0

A principis de novembre comença el cicle temàtic “Guitarres rebels: política i cançó”, un conjunt d’activitats coordinat per Toni Castarnado -periodista musical i autor dels llibres Political world. Rebeldía desde las guitarras, Mujer y música: 144 discos que avalan esta relación i el segon volum Mujer y música: 144 discos más que avalan esta relación. Diferents especialistes ens parlaran de la relació entre la música popular i les reivindicacions de caire polític, tractant matèries tan diverses com ara la música folk, Martin Luther King, Amaral, Nacho Vegas o la guerra del Vietnam… Fent clic aquí trobareu més informació sobre aquest cicle temàtic i aquí tot el calendari d’activitats.
 

Guitarres rebels - L'aventura de conèixr
 
Per anar obrint boca hem preparat una petita selecció de cançons (algunes previsibles; d’altres no tant) que s’alcen contra la injustícia. Us animem a deixar els vostres suggeriments als comentaris.
 

“Diguem no” (Raimon, 1968)

 
Podríem haver inclòs artistes com Ovidi Montllor (La fera ferotge), Lluís Llach (La gallineta) o Maria del Mar Bonet (Què volen aquesta gent?), però creiem que d’entre tota la cançó de protesta que va sorgir al voltant del col·lectiu Els Setze Jutges en Raimon n’és el més representatiu. “Què és un home rebel? És un home que diu no.” Aquesta va ser la frase d’Albert Camus en què Raimon es va inspirar per escriure -fa més de cinquanta anys- un dels més emocionants himnes contra el franquisme.
 

 


“Strange fruit” (Billie Holiday, 1939)

 
Bé, l’autora de la cançó no és Billie Holiday, sinó Abel Meeropol qui va musicar el poema que ell mateix havia escrit a principis de segle com a protesta pels linxaments que eren sotmesos gran part dels esclaus afroamericans. Strange fruit es va convertir en una de les cançons més conegudes de la història de la música popular (la revista Time la va nomenar millor cançó del segle XX) i la versió de Billie Holiday n’és la versió més coneguda. Impossible escoltar-la sense sentir-se colpejat.
 

 


“No hay tanto pan” (Sílvia Pérez Cruz, 2016)

 
Segur que recordareu el moment en què Sílvia Pérez Cruz es va posar a cantar aquesta cançó a l’entrega dels premis Goya 2017, en recollir el premi a millor cançó original (“Ai ai ai” apareixia al documental Cerca de tu casa, d’Eduardo Cortés. Centenars de persones són desnonades cada dia a l’estat espanyol, Pérez Cruz ens ho explica claret a la cançó: “Es indecente y es indecente / Gente sin casa y casa sin gente”
 

 


“El político neoliberal” (Pony Bravo, 2013)

 
“Yo soy el político neoliberal / me gusta ir a las fiestas del Banco Central. / Vuela la cocaína por los despachos del capital / vótenme, porque mi rumba está buena.” Mala llet, oi? Els andalusos Pony Bravo -banda de referència pels hipsters més sofisticats- van sorprendre tothom amb aquesta cançó que carregava contra el neo-liberalisme des d’una perspectiva humorística o irònica, que és una altra manera de fer cançó amb missatge polític.

No us perdeu el videoclip!
 

 


“Zombie” (Fela Kuti, 1976)

 
Personatge controvertit per alguns aspectes de la seva vida privada, Fela Kuti va tenir la valentia i el coratge de lluitar políticament amb les seves cançons. Va utilitzar la seva fama internacional per denunciar la corrupció i els abusos de poder comesos pels soldats nigerians, motiu pel qual va ser durament represaliat (la seva mare va morir en la intervenció militar que intentava desallotjar el campament / comuna que Kuti tenia a Lagos). Fela Kuti era un revolucionari que feia cançons; no en va se’l va descriure una vegada com una barreja entre Bob Marley i el Che Guevara.
 

 

Escrit per | Repo Man

He agafat el meu àlies del títol d’una pel.lícula de culte de 1984, “Repo Man”. Aquestes són algunes de les coses que vaig aprendre a estimar gràcies a la xarxa de biblioteques: les pelis de Stanley Kubrick, el llibre de còmics “Peanuts”, els discos de Miles Davis o Camarón de la Isla, l’actriu Jessica Chastain, les novel.les de Robertson Davies i els quadres de la Frida Kahlo. Em podeu trobar a la Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada