3

Recreació de la reina al llibre de Benjamin Lacombe.


 

Maria Antonieta va ser reina de França en uns moments convulsos de canvi de món. La revolució Francesa va ser l’inici de la Era Contemporània, donant per acabat l’Antic Règim.  A la reina se la va culpar de tots els mals i excesos de la França versallesca i se la va enviar a la guillotina, uns mesos després que el rei Luis XVI.

Volem fer tres aproximacions des de diferents àmbits: el còmic, el cinema i el gènere biogràfic. De la mà de Benjamín Lacombe, Sofia Coppola i Stefan Zweig.

 

Lacombe, Benjamin
María Antonieta : diario secreto de una reina

Zaragoza : Edelvives, DL 2015
 
Benjamín Lacombe és un dibuixant francès conegut pels seus traços melancòlics, elegants i a la vegada fràgils, amb un to oníric i un aspecte eteri. La biografia recull amb la seva peculiar iconografia, l’aspecte un punt desvalgut i inexpert de la jove reina. Seriosa, amb els seus tocats luxosos i barrocs, amb perles, plomes, flors, cintes… molt exuberants i al gust de l’època, a vegades de més d’un metre d’alt. El seu aire solitari i trist sembla presagiar el futur terrible que li espera.

Al llibre recrea la correspondència de la reina i fa un diari fictici per la elaboració del qual va contar amb el suport i pròleg d’una especialista en el s. XVIII francès, Cecile Berly.


 

Coppola, Sofia
María Antonieta

Madrid : Sony, 2007
 
Sofia Coppola dona una visió des del punt de vista femení. Un punt de vista, el de dona, que no sempre apareix a l’imaginari de figures històriques rellevants. Ens apropa a la joventut i la humanitat, a les dificultats quotidianes, de la mà de l’espontaneïtat i frescor de Kirsten Dunst.

La pel·lícula retrata una reina molt i molt jove  que, amb 16 anys i, totalment inexperta, arriba des d’ Àustria a Versalles. Es tracta d’una aproximació al caràcter i tarannà de la nouvinguda, que només es una peça en l’entramat d’interessos i acord polítics de les dues potències. Els usos protocol·laris de la cort la posen en situacions ridícules constantment. Les dificultats són evidents: no parla la llengua de França, no coneix l’aristocràcia gal·la i els usos de palau, tampoc les qüestions polítiques al seu voltant. El mèrit del film es mostrar-nos la dona, no pas la Reina de França, la solitud i les dificultats, les inconsciències davant d’un mon complicat que no entén i no pot abastar. Algú s’imagina una de les nostres filles enmig d’aquesta situació ? Com reaccionaria?


 

Zweig, Stefan (1881-1942) María Antonieta

Zweig, Stefan (1881-1942)
María Antonieta

Barcelona : Acantilado, 2012
 
Stefan Zweig ens mostra uns fets que són barreja de circumstàncies històriques, thriller i psicologia i que copsen molt bé els temps en que va viure la filla de Teresa d’Àustria. La crònica és, a la vegada, personal i històrica. El llibre està considerat la millor aproximació a la figura de Maria Antonieta.

Casada als 14 anys amb un rei que no li dona atenció, la reina s’aparella amb el conte Von Fersen i es dedica a viure la vida enmig de luxes i excesos versallescs, que acabarà pagant molt cars. Pot resultar poc competent als ulls dels francesos amb les seves activitats. Transita tot el temps per un fil finíssim de funàmbul, no essent conscient i ignorant el món que l’envolta. Una cort decadent, sofisticada i de gustos molt i molt cars que portaran al país al col·lapse. Les dilapidacions i malversacions donaran lloc a circumstàncies noves i a canvis profunds a la història de França. I la reina va ser la personificació de totes les exageracions del seu voltant i també exemplificació del nou món.

Diu Zweig:
 

Traviesa, falta de atención, alborotadora, de una vivacidad mercurial, a pesar de su gran facilidad de comprensión, la pequeña María Antonieta jamás ha mostrado la menor inclinación a ocuparse de ninguna cuestión seria. […] Un poco de pereza y mucha frivolidad. (pàg. 15)

 
Maria Antonieta va ser portada a la plaça de la Concorde mesos desprès que Lluís XVI. Ell el 21 de gener 1793 i ella el 16 d’octubre del mateix any. Tots dos encara no havien fet els 40 anys i va resultar el primer regicidi de la França moderna. No obstant ser reina, el seu tractament va ser diferent. El rei va ser portat al patíbul conservant algunes prerrogatives: en un carruatge tancat, sense emmanillar i amb el seu cabell. L’austríaca es tractada com tots els condemnats: amb el cabell tallat, emmanillada a l’esquena i transportada en una carreta senzilla i descoberta. Per més escarni, potser?  Pel fet de ser dona?  Dona i reina d’un país convuls i rabiós…?  Potser sí.
 

Maria Antonieta retratada per Elisabeth Vigée Lebrun


 
Madame d’Staël en la aferrissada defensa de la vida de Maria Antonieta, a l’opuscle ‘Reflexions sobre el procés de la Reina’, fa aquest apunt proper, mundà i femení:
 

Vosotros que la habéis visto mirar a sus hijos, vosotros que sabéis que ningún peligro la ha llevado a separarse de su esposo, cuando tantas veces se le abrieron caminos para regresar a su patria, ¿creéis que su corazón es bárbaro o tiránico? (Edició en castellà, pag. 127. Reflexiones sobre el proceso de la Reina. Abada Editores. Madrid 2006)

 
Tota la vehemència va ser inútil i la màquina de la històrica va seguir rodant implacablement.
 

Fotograma de la Pel·lícula de Sofia Coppola


 

 A la vista del patíbulo, los ojos de Maria Antonieta se cerraron, una palidez mortal cubrió su rostro y la cabeza cayó sobre el pecho (pg 113, citant a Lafont d’Aussone, biogràf de la reina, al llibre La guillotina y la figuración del terror de Daniel Arase. Ed Labor, Barcelona 1989)

 
I ara, una frivolité per acabar. Sabeu que les copes de champagne tenen la forma i mida del sinus de Maria Antonieta?

Salut i prosperitat. I que us agradin aquestes aproximacions.
 

Escrit per | Olímpia

A Olímpia li encanta el blau de Grècia, el verd maragda, el rosa xicle, el que es veu entre el cel i l'horitzó... Sóc la Rosa i em trobareu a la Biblioteca Horta-Can Mariner. Em fascina el món dels nens, la seva formació, l’art i la història i, moooolt important... m'encanten les paraules esdrúixoles!

3 Comentaris

  1. Marian

    20 Març 2019 at 13:55

    La pel·lícula de la Sofía Coppola la vaig veure fa anys i és cert, es presenta a la dona, a aquesta noia jove i inexperta (el fet de ser reina acompanya al personatge). No conec la biografia del Zweig però té pinta de ser molt interessant. I la biografia de Lacombe… és senzillament fantàstica!!

    Molt bona selecció. M’ha agradat molt 🙂

  2. Andrés

    20 Març 2019 at 16:35

    Només conec la versió de la Coppola i em va obrir els ulls a propòsit del personatge. Com m´agrada Stefan Zweig m´apunto la referencia a la llista de Sant Jordi.

    • Olímpia

      21 Març 2019 at 10:18

      Bona elecció per Sant Jordi. Estic ben segura que us agradarà.
      Esperem aquí les vostres impressions de la lectura.
      Salutacions.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada