0

Ravel "L'enfant et les sortilèges"

Ravel, Joseph Maurice
(Ziburu, Pirineus Atlàntics, 1875 – París, 1937)
L’Enfant et les sortilèges. Òpera en un acte

 

Un nen entremaliat no vol fer els deures. Sa mare el reprèn i ell es rebel·la: en un “frénesie de perversité”, explicita el llibret, comença a destrossar-ho tot. No més lliçons ni més deures “je suis libre, libre, méchant et libre!”. Trenca las seves joguines, persegueix el gat…

Els sortilegis comencen: els objectes que ha maltractat es rebel·len contra ell. Surt al jardí, que representa el paradís clos de la tendresa, i els animals que ha perseguit, els arbres i plantes que ha destrossat, l’ignoren i s’uneixen contra ell. Es sent sol i exclòs.

El nen veu que un esquirol s’ha trencat una pota i es preocupa per guarir-lo. Aquest gest que mostra la seva bondat interior el reconcilia, si podem dir-ho així, amb l’univers: els animals l’ajuden a invocar el nom salvador: “Maman!”.

Amb aquesta paraula acaba l’òpera de Ravel, L’enfant et les sortilèges, musicalment un prodigi: orquestració prodigiosa, integració suprema de musica i text, ritmes de vals, foxtrot, tambourins pastorals, duets amorosos de gats a la llum de la lluna, fantasia desbordant mil·limètricament estructurada per aquell a qui Igor Stravinsky anomenava el “rellotger suís”, referint-se al seu treball detallista i perfectament lligat, com un mecanisme de rellotgeria.

El llibret de Colette no és el menor dels atractius de l’obra: una immersió en el món de la infantesa, onírica i plena de ressonàncies psicològiques. La figura materna en el text de Colette és més aviat opressiva, però la lectura de Ravel, molt lligat a la seva mare, és més positiva: la música conclou amb tendresa sobre el mot “Maman” en una afirmació del retorn al si maternal plena d’enyorança.

Aproximadament 45 minuts de somni musical, de sortilegis sonors en aquesta segona òpera de Maurice Ravel, composta a partir de 1917 i estrenada a Montecarlo el 1925 sota la batuta del gran Victor de Sabata.

Podeu gaudir d’un fragment de l’obra, en una versió de Jiri Kylian i el Nederlands Dans Theater:
 


 
I també podeu seguir-nos a l’Spotify de la biblioteca. Us hem preparat una selecció de fragments d’obres de Ravel:
 

 

Escrit per | Biblioteca Clarà

La Biblioteca Clarà, inaugurada el febrer del 2000, està situada a l'edifici obra de Duran i Reynals d'estil racionalista, que va ser el taller de l'escultor Josep Clarà i Ayats (Olot, 1878 - Barcelona, 1958). L'edifici està totalment rehabilitat i adequat a les necessitats d'una biblioteca moderna. Estem especialitzats en òpera

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada