs que queden es senten abandonats i veuen els pixapins com uns invasors, com uns convidats no desitjats. Un món amb uns costums que han creat un ecosistema propi. Un entorn que marca les relacions, condicionades per allò que he dit, que tothom marxa el que dóna un sentit de provisionalitat a tot, un entorn opressiu pels que marxen i que és tot el que tenen als que es queden, i amb tot això les històries de les persones i les seves vides.
 

022-irene-sola-460x198-460x198

Irene Solà


 
L’autora farà salts en el temps per explicar la història de la Victòria i el Lluís i els seus fills, la Nàdia, l’Ada i el Quim, i els seus veïns de Can Ballador, els Vicenç pare i fill, i els seus embolics, les seves parelles, els seus amors, i els seus records que l’Ada fa servir per escriure una història, moltes històries, s’han obert els dics i ara s’anirà explicant tot. Les seves històries, el seu matrimoni, els seus fills, els altres veïns del poble, l’Ada que és una mica a tot arreu perquè per això és l’autora d’un llibre sobre tota aquesta gent. Tot i que alguns dels millors moments se’ls ha d’apuntar la família de Can Ballador:
 

I aleshores, tot va passar de pressa i les mirades i els gestos de tothom s’encavalcaven; l’home del tractor va fer moure les rodes de darrere frenèticament. La roda sobre el camp, folla. Rodona, boja. Abans que en Jordi entengués què feia el tractorista, els nou ciclistes estaven coberts d’un núvol de pols densa i grisa. I just abans que la polseguera li fes tancar els ulls, en Jordi va veure, dalt la cabina del tractorista, un caparró girant-se, rient, mirant els ciclistes. Era una nena, asseguda al costat de l’esquena grossa de l’home que conduïa. Una nena que devia tenir sis anys, set màxim. I que els va aixecar el dit del mig, i mirant-los directament a la cara, a nou homes fets i drets, els va fer una botifarra.

 

https://www.flickr.com/photos/sean_hickin/

The Field © sean_hickin, Creative Commons.


 
També un nano de deu anys ens explicarà que ha lligat a les colònies d’estiu, o això li sembla, reviurem el pànic que pot sentir un nen petit que perd a la seva mare al supermercat, matrimonis i separacions, parelles que es fan i es desfan, animals que apareixen a tocar de la carretera com si ens volguessin dir alguna cosa. L’entorn no és únicament l’escenari, és un lloc on coses com aquesta són perfectament creïbles:
 

En Vicenç també li explica que una vegada amb cinc anys la seva germana Marta cridava: “Hòstia santa, puta d’orus, cagu’m Seuna!”. I aquesta és la Mercè de Can Ballador que va sentir la diatriba i va exclamar: “Marta Ballador, si et sento tornar a dir una sola d’aquestes paraulotes, et rentaré la llengua amb tant sabó que trigaràs dies a notar cap gust”. I aquesta és la Marta de cinc anys, colrada de tant segar al camp, explicant-li a la mare, amoïnada i seriosa, que ella és pagesa, i que els pagesos diuen paraulotes. I aquesta és la seva mare, que va establir un pacte segons el qual la Marta podia dir alguna paraulota, però només si era al camp treballant amb el seu pare i tothom qui hi havia eren pagesos. Mai a casa. Mai a l’escola.

 

https://www.flickr.com/photos/baileysjunk/

Let’s see how gross I can be. © Bailey Weaver, Creative Commons.


 
Crec que un llibre també es pot explicar amb els llibres a què recorda i a mi aquest Els dics m’ha recordat a Els nois de Toni Sala (vaig parlar-ne en aquesta altra entrada), per aquesta doble visió del món rural: per una banda un entorn en un canvi accelerat i per altra banda un escenari privilegiat per les seves històries, un escenari que és una mica un propi personatge, no només unes coordinades geogràfiques. I és a més a més un llibre que entra sorprenentment bé, ens portarà cap a un cantó i cap a l’altre, cap a una història i la de més enllà, suaument, com sense esforç. El llibre és tot el que he explicat, és alguna cosa més i sobretot és un llibre que fa de bon llegir sense per això ser un llibre fàcil o simple, ni de bon tros. Aquest llibre confirma, com els altres premiats del Documenta, que hi ha concursos que si cal tenir en compte a l’hora d’escollir un llibre, i que no ens equivocarem, podem trobar-nos un llibre que no ens agradi però rarament un mal llibre.

 

Escrit per | Tyler Durden

La primera regla del Club és que no es parla del Club, la segona regla... A més del Club, i només com a tapadora, em faig dir Cesc i treballo a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada