2

Poques vegades, encara que ja comencen a sovintejar -afortunadament- una dona artista que està a l’òrbita d’un home important es reivindica i troba un lloc i un espai propis a la Història de l’Art.

Aquest és el cas de Gal·la a l’exposició Gal·la Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol realitzada al MNAC entre el 6 de juliol i el 14 d’octubre de 2018.  El títol recull i recorda el text de Virginia Woolf i la necessitat de créixer i tenir un espai personal on desenvolupar-nos com  a individus independents.

Gal·la vol solitud i calma quan als 74 anys comença el projecte de Púbol, allà buscarà un lloc per evadir-se i aïllar-se, sobretot en estades a l’estiu. Dalí va intentar comprar-li un castell a la Toscana en els anys 70. Uns altres intents van ser el castell de Miravet o el de Quermançó. Finalment, amb l’ajuda del seu secretari Enric Sabater, van localitzar les ruïnes de Púbol, unes restes que se n’ocuparà d’acondicionar Emili Puignau. Gal·la es va ocupar de moblar-lo seguint els seus gustos i interessos. Puignau recull les disputes amb Dalí quan aquest volia imposar els seus criteris a Gal·la. Ella li havia de recordar contínuament  que aquell era el seu espai.

Allà on sí que va deixar l’empordanès el seu segell personal va ser al jardí, tot recordant el jardí de Bomarzo, estimat i apreciat per tots dos.
 

Resultado de imagen de bomarzo parco dei mostri

Jardí de Bomarzo (Itàlia)


 
A la mostra es comprova que es tracta d’una dona activa en la concepció, realització i implementació dels seus espais.  També va col·laborar estretament amb Dalí en la realització del Pavelló El somni de Venus realitzat per la parella amb motiu de l’exposició universal de Nova York l’any 1939. A les fotos es veuen reunions de tot l’equip o a Gal·la fent retocs a la roba que ha de fer-se servir per al moment. Queda palès en tots dos casos la col·laboració activa i estreta amb l’artista gironí.
 

Salvador Dalí. Sueño de Venus

Foto: Museu Dalí de Figueres


 
Paradigma de la dona discreta i enigmàtica, Gal·la neix a Kazan regió russa d’on diu la tradició que procedeixen les dones més belles del món. Gal·la va estar present en l’art més punter i innovador del segle XX, el surrealisme, amb una personalitat i unes aportacions pròpies no sempre ben enteses. La personalitat múltiple, rica i poc propera de l’artista, queda ben reflectida a la pel·lícula documental de Sílvia Munt que comentarem una mica més endavant. A Gal·la no l’importava l’opinió de la resta de persones i això l’allunya i, a la vegada, la fa pasto de prejudicis diversos. Àvida i gran lectora, entusiasta dels clàssics russos i una gran amant de la música clàssica.

Reivindiquem Gal·la com a coautora dels projectes dalinians, sense separació possible entre tots dos personatges. Fugint dels tòpics que l’han acompanyada sempre. És intel·lectual i artista i no només musa de grans personatges. Dona complexa i versàtil, de personalitat molt rica, gens hipòcrita. És la primera dona surrealista, parella també de Marx Ernst o Giorgo de Chirico, altres artistes masculins ben destacats.

Amb el seu primer company, Paul Eluard, va col·laborar estretament durant més de 50 anys. Va prologar els seus primers llibres de poesia i sempre el va encoratjar a escriure. El poeta la coneix als 17 anys i encara no ha escrit res, ella l’encoratja per fer els esbossos dels seus primers poemes.
 

Silenciosa com el cor d’un bosc infinit, enamorada com un jove animal cec, freda com una fruita a l’ombra, forta com els braços oberts d’un roure mil·lenari, protectora com una gruta humida.

Paraules de Salvador Dalí
(Catàleg de l’exposició al MNAC, pag. 209)

 

Gala Salvador Dalí : una habitació pròpia a Púbol

Diego, Estrella de
Gala Salvador Dalí : una habitació pròpia a Púbol

Barcelona : Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2018

                                                                                           

Homes -com Paul Eluard o Salvador Dalí- amb forta i destacada personalitat artística que ella va encoratjar, estimular, orientar, impulsar. El preu –segurament volgut- va ser restar a l’ombra sense visualització artística pròpia.

Gal·la es va barrejar, imbricar, amb els seus companys artistes, amb els quals es va complimentar i alimentar constantment i de manera fluïda i contínua. Va realitzar objectes surrealistes que apareixen a les revistes del grup però que no es conserven avui dia on es veu una dona amb una gran dosi de creativitat. A les seves col·laboracions és difícil separar-ne l’autoria, no se sap què correspon a cadascú dels artistes.

A les activitats que acompanyaven l’exposició es va realitzar el visionat de la pel·lícula dirigida per Sílvia Munt sobre la personalitat de l’artista, Gala: Elena Dimitrievna Diakonova.
 


 
L’obra de la Sílvia té trets característics, com les reflexions dels membres de l’equip sobre la personalitat complexa i poc al ús de l’artista russa. Munt els dóna llibertat als dinars de grup i els impulsa a expressar les seves opinions com a reflex d’allò que la mateixa societat actual pot creure, pensar sobre Gal·la. Destaca també l’aparició  al film d’una persona que va tirant les cartes i va desgranant la personalitat múltiple de Gal·la. Un morfo-psicòleg fa una descripció del seu tarannà partint del seu rostre. Aquestes qüestions també interessaven a Gal·la, el tarot l’interessava molt i Munt vol integrar-lo a l’univers de la pel·lícula, d’una manera força peculiar. Diríem que la biografia de Gal·la avança al mateix temps que avancen els coneixements de tots plegats en l’elaboració de la pel·lícula.

Apareixen al documental persones properes a Gal·la però no sempre famoses: Arturo Caminada, el xofer de la família, el seu fill Frederic; la cuinera de la casa, membres tots ells del personal domèstic que desgranen anècdotes que complimenten el coneixement femení. També apareixen Amanda Lear, Oscar Tusquets o Antoni Pichot… i dos dels homes joves que van ser companys de Gal·la… i que parlen sense complexos ni prejudicis del que va significar a les seves vides la presència de Gal·la. Tots ells complimenten el complex calidoscopi personal d’una de les dones més enigmàtiques i interessants del segle XX.

 

Escrit per | Olímpia

A Olímpia li encanta el blau de Grècia, el verd maragda, el rosa xicle, el que es veu entre el cel i l'horitzó... Sóc la Rosa i em trobareu a la Biblioteca Horta-Can Mariner. Em fascina el món dels nens, la seva formació, l’art i la història i, moooolt important... m'encanten les paraules esdrúixoles!

2 Comentaris

  1. Marian

    30 Gener 2019 at 14:27

    La Gala com la Camille Claudel van ser dones a l’ombra dels homes que les van acompanyar durant la seva vida. Temps difícils per destacar en un món dissenyat per alguns homes. Esta bé saber que el seu llegat anava més enllà del ser “la parella de”.
    M’ha semblat molt molt interessant.

  2. Nuria

    1 Febrer 2019 at 10:46

    Muy interesante! Esta muy bien que se empiecen a recordar las mujeres que destacaron y que en su epoca no se las vio importantes. Gracias por la recomendación!

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada