0

En Nic i el seu millor amic Jonah, porten amb cotxe a la Haley, xicota d’en Nic, a Califòrnia on s’estarà durant un any. Pel camí, donen una petita volta per arribar al lloc on suposadament s’amaga Nomad, un enigmàtic hacker que ha sigut capaç de colar-se als sistemes del MIT (l’Institut de Tecnologia de la Universitat de Massachusetts). Seguint aquest senyal (d’aquí el títol de la pel·lícula), agafen una carretera secundària sense asfaltar i arriben a una casa que, en aparença, sembla abandonada. Per fi, han trobat…
 

senal Estàs inquiet?

Eubank, William
La Señal

Madrid : Aurum, cop. 2015

 
El cert és que en aquest punt de la història, ens trobem uns quants elements tòpics de les típiques pel·lícules de terror: Nit + casa abandonada enmig del no res + joves temeraris = Perill imminent. Sí, efectivament, quan els nois entren a la casa i la noia es queda al cotxe (“No surtis del cotxe” li diuen… aixs! Paraules poderoses en mans de guionistes sense escrúpols…) llavors s’escolta el crit de la noia, llums enlluernadores i de sobte, la foscor.

I… canviem totalment d’escenari. No se sap què ha passat però ara en Nic, que porta al seu braç el número d’identificació 2.3.5.41 tatuat al seu braç, apareix en el que sembla ser alguna mena de laboratori militar on el Doctor Wallace Damon (interpretat per Laurence Fishburne) sembla ser el cap del centre on estan aïllats. Però què ha passat? On estan la Haley i el Jonah?

 

– ¿Puedes hablar?
– ¿Dónde estoy? No me puedo mover.
– ¿Puedes decirme tu nombre?
– Nicholas Eastman
– Yo soy Damon, el Dr. Wallace Damon y dirijo el equipo de transición que va ayudarte o a ayudarnos a entender exactamente lo que te ha pasado.
– ¿De qué está hablando?
– ¿Puedes hablarme de la primera vez que encontraste la Señal?
– ¿La qué? ¿Por qué no me muevo? ¿Qué nos ha pasado?
– Debido a las circunstancias que rodean a tu estado me temo que nuestra información es bastante limitada.
– Espere ¿Cuál es mi estado?
– Lo que voy a contarte Nic puede perturbarte un poco. Has establecido contacto con una xxxx  (no, no faré un spoiler. Haureu de veure la pel·lícula si voleu saber més).
 

La desorientació que pateix el protagonista amb tota la situació és semblant a la que tenim nosaltres. Tot és una mica estrany i segons avança la història, cada cop s’accentua aquesta sensació que aquest laboratori i el seu personal, amaguen alguna cosa. I com la intenció d’en Nic sobretot, és la de saber què ha passat amb els seus amics, començarà a elaborar tot un pla per intentar esbrinar la veritat. Això sí, a mesura que ens apropem al final, aquesta fugida cap a la veritat es tornarà més i més frenètica (presteu atenció a les paraules del camioner).
 

Primera trobada entre el Dr. Nomad i en Nic.

Primera trobada entre el Dr. Nomad i en Nic.


 
Realment és una pel·lícula diferent i això és el que m’ha mogut a recomanar-la. Sí, hi ha alguns tòpics i és una peli que potser la crítica no la recordarà per la seva qualitat interpretativa i dramàtica però sí que és una peli entretinguda que aconsegueix mantenir-te a la butaca i compleix amb un dels objectius del cinema: entretenir-te i passar-ho bé (sempre que t’agradin aquest tipus de pel·lícules, és clar!).

El que més m’ha agradat, sense cap mena de dubte, el seu final. Són d’aquests que minuts abans penses ah! Ja sé com acaba… t’ho imagines perquè tot sembla anar cap aquesta direcció… i de sobte, patapam! Es precipita tot, veus la veritat (al mateix temps que el protagonista) i s’acaba. The End. I aconsegueix l’efecte sorpresa que suposadament el director pretenia en acabar la peli així. Aquest és el seu final, però també és l’inici de les suposicions que pots fer a continuació: Què passa després un cop Nic descobreix la veritat? Això no surt però t’ho pots imaginar… comencen les conjectures perquè pot passar qualsevol cosa. Ara tu pots ser el creador o creadora del final de la història perquè no té un final obert com per fer una segona part… crec.

En resum, aquesta és la típica pel·lícula de cap de setmana, sense cap mena de pretensió excepte la de passar-ho bé. I no us oblideu posar un bol de crispetes al costat!
 

A continuació, podeu veure el tràiler de la pel·lícula:
 


 

Pero recuerda, Nic, fuiste tú el que vino a buscarme a mi. Así que debes preguntarte: ¿He encontrado lo que estaba buscando?

 

Escrit per | Mr Hyde

Sóc la part oculta del Dr. Jekyll... o era a l'inrevés? Es comenta que vaig ser creat per un tal Stevenson, quan més aviat va ser al contrari, encara que això és un secret. Vaig estudiar amb el gran Doctor Tenma, m'agrada la música de Hyde i tinc un gat anomenat Schrödinger. Per cert, dintre meu hi ha la Marian, una devorallibres de la Biblioteca Horta - Can Mariner.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada