El pitjor de Vázquez

Tyler Durden Fa 2 setmanes Adults, Còmic, Joves
0

Lo peor de Vázquez

Vázquez
Lo peor de Vázquez

Barcelona: Glénat, 2010

 
Si no sabeu qui és Vázquez hi heu de posar remei, i no, no és opcional.
 

Editat de la seva pàgina a la Viquipèdia:

El seu pare era un modest treballador ferroviari i els seus avis havien estat sastres de la Casa Reial. En la seua infantesa es va alternar amb els humoristes Wenceslao Fernández Flórez i Enrique Jardiel Poncela, que eren amics de la família; aquest últim va imprimir en Vázquez el seu amor per l’absurd. Vázquez va ser sempre, malgrat l’ofici dels seus avis, irreverent, marginal, bohemi i anarquista. Sempre va travessar problemes econòmics, dels quals eixia amb un descomunal talent per al “sablazo” i amb un enginy fora del comú.

Va iniciar la seua carrera en la dècada de 1940 com a dibuixant i guionista en Maravillas, suplement de la revista infantil Flechas y Pelayos. A la fi de la dècada es va convertir en un dels principals autors de la barcelonina Editorial Bruguera, en la qual va començar a treballar en 1947. En les seues revistes PulgarcitoEl DDTTío Vivo i Mortadelo va crear els seus imaginatius i anàrquics personatges, entre ells Mr. LuckyHeliodoro HipotenusoLas hermanas Gilda (les germanes fadrines Leovigilda: prima, agra i manaire, i Hermenegilda: grossa, ingènua i dominada; Leovigilda intenta frustrar sempre a la seua germana menuda i ambdues representen la frustració i repressió sexual de postguerra); La família Cebolleta (amb el seu avi, obsessionat amb contar “batalletes”, ha passat a l’imaginari col·lectiu i a la llengua comuna a través de la frase feta: “Expliques més batalletes que l’abuelo Cebolleta“); Ángel SiseñorFelicianoArturito el MarcianitoLa Osa Mayor, Agència Teatral; La Família Churumbel (uns gitanos que viuen al marge de la societat); La Abuelita PazAli-Oli, Venedor OrientalAngelito (o Gugú); La Mansión de los Espectrosel Inspector O’Jalel Inspector Yesel Tío Vázquez (història amb tints autobiogràfics on ell és el protagonista), o Anacleto, Agente Secreto.

En la revista Jauja, d’edicions Druida, Vázquez va publicar la sèrie Yo, dibujante al por mayor i historietes com La mirada o 7 maneras de hacerse millonario. També apareixen Los casos de Ana y Cleto (que a la revista Garibolo seria publicada com Tita & Nic)

En la seua última etapa, després de la desaparició de Bruguera el 1986, es va consagrar al públic adult amb els àlbums Vámonos al Bingo!!Historias verdesSábado sabadeteGente peligrosaMás gente peligrosa i personatges com Don Cornelio Ladilla y su señora María, que va formar una sèrie de diversos àlbums. Va col·laborar també en publicacions com El Papus o Makoki (amb el pseudònim de Sappo) i en el suplement infantil del periòdic El País.

Edicions Glénat va editar la major part dels seus últims treballs. El 1990 va ser guardonat pel conjunt de la seua obra en el Saló del Còmic de Barcelona. El juny de 1991 es va estrenar en la sala Olimpia de Madrid Operació Òpera, espectacle teatral muntat per Ignacio Garcia May i Juan Antonio Vizcaíno. L’obra tenia com a protagonistes a Aniceto (Anacleto) i les germanes Morgan (Les germanes Gilda). Vázquez va fer uns excel·lents decorats i aqueix mateix any va realitzar tires d’actualitat per a L’Observador.

 

D'esquerra a dreta, Manuel Vázquez en foto, dibuixat per ell mateix i interpretat per Santiago Segura.

D’esquerra a dreta, Manuel Vázquez en foto, dibuixat per ell mateix i interpretat per Santiago Segura.


 
La seva llista d’obres és immensa, colossal, va ser un dels grans també en producció. Eren uns temps on els dibuixants de còmics treballaven a preu fet, la principal editorial era coneguda per unes condicions draconianes i uns preus molt baixos però tenien el quasi monopoli, per sobreviure calia dibuixar moltíssim. Però un dia Bruguera va desaparèixer, el perquè de l’ensorrament donaria per vàries entrades, però el fet és que els dibuixants que treballaven es van veure al carrer, amb els seus personatges com actius d’una empresa en concurs de creditors, no podien treballar amb ells perquè ni tan sols eren seus sinó de Bruguera, una de les draconianes condicions que imposava l’editorial (com totes en aquella època).

Vázquez va decidir canviar, i mantenint el seu particular estil orientar les seves històries al públic adult. Tot un salt mortal per algú que portava anys i anys en el còmic infantil, però se’n va sortir. Vázquez sense censura, sense límits, sense que ningú li imposi temes o li retalli la llibertat. El títol de Lo peor de Vázquez potser no és real, però de ben segur és el Vázquez més lliure.

En aquest tros de llibre que frega les 600 pàgines hi ha una mica de tot. Des d’unes històries humorístiques molt de gag i que podrien haver aparegut perfectament en revistes de Bruguera (impressionant l’Inspector Yes) fins a llibres on l’autor retrata totes les seves fòbies o es posa a si mateix com a personatge, a explicar-nos coses de la seva vida que sempre acaben en acudit. L’humor és una cosa molt seriosa i ell el treballa com ningú. Totes aquestes històries es van publicar com àlbums o en altres publicacions, Gente peligrosa, Admirado maestro, Distinguido gran hombre… entre aquests n’hi ha un que per mi és el millor. Vázquez va aprofitar la llibertat total per publicar un llibre amb històries obertament sexuals i bastant autobiogràfiques Sabado sabadete, amb un subtítol que ho deixa clar (amb humor): Un profundo análisis sobre la sexualidad femenina que provocará espanto entre los mojigatos.
 

57739565
 
És desternillant, té punt de fantasía porno però amb un punt caspòs, com les pel·lícules del destape, cap passarà a la història però feien passar una bona estona i sense voler-ho retrataven una societat i un moment. Vázquez protagonitza les seves pròpies aventures, els seus ligues, les seves nòvies, les seves “proeses” o els seus fracassos, perquè en aquest terreny l’autor fa com en la resta: fer la viu-viu, trampejar i seduir amb el seu encant. I jo crec que aquí fa un retrat seu molt sincer, acaba sortint un personatge molt humà i més ple de matisos del que faria pensar l’argument o el dibuix, perfectament simple i identificable. En unes altres circumstàncies potser Vázquez hauria cultivat més aquesta àrea de la seva carrera, la que podríem anomenar eròtico-humorística-costumista. I un avís, cal tenir en compte que eren altres temps molt allunyats de la correcció política i que a més a més Vázquez ni deuria saber el que era, alguns acudits vists avui dia poden semblar excessius.

Un Vázquez molt allunyat del més conegut autor d’Anacleto, agente secreto, però molt més interessant i personal, un autor absolutament imprescindible del nostre còmic amb una producció que va abarcar dècades. No és una recopilació exhaustiva, però sí una bona manera d’acostar-se a uns còmics que en molts casos ja estan descatalogats i són introbables, també és el cas d’aquest còmic però a les biblioteques en tenim uns quants. A què espereu per explorar el Vázquez més canalla i sorprenent?
 

Escrit per | Tyler Durden

La primera regla del Club és que no es parla del Club, la segona regla... A més del Club, i només com a tapadora, em faig dir Cesc i treballo a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada