L’amor (i el sexe), el menjar i la mort són tres constants que es donen en la literatura universal, indistintament de la cultura d’origen dels escriptors. Davant la potència argumental de l’amor o de la mort, el menjar sembla un recurs menor dins la trama de qualsevol ficció. Però, si ens fixem bé, la gastronomia en la literatura no és mai fruit de l’atzar ni de la improvisació.

La gastronomia, el fet cultural i vital per excel·lència, recrea un ambient, retrata una societat, una època, una cultura, un país… Què menja i com ho fa defineix el perfil psicològic d’un personatge (sibarita, llamenc, gormand). La dieta, la manera de cuinar, el tipus d’aliments, els hàbits dels comensals, menjar a poc a poc o voraçment, atipar-ser o passar gana, menjar sol o acompanyat, a casa o al restaurant, determina el moment i l’estat anímic dels personatges.

Tot i que encara que no es considera formalment com a gènere literari pròpiament dit, en els darrers temps la literatura gastronòmica, aquella on el fil argumental es centra en la cuina, els xefs o els restaurants, s’està fent un lloc important a les prestatgeries de les llibreries i de les biblioteques en forma no només de receptaris sinó també de novel·la, còmic, poesia i fins i tot en l’apartat de la literatura infantil.

 
ebiblioSelecció de llibres en suport electrònic per superar el repte de lectura

 

Novel·la gastronòmica

 

El Rodaballo  Grass, Günter

El Rodaballo

Grass, Günter
Madrid: Alfaguara, 1999

Un bon plat de turbot és el millor antídot contra els somnis totalitaris. La novel·la està basada en un conte de l’escriptor romàntic Philipp Otto Runge, que relata la sorprenent història d’un turbot parlant capturat per un pescador de l’Edat de Pedra. El turbot li suplica al pescador que el deixi en llibertat, prometent-li que l’ajudarà a lluitar contra el matriarcat imperant. El peix compleix la seva promesa i els homes passen a dominar la societat i el curs de la història. Quan tres feministes pesquen al rèmol, s’inverteix la situació. Impacients per recuperar el poder perdut, les dones repetiran els errors dels homes. L’autor alemany incorpora a l’argument referències culinàries i afirma que la gastronomia és la conquesta més refinada de la civilització humana.

El Perfeccionista a la cuina  Barnes, Julian

El Perfeccionista a la cuina

Barnes, Julian
Barcelona: Viena, 2007

El narrador britànic sosté que el cuinar és un acte moral aliè a tots els mètodes. Qualsevol persona que hagi provat de cuinar seguint un llibre de receptes es reconeixerà en les peripècies culinàries de l’autor: cuinar és la transformació d’una incertesa (la recepta) en una certesa (el plat). Segons Barnes una de les primeres lliçons que cal aprendre es que hi ha plats que sempre és millor menjar al restaurant. Llibre agut i divertit que es pot llegir com a metàfora del fet d’escriure.

 

El que hem menjat  Pla, Josep

El que hem menjat

Pla, Josep
Barcelona: Destino, 2005

“Què s’ha fet del paladar de la gent? Hem arribat a extrems d’una impressionant cortesia – entesa ara com la forma més repugnant de la covardia -. La gent ho accepta tot, no diu res… i paga, s’afanya a pagar, de seguida, com el primer. En la cuina d’avui, que per esser la de la pressa és la de les repugnants barreges, hi ha elements d’una perversitat inoïda. En una situació semblant, potser només hi ha un camí: menjar-ho tot a la brasa. És la manera que fa menys possible l’engany. Ara aquest camí és un pena, perquè, en els països que disposen d’una cuina tradicional, la seva pèrdua contribueix a la creació d’un ambient sinistrament avorrit, a accentuar el mal humor, la displicència general, la insociabilitat més degradant i grotesca.

En aquest país s’instal·len cada any més restaurants. S’instal·len a tot arreu, en els paratges més impensats. Al principi tenen èxit, perquè les persones encarregades tenen interès a servir als clients. En aquesta primera etapa, el negoci va molt bé i es guanyes diners. Però de seguida – i salvant molt rares excepcions – que el diner s’amuntega, apareixen els primers símptomes de la decadència. La qualitat decau, tot es fa de qualsevol manera, la indiferència arriba a extrems impossibles. Crear una clientela és facilíssim. Mantenir-la en la propietat, difícil.”

Narracions brillants. Publicades al 1972 en forma d’articles temàtics.

Tratado de culinaria para mujeres tristes  Abad Faciolince, Héctor

Tratado de culinaria para mujeres tristes

Abad Faciolince, Héctor
Madrid: Alfaguara, 2012 

Cuina colombiana. Ingredients emocions, humor i ironia. Us suggerim llegir les receptes en veu alta: “Si algún día te enfermas de palabras, como a todos nos pasa, y estás harta de oírlas, de decirlas. Si cualquiera que eliges te parece gastada, sin brillo, minusválida. Si sientes náuseas cuando oyes ‘horrible’ o ‘divino’ para cualquier asunto, no te curarás, por supuesto, con una sopa de letras. Has de hacer lo que sigue: cocinarás al dente un plato de espaguetis que vas a aderezar con el guiso más simple: ajo, aceite y ají. Sobre la pasta ya revuelta con la mezcla anterior, aunque esto lo prohíba la etiqueta, rallarás un estrato de queso pecorino. Al lado derecho del plato hondo colmo de espaguetis con lo dicho, pondrás un libro abierto. Al lado izquierdo, pondrás un libro abierto. Al frente, un vaso lleno de vino tinto seco…”.

 

El Festín de Babette  Dinesen, Isak

El Festín de Babette

Dinesen, Isak
Madrid : Nórdica, 2006

Qui hagi tingut l’oportunitat de visitar Noruega alguna vegada recordarà l’impressionant fenomen natural que són els fiords, llargues i profundes valls que han patit una gran erosió glacial i han estat envaïdes pel mar –que s’obre camí entre muntanyes com una mà que s’aferra a la terra amb obstinació. Establint un curiós paral·lelisme entre història i paisatge, l’escriptora Karen Blixen (amagada sota el pseudònim d’Isak Dinesen) ens transporta a un poble recòndit entre els fiords de Noruega, Berlevaag, una comunitat puritana on viuen dues germanes de mitjana edat, la Martine i la Philippa. [+]

Secretos de alcoba de los grandes chefs  Welsh, Irvine

Secretos de alcoba de los grandes chefs

Welsh, Irvine
Barcelona : Anagrama, 2007

Un jove nascut en un ambient obrer d’Edimburg treballa en el Departament de Sanitat i Medi Ambient de l’Ajuntament inspeccionant restaurants i porta una doble vida entre dones, futbol, ​​baralles i alcohol. Oficialment està interessat en la salubritat i higiene dels llocs on cuinen els grans xefs, sense fer fàstics a algun que altre suborn, però extraoficialment pretén esbrinar els seus orígens. El jove és fill de mare soltera, una pionera del punk que mai no ha volgut dir res del pare, i sospita que el seu progenitor pot ser un d’aquests divos de la cuina contemporània. Humor negre salpebrat de sarcasme i d’un lèxic provocador, macarra fins i tot.

 

A fuego lento  Cela Conde, Camilo José

A fuego lento

Cela Conde, Camilo José
Palma de Mallorca: Olañeta, 1999

Quatre relats del fill del premi Nobel de literatura, que evoquen un estil de vida d’un món que ha desaparegut, acompanyats de quatre menús del cuiner Koldo Royo (22 anys estrella Michelin) i dels dibuixos originals de l’argentí Horaci Sapere. El títol del llibre coincideix amb el del blog del cuiner basc, A fuego lento. Humor, talent i bona cuina.

Por qué me comí a mi padre  Lewis, Roy

Por qué me comí a mi padre

Lewis, Roy
Zaragoza: Contraseña, 2012

Trama ambientada en una regió d’Àfrica central cap a finals del Plistocè al voltant de la revolució i el poder que va representar el descobriment del foc, l’element bàsic en qualsevol cuina. Per què em vaig cruspir el pare és un títol gastronòmic en sentit figurat, una al·legoria sobre el relleu generacional i l’evolució de l’espècie humana. Una mirada sorprenent i mordaç on l’autor s’aproxima més a la tesi del Leviatan de Hobbes, que al del bon salvatge de Rousseau.

 

Tomates verdes fritos  Flagg, Fannie

Tomates verdes fritos

Flagg, Fannie
Barcelona: RBA, 2011

Una història amb olor a cardamom. Els tomàquets verds fregits és un plat molt típic del sud dels Estats Units d’Amèrica. L’origen era l’aprofitament dels tomàquets que a finals de temporada ja veien a venir que no arribarien a madurar. Qui no coneix l’arxiconeguda pel·lícula Tomates verdes fritos? Però no tothom recorda que aquesta és una adaptació de la novel·la Fried Green Tomatoes at the Whistle Stop Cafe de Fannie Flagg.

Evelyn, una dona de mitjana edat depressiva, visita a una parenta en un hospital. Allà coneix a Ninny una criada octogenària que li explica històries viscudes seixanta anys abans en un poble que en plena gran depressió no va arronsar el nas davant d’una relació entre dones absolutament normalitzada o l’assassinat a paellades d’un home i la seva posterior esquarterament i degustació col·lectiva. Una comunitat que cada matí es despertava amb desenes de temporers famolencs i nens que suplicaven per una llaunes de mongetes. Una història d’apoderament femení.

Rapsodia gourmet  Barbery, Muriel

Rapsodia gourmet

Barbery, Muriel
Barcelona: Seix Barral, 2012

Primera novel·la de Muriel Barbery i precursora del seu gran èxit L’elegància de l’eriçó. El protagonista és Monsieur Arthens, el crític gastronòmic més reconegut del món, es troba a 48 hores de la mort per una insuficiència cardiovascular. Un home que ha sembrat més odi que admiració al llarg dels anys i que en els darrer moments de la seva vida busca la seva redempció a partir del record d’un gust de la seva infància. Amb aquest fil argumental, l’autora proposa un viatge pel plaer del menjar, tot recreant sabors senzills però no menys intensos com el gust de la carn amb patates en salsa de l’àvia, el d’unes sardines a la brasa de l’avi, el d’un tomàquet recent collit de l’hort de la tieta Marthe, etc. Però cap d’aquests són el sabor que busca. Vols saber quin és el gust que li farà conèixer l’autèntica felicitat?

 

La Cata  Dahl, Roald

La Cata

Dahl, Roald
Madrid : Nórdica, 2014

Mike Schofield, un corredor de borsa londinenc, és un apassionat del vi. Sovint organitza sopars a casa amb la seva esposa, la filla, un matrimoni amic i un famós gastrònom, Richard Pratt. Pratt sol fer petites apostes amb Schofield amb la finalitat d’endevinar el vi que s’està servint a taula, però aquesta nit l’aposta serà major… Quan Schofield serveix el segon vi del sopar comenta que serà impossible endevinar quin és, la qual cosa Pratt pren com un repte. Edició il·lustrada per Iban Barrenetxea.

Receptes perilloses  Staikos, Andreas

Receptes perilloses

Staikos, Andreas
Lleida: Pagès, 2005

En Damoklís i Dimitris són veïns de replà i no tenen gaire relació. Però un dia descobreixen que comparteixen la mateixa amant, la seva estimadíssima Nanà. Jugant amb el títol de l’obra del francès Chordelos de Laclos, Les amistats perilloses, la novel·la presenta aquest peculiar triangle amorós, el fil conductor de la qual és el plaer de la bona cuina. La Nanà, que diu ser casada, es deleix per els menjars que li preparen ambdós amants. El millor de tot és que, al final de cada capítol, trobem les receptes dels plats: amanida de julivert, crema de sèsam, crema d’ous de bacallà, filets de seitó amb tàperes… Així, Andreas Staikos, un veritable apassionat de la gastronomia, ens mostra la Grècia culinària, plena de bon gust i de passió mediterrània, dins del joc de l’amor, la seducció i el desig.

 

El Club de los gourmets  Tanizaki, Jun’ichiro

El Club de los gourmets

Tanizaki, Jun’ichiro
Madrid : Gallo Nero, 2016

El Club dels Gourmets ens endinsa en el pervers univers de la cerca del plaer. Els seus integrants, cinc sibarites guiats pel comte G., emprenen un viatge sensual a la recerca del plat perfecte, a través de menjars d’alta cuina, encarnació d’allò sublim i d’allò tràgic.

Es tracta d’un relat curt de Jun’ichiro Tanizaki escrit el 1919, durant l’època més “occidentalitzant” de l’autor, que tracta el tema de l’estudi de les obscures passions humanes. En aquest cas, enriqueix el text les il·lustracions de Yoko Nakajima.

La cuinera  Valls, Coia

La cuinera

Valls, Coia
Barcelona: Ediciones B, 2014

Barcelona, 1771. La jove Constança Clavé, de setze anys, deixa la llunyana ciutat de Lima després de la mort del seu pare, un diplomàtic al servei del virrei Manuel de Amat, per iniciar un llarg periple fins a Barcelona i reunir-se amb els seus avis. Duu paisatges, gustos i textures gravats a la memòria, i viatja amb la seva única herència: el quadern de receptes de qui va ser el seu primer mestre a la cort peruana, el xef Antoine Champel. A la ciutat, la Constança somia convertir-se en una gran cuinera, malgrat que la seva condició de dona li barrarà moltes portes. No obstant això, s’obrirà pas amb coratge i passió entre els carrers d’una Barcelona convulsa, movent-se entre els grups que criden a la revolució i aquells altres que freqüenten salons més refinats i exquisits; una esfera de poder on es mouen personatges fascinants, com el que va ser considerat el primer gastrònom de l’època, el baró de Maldà.

 

Como agua para chocolate  Esquivel, Laura

Como agua para chocolate

Esquivel, Laura
Madrid : Suma de Letras, 2013

No sempre tenim a mà els ingredients de la felicitat. Tita, la protagonista, ho havia après des de petita, quan creixia a la cuina amb Nacha, la cuinera de la casa, i se li negava tota possibilitat de vida pròpia des del seu naixement. Però el que també va aprendre Tita és que els ingredients no són el més important per cuinar un bon plat, sinó tot l’amor amb que siguis capaç de fer-ho. Ella, de seguida, es va adonar que els seus plats no només tenien el poder d’enlluernar pels seus sabors i textures. La seva tristesa, la seva alegria, el seu desig o el seu dolor a l’hora de preparar-los es contagiaven irremeiablement a tot aquell que els provava. Novel·la portada al cinema.

Hoy caviar, mañana sardinas  Posadas, Carmen

Hoy caviar, mañana sardinas

Posadas, Carmen
Barcelona : RBA, 2008

Còctels, esmorzars, sopars… Per a una ambaixada, el menjar és imatge, i la imatge és particularment important quan es tracta de la missió diplomàtica a l’estranger d’un país petit, com Uruguai, on cal suplir la falta de mitjans amb imaginació, encant personal, treball i enormes dosis de sort. I en el cas d’aquests països, la pressió de l’èxit o el fracàs recau en una sola persona: la dona de l’ambaixador.

Inspirant-se en les seves anotacions, salpebrades d’humor, aquest llibre retrata les aventures i desventures de la família Posades en el seu constant tràfec per les diferents capitals on el pare, pel seu càrrec diplomàtic, és destinat.

 

Afrodita: cuentos, recetas y otros afrodisíacos  Allende, Isabel

Afrodita: cuentos, recetas y otros afrodisíacos

Allende, Isabel
Barcelona: DeBolsillo, 2014

Isabel Allende porta els seus poders màgics com a contista a un nivell molt personal i amb un encant peculiar a les entrellaçades i sensuals arts del menjar i l’amor. Barrejant records personals amb el folklore del món, llegendes històriques, i moments memorables de la literatura eròtica i d’altres tipus, Allende enriqueix la seva narració amb porcions semblants d’humor i perspicàcia. Combinant un banquet de fets fascinants sobre els poders afrodisíacs dels aliments i les begudes, l’autora els serveix amb convincent admiració i deguda irreverència. Suggeriments, tant antics com moderns, per atreure a un amant, encendre la cremor sexual, perllongar l’acte sexual, reactivar la decadent virilitat. Ficant-se en el calder de la història, ens explica els apetits lascius de personatges famosos, des de l’emperador Neró a Catalina la Gran fins a la mateixa Madame du Barry.

La república del vino  Mo, Yan

La república del vino

Mo, Yan
Madrid: Kailas, cop. 2010

Novel·la satírica de l’escriptor xinès Mo Yan, Premi Nobel de literatura el 2012. L’argument juga amb dues històries paral·leles. Una és el intercanvi epistolar entre un personatge que es diu com el propi autor, Mo Yan, i un admirador i deixeble, Li Yidou, que també li envia els seus contes curts. Mo Yan s’apropia d’aquests relats per anar construint la seva novel·la La República del vi. L’altra, és l’esborrany d’aquesta novel·la, un relat hipnòtic, immers en supersticions orientals, que condueix a una al·lucinatòria província xinesa: la Terra del Vi i dels Licors. L’inspector Ding Gou’er és enviat a aquesta província per investigar uns rumors de canibalisme. Però des de que arriba a aquest misteriós indret, el vi emboira la seva ment i es converteix en un gran obstacle per a la resolució del cas. Poblada per personatges extraordinaris -un nan, un dimoni, un grup de nens que han nascut per ser devorats, una professora de cuina que enceba als seus alumnes amb receptes monstruoses-, aquesta inoblidable novel·la de Mo Yan li confirma com un dels millors escriptors de Xina.

 

Escrit per | Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat

La Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat, inaugurada el 2001, és un servei públic gratuït i universal. La seva missió és garantir la igualtat d'oportunitats i el lliure accés a la informació, a la formació, al lleure i a la cultura dels ciutadans, per afavorir el diàleg, la cohesió social i el desenvolupament de la ciutadania.

5 Comentaris

  1. Elena

    4 desembre 2018 at 16:38

    Bona selecció de llibres, la veritat. Agafo nota!

    • Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat

      4 desembre 2018 at 17:48

      Moltes gràcies, Elena! A gaudir-ne!

  2. Maurizio

    9 desembre 2018 at 12:42

    Me gusta la cocina, pero no soporto que sea una moda, ní la dimensión pseudo trascendental que se le dá. Pensaba obviar el velocirepte de este mes, pero reconozco que la selección propuesta parece muy interesante. Picaré algo…

  3. Claudia

    10 desembre 2018 at 11:40

    Per finalitzar el velocirepte he triat: “En deuda con el placer” de John Lanchester. Tracta d’un jove anglès (snob) que decideix escriure un llibre de cuina. A partir de les quatre estacions s’anomenen alguns menús, alhora que parla de la seva infància i de la vida en general.

    Per altra banda he agafat 3 llibres més de la secció de cuina per agafar idees per les festes i perquè m’encanta mirar-los per després agafar una recepta i modificar-la. Aquests són: “Pasteles, pastas, galletas, merengues, tartas, panes : dulces y salados”, “El Arte de la cocina francesa / Julia Child” i “El Atlas comestible: una vuelta al mundo a través de 40 gastronomías / Mina Holland”.

    I per si no hi havia prou, m’he quedat amb les ganes de “El perfeccionista a la cuina de Julian Barnes” que hi ha en aquesta gran selecció. Gràcies per la iniciativa i per fer-nos sortir de la nostra zona de confort.

  4. Magda

    13 desembre 2018 at 11:05

    Aquest cop he triat “El primer glop de cervesa” ja que no vaig trobar ni “El perfeccionista a la cuina” i tampoc “Hoy caviar mañana sardinas”

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada