1
¡Universo! / Albert Monteys

Monteys, Albert
¡Universo!

Bilbao: Astiberri, 2018

 
Albert Monteys és un nom conegut del nostre còmic, sobretot vinculat al setmanari El Jueves fins que el va abandonar (acompanyat d’alguns autors més) després d’un episodi de censura. Va ser un dels fundadors d’Orgullo y Satisfacción (que es mereix una entrada a part) i a més a més va publicar en format digital el còmic ¡Universo!
 

showmonteys3
 
Després d’anys i anys de Tato con moto y sin contrato i Para ti que eres joven (en col·laboració amb Manel Fontdevila) Monteys es converteix en el seu propi personatge a El show de Albert Monteys.

imagesEl salt de l’autor és enorme, i molt arriscat. Fer humor és molt difícil, fer-ho bé i en el format que li permetia El Jueves (una pàgina) és una tasca de molta dificultat, i se’n va sortir molt bé. De cop i volta té totes les pàgines que vol al seu abast i una llibertat total, molts autors podrien sentir pànic davant d’aquest canvi. Després de llegir aquests dos còmics ja us dic que no és el cas.

Comencem pel primer còmic. Començant per títol l’autor es riu d’ell mateix. Dels seus problemes per trobar idees, de passar-se més hores fent acudits a twitter que treballant, els fills no l’entenen, la dona no gaire, li pesen els anys i els quilos i que sempre el confonguin amb l’autor de La Parejita… i no podem evitar trencar-nos de riure. Les seves neures són les neures dels artistes precaris (o freelance) que van sumant anys i veuen com la gran obra se’ls escapa (no sóc cruel amb ell, crec que aquests dos llibres són la seva gran obra en construcció, però si ell mateix es riu d’això jo també) i els somnis de joventut no acaben de sortir del tot bé (les reunions i discussions amb els seus altres “jos” són antològiques, o les persones que hi ha al seu cap a l’estil Inside Out, o…). Una de les millors seccions d’Orgullo y satisfacción que jo almenys desitjo que no es quedi en un sol volum.
 

img026
 
He d’aclarir que estic una mica tip de la moda de l’autoficció, excepte quan el protagonista té coses a explicar (és el cas) i ho sap fer amb gràcia (també és el cas) aleshores sí. Menció especial dues de les històries recollides que fan referència a l’actualitat, una sobre els atemptats de la Rambla i una altra sobre l‘1 d’octubre, també se’n surt tot i que en ambdós casos poc humor es pot fer (gens en el cas dels atemptats).

I ara anem a ¡Universo!, a veure com us ho explico… si sou seguidors de la recomanable sèrie Black Mirror aquest còmic no se us farà estrany. Ciència-ficció amb un pas de rosca més. Tenim tots els elements que esperaríem en un còmic de gènere però la combinació que en fa i les històries són sensacionals. Arguments intel·ligents, durs si cal, amb un punt còmic… podem posar-nos pedants i dir que és un còmic sofisticat… la veritat és que costa de definir, però en un gènere que ja les ha vist de tots colors aconsegueix fer un còmic increïblement original i collonut. Tan simple i tan difícil. Agafeu el còmic, comenceu a llegir-lo sense prejudicis i ja m’ho direu.
 

universo1
 
Viatges en el temps, robots, naus espacials, experiments que no surten del tot bé… Tot el repertori de la bona ciència-ficció, però en cap moment tenim la sensació que ens estan tornant a explicar la mateixa història una vegada més. Insisteixo en l’originalitat de la proposta, sobretot per la gent que fuig d’un còmic de gènere canònic per previsible, no és aquest cas. I el dibuix? El dibuix de El Show… era una herència de les tires de Tato i la seva tirada cap a la caricatura, aquí no pot fer el mateix. Aconsegueix un estil de còmic “seriós”, amb unes figures molt més contingudes i que permeten que la narració flueixi sense entrebancs, de manera aparentment senzilla.
 

collageuniverso
 
Les dues propostes d’Albert Monteys són de les més interessants que han aparegut als nostres còmics en força temps. L’autor ha mostrat una maduresa que li ha permès encaixar en registres tan dispars com aquests dos i reinventar-se.

Albert Monteys visitarà la biblioteca El Carmel – Juan Marsé demà dijous 15 de novembre en la sessió oberta del club de lectura de còmics de la biblioteca, a les 19:00 h, entrada lliure.

 

Escrit per | Tyler Durden

La primera regla del Club és que no es parla del Club, la segona regla... A més del Club, i només com a tapadora, em faig dir Cesc i treballo a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.

1 Comentari

  1. Manel

    3 desembre 2018 at 16:45

    Hey, llegits tots dos comics gràcies a aquesta entrada!
    Boníssims, m’ha agradat una mica més “El show de..”. Tot i que com molt bé dius a la ressenya hi ha certa sobredosi d’autoficció, Monteys sap fer-ho d’una manera fresca i divertida.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada