Blues a fons – Núm. 17 : EUROPEAN BLUES UNION · EBU

Biblioteca Central Tecla Sala Fa 3 setmanes Adults, Música
0

pdf

La primera entitat europea de blues va ser l’European Blues Association, creada al Regne Unit l’any 1997, pel músic nord-americà instal·lat a Anglaterra, Michael Roach, i l’escriptor i historiador del blues, Paul Oliver. Va ser fruit d’una presència habitual de bluesmen, que comença els anys 60 i 70 i es va incrementant a mesura que el blues perd força als Estats Units i Europa es converteix en un mercat cada cop més atractiu.

Ara bé, el moviment associatiu de blues europeu més gran s’inicia a Hondarribia, l’any 2010. Els dies del Festival de Blues, té lloc una trobada que portarà a la creació de l’EBU, l’European Blues Union, que reuneix associacions de blues d’una trentena de països europeus.

L’activitat més visible de l’EBU és la celebració de l’European Blues Challenge, concurs de blues europeu que es va celebrar per primer cop a Berlin, l’any 201. Cada any té com a escenari una ciutat europea diferent.

La finalitat fonamental de l’EBU és la promoció de la cultura del blues. Per aquesta raó, l’any 2015, es van instaurar els Blues Behind the Scenes Awards, per premiar aquella gent que treballa en la divulgació del gènere més enllà dels escenaris.

La primera edició dels BBS Awards va premiar Joan Ventosa (Bad Music Blues), entre moltes altres coses, és un dels impulsors del Fons de Blues i música negra.

Font: Manuel López Poy. Todo Blues

 

EUROPEAN BLUES UNION · EBU
 

EUROPA I EL BLUES

 
Els bluesman i les blueswomen dels Estats Units van trobar a Europa un espai lliure de la segregació racial que els oprimia al seu país d’origen. També respecte, i reconeixement per la seva música. Des de les primeres gires van descobrir un públic entregat que els admirava i els tractava d’estrelles, quan al seu país els hi costava sobreviure, tocant a clubs de guetos negres de grans ciutats com Chicago o Detroit.

El blues és una música negra i estatunidenca, sens dubte, però, en gran mesura, la seva dimensió internacional és europea. A partir de la segona guerra mundial, el blues va perdent força i popularitat al seu país d’origen, fins i tot a la comunitat afroamericana que es decanta pel R&B, el soul o el funk, i va guanyant adeptes entre els joves europeus que acullen amb entusiasme les gran figures del blues
 

american folk blues festival 1962-1969
 

EL BLUES A FRANÇA

 
La importància i solidesa del blues francès es veu amb les desenes d’entitats que hi ha a tot el país dedicades a la seva difusió.

Destaquem France Blues, plataforma d’intercanvi i de coordinació que, sota el lema On vit en France, On aime le Blues, ofereix informació bluesera de tot tipus, recursos i novetats constants. Pareu atenció a la secció PédagoBlues.

França celebra més de 40 festivals de gran nivell internacional, dels que sobresurten Cahors, Blues sur Seine, Toulouse, Bain de Blues, Avignon i Sierre Blues.

Ara bé, si en alguna cosa destaca França és en el número i el nivell de les publicacions periòdiques.

Soul Bag és la pionera, dedicada al blues i la música afroamericana des de 1968. A banda de portar 50 anys ininterromputs al mercat, Soul Bag edita llibres, organitza concerts i l’any 2012 va ser reconeguda amb el premi Keeping the Bues Alive.
 

EL BLUES A FRANÇA
 

EL BLUES A ITÀLIA

 
Com a la resta d’Europa, el blues comença a arrelar a Itàlia després de la 2a guerra mundial. Abans, el feixisme italià també havia prohibit el jazz i la música negra, seguint el nazisme alemany.

Els discs de blues arribaran. amb una certa continuïtat, a través dels soldats nordamericans instal·lats a Sicília i Salern. Però no és fins a finals dels anys 60 que apareixen els primers músics de blues italians.

Angelo Leadbelly Rossi és un dels pioners, devot del Delta Blues i, des dels anys 80, un dels principals bluesmen d’Itàlia. Un altre referent de l’època és el duet fundacional del blues acústic italià, a la guitarra i l’harmònica, Cocco & Bisson.

Un altre pioner històric és Fabio Treves, harmonicista, amb més de 21 àlbums i un parell de llibres de blues.

El blues italià viu un període d’expansió al llarg dels 90, amb noms com Rudy Rotta, Blue Stuff, Joe Caruso Blues Band, o Pino Daniele.

De les blueswomen italianes destaca especialment Veronica Sbergia, guanyadora de l’Euopean Blues Challenge de l’any 2013.
 

EL BLUES A ITÀLIA
 

EL BLUES ALS PAÏSOS BAIXOS

 
Holanda, amb 23 festivals de blues, i Bèlgica amb 25, fan dels Països Baixos la zona, en proporció, amb major oferta de blues. De fet, tots dos països són un dels llocs on es van instal·lar els primers bluesmen, tant per la infraestructura existent de clubs com pels costums liberals.

La banda fundacional, del blues holandès és Cuby & The Blizzards, grup que va marcar època, des de 1964.

L’any 67 Oscar Benton crea el grup Han van Dam, que amb els anys, es convertirà en un viver de bandes de blues, dels que destacaríem Barrelhouse, banda inclosa des de 2012 al Dutch Blues Hall of Fame. L’activitat del blues holandès gira, justament, al voltant de la Dutch Blues Foundation.

A Bèlgica, una fígura important fou Yannick Bruynoghe, amic de Big Bill Bronzy. L’especialista Robert Sacré situa el pas de l’American Folk Blues Festival i les visites de B.B. King i Ray Charles a Lieja als anys 70 com l’inici real de l’escena belga, i a Gilles Droixhe, com un dels patriarques. Dels grups actuals, Ed & The Gators van guanyar el Belgian Blues Challenge 2017 i van representar Bèlgica al 8è European Blues Challenge.
 

EL BLUES ALS PAÏSOS BAIXOS
 

EL BLUES ALEMANY

 
El protagonista del blues alemany, els últims temps, ha estat Thomas Ruf, manager de Luther Allison, que l’any 1994 crea la discogràfica Ruf Records, amb la qual rep, l’any 2007, el premi Keeping the Blues Alive.

Els blues entra a Alemanya a través de les bases militars americanes. A partir de 1962, els clubs de Berlin, Múnich i Bonn seran punts de difusió de blues i rock.

A imitació del blues britànic, els anys 70 sorgeixen bandes com la Blues Company o la Frankfurter City Band Blues. Ara bé, en el desenvolupament del blues a Alemanya, la presència habitual de pianistes com Champion Jack Dupree o Sunnyland Slim va situar el boogie woogie en un lloc principal. Així va néixer la Boogie Woogie Company. El nom que sobresurt és Axel Zwingenberger, un dels millors pianistes i compositors actuals de blues i boogie woogie a tot el món.

Del panorama actual destaca la cantant Jessy Martens i grups com ara la Greyhounds Washboard Band o la Tommy Schneller Band.

 
EL BLUES ALEMANY
 

EL BLUES ALS PAÏSOS NÒRDICS

 
La primera dècada del segle XXI es produeix una eclosió espectacular de músics de blues als països nòrdics, on abunden els festivals i les discogràfiques.

A Noruega hi ha unes 200 bandes en actiu, fruit d’un fort teixit associatiu musical, entre el qual destaca la Norwegian Blues Union que, des de 1998, organitza el concurs de bandes Union Blues Cup. Els guanyadors actuen al Nottoden Blues Festival, un dels grans festivals europeus. Entre els músics destaquen J. T. Lauritsen, els guitarristes Knut Reiersrud, Marcus Lovdal o Rita Engedalen.

A Suècia sobresurt com a gran divulgador del blues el cantant i guitarrista Carl Magnus Engström, fundador de la banda de referència Mönsteras Blues Band i del, també festival d’èxit, Mönsteras Blues Festival.

Suècia viu un bon moment musical amb una gran proliferació de bandes de blues, de diverses generacions, de veterans com el pianista Johan Öhman o el guitarrista Anders Landelius als joves bluesrockers Badge o Blues Pills, també Bluesters, guanyadors del Monsteras 2018 o Julia & The Basement Tapes. Menció especial pel music de Nova York, Eric Bibb, instal·lat a Suècia des dels anys 70.
 

EL BLUES ALS PAÏSOS NÒRDICS
 

TODO BLUES

 
La font principal d’informació per parlar de la sitiuació del blues europeu és el nou llibre de Manuel López Poy, Todo Blues. (Recomanem!)

El llibre explica abastament la història essencial del gènere i dels seus protagonistes. A la primera part, són Àfrica i els Estats Units d’Amèrica els punts d’atenció, però a mitjans del segle XX això canvia. Europa i el blues començaran una profunda relació, que encara dura.

Al llibre hi ha capítols extensos dedicats al “Blues britànic”, al “Blues del continent europeu” i al “Blues a Espanya”. Els dos darrers capítols sobre l’abast geogràfic del blues són sobre el “Blues a Llatinoamèrica” i “África i el blues del desert”.

El llibre acaba amb un apartat sobre els grans divulgadors del blues i un altre sobre les claus del gènere, inclou una filmografia i una bibliografia recomanada. I tot és Blues!
 

Manuel López Poy, Todo Blues
 

BLUES A L’HOSPITALET · PRIMAVERA IN BLACK 2019

 
L’any 1988, a l’Hospitalet, els aficionats al blues ja van poder gaudir del primer Blues a l’estiu. Els anys següents van passar pels escenaris de la ciutat: Philip Walker, Louisiana Red, Harmonica Zumel (1989), Luther Allison Blues Band (1990), John Mayall & The Bluesbreakers (1991), Albert Collins& The Icebreakers (1992). Concerts que, els anys següents, es van convertir en ‘Festival de blues’, amb més dies de programa. Avui en dia, el blues en viu a l’Hospitalet té el seu moment protagonista a la tardor, amb el Blues & Boogie i al mes d’abril, amb el Primavera in Black.

El festival Primavera in Black és un espai de difusió musical amb propostes de petit format al voltant del blues i la música negra: gospel, soul, funk i altres estils musicals. Són tres dies de festival als Jardins de Can Sumarro. Amb servei de bar, pic-nic i barbacoa.

 
BLUES A L’HOSPITALET · PRIMAVERA IN BLACK 2019
 
Divendres: el Cor New Gospel, Los Fabulosos Blueshakers i la Joan Vinyals Band.

Dissabte: The Crabtones, Alex Schultz & Los Peligrosos Gentlemen i el Victor Uris Duet.

I diumenge: Txus Blues & Jose Bluefingers, la Big Band de l’Escola Taller de Blues de Barcelona, la Tota Blues Band & Jose Luis Pardo, el lliurament del premi Big Bill Broonzy, i de final de festa: el blues de Corey Harris.

A la Biblioteca Tecla Sala: l’exposició de dibuixos i aquarel·les, de l’artista Pepe Farrés, Blues Drawings.
 
BLUES A L’HOSPITALET · PRIMAVERA IN BLACK 2019

pdf

 

Escrit per | Biblioteca Central Tecla Sala

La Biblioteca Tecla Sala es va inaugurar el desembre de l’any 2000 i és la Central de Biblioteques de L’Hospitalet. Coordina i dóna suport a la resta de biblioteques de la ciutat. L’antiga fàbrica tèxtil Tecla Sala (1872), és l’emblemàtic edifici on es troba ubicada la biblioteca, compartint espai amb el Centre Cultural Metropolità Tecla Sala.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada